|
Si t'has passat últimament
per un aeroport, t'hauràs adonat que el transport aeri està esdevenint
cada cop més congestionat. Malgrat els freqüents retards, l'avió
és la forma més ràpida per a viatjar grans distàncies. Les úniques
alternatives són massa lentes per satisfer les necessitats d'una
societat vertiginosa com la nostra. Tot i això, hi ha una nova forma
de transport que podria revolucionar la nostra manera de viatjar en
el segle XXI, com ho van fer els avions el segle XX. I igual que els
avions, viatja sense tocar el terra: els trens de levitació magnètica.
T'imagines un tren que suri
sobre els seus rails sense fregar-los mai? No és ciència ficció,
ni molt menys màgia. De fet ja hi ha alguns països per on circulen
aquests trens "voladors" que poden viatjar a més de 500 km/h. Com
s'ho fan per levitar? Utilitzen les forces magnètiques. Si mai has
jugat amb dos imants, sabràs que els pols oposats s'atreuen i els
pols equivalents es repelleixen. Aquest és el principi bàsic que
explica la levitació i propulsió d'aquests trens.
Electroimants per levitar
Com saps, hi ha materials que
mostren un magnetisme intrínsec, és a dir, són imants de forma natural.
Però qualsevol cos conductor d'electricitat pot convertir-se en un
imant de forma temporal quan es fa passar un corrent elèctric pel seu
interior. D'això en diem un electroimant. Tu mateix en pots crear
un fàcilment connectant els extrems d'un cable de coure als pols
positiu i negatiu d'una pila. Això crea un petit camp magnètic que
desapareix tan bon punt desconnectes alguns dels extrems. La seva intensitat
depèn de la intensitat del corrent elèctric que hi circuli, i el seu
sentit, del sentit del corrent elèctric. Amb aquest senzill principi
es poden crear aparells ben diversos: motors, altaveus, discs durs...
i trens de levitació magnètica.
La gran diferència entre un
tren maglev (de l'anglès, magnetic levitation) i un de convencional,
és que els primers no tenen motor. De fet, qui propulsa el tren no
és ell mateix, sinó la via, que òbviament és ben diferent de la
que fan servir els trens de tota la vida.
La propulsió del tren s'aconsegueix amb els electroimans dels flancs de la via.
Les vies d'un maglev tenen
dues parts: una situada sota el tren i l'altra situada als seus flancs.
La part de sota funciona com un gran electroimant que repelleix els
imants a la part inferior del tren i el fan levitar. La propulsió del
tren s'aconsegueix amb els electroimants dels flancs. Com que el magnetisme
produït per un electroimant es pot modular regulant la quantitat i
el sentit en què circula un corrent elèctric pel seu interior, podem
crear un sistema de camps magnètics alternants que estirin i empenyin
el tren al llarg de la via. El corrent elèctric aplicat als flancs
de les vies es va modificant contínuament per canviar la posició dels
pols magnètics al llarg del seu recorregut. Així, podem fer que el
camp magnètic del tros de via que hi ha davant del tren estiri d'ell
i que el camp magnètic del tros de via que va quedant al darrera del
tren, l'empenyi.
Els trens maglev queden suspesos
en l'aire, de manera que s'elimina totalment la fricció amb el
terra. Aquest fet, combinat amb dissenys aerodinàmics per minimitzar
la fricció amb l'aire, fa que els maglevs assoleixen velocitats de
vertigen: fins a 580 km/h. Podríem anar de Barcelona a París en un
parell d'hores! A més són molt silenciosos i consumeixen menys energia!
|
