Primer article: la llum en paquets

El primer article parlava sobre la interacció de la llum amb la matèria. Fins aleshores es pensava que la llum era una ona energètica contínua que distribuïa l'energia equitativament per tota la superfície sobre la qual incidia. Però Einstein afirmà que l'energia xocava amb la matèria repartida en “paquets” anomenats fotons. Aquesta idea li va permetre explicar l'efecte fotoelèctric: quan la llum incideix sobre un metall, la seva superfície allibera electrons de forma instantània. Si la llum distribuís l'energia de forma contínua, haurien de passar anys perquè saltessin els electrons, i ho farien tots alhora. Però com que l'energia està concentrada en paquets, el xoc aconsegueix fer saltar immediatament els electrons d'alguns àtoms de la superfície del metall. Imaginem un exèrcit que tracta d'ensorrar les muralles d'un castell fent que tots els soldats colpegin alhora sobre diferents punts de la muralla. Trigaran molt més en aconseguir el seu objectiu que no pas si unissin la seva energia, mitjançant un ariet, per exemple, dirigit a punts concrets de la muralla.

Segon article: el vals de les partícules

En el segon article, Einstein explicava l'anomenat moviment brownià, una mena de ball erràtic, observable al microscopi, que mostra les partícules en suspensió en un fluid. Einstein atribuí aquest moviment al fet que els impactes de les molècules del fluid sobre la partícula en suspensió no són simètrics, sinó que ara guanyen els d'un costat, ara els de l'altre, i d'aquí el moviment en ziga-zaga. Aquest treball va proporcionar un suport considerable a la teoria atòmica (la matèria és feta d'àtoms), que encara posaven en dubte alguns científics eminents del segle XIX.

Tercer article: la relativitat especial

En el tercer article Einstein presentava la seva cèlebre teoria especial de la relativitat. A final del segle XIX es considerava que la llum era una ona electromagnètica que, com qualsevol altra ona, necessitava d'un medi per propagar-se. Aquest suposat medi, que van anomenar èter, hauria d'omplir tot l'espai i així permetre que la llum dels estels arribés fins a nosaltres; hauria de ser totalment transparent i tènue per no destorbar el moviment dels astres, però hauria de produir efectes mesurables des d'un laboratori terrestre. Tanmateix, cap experiment va aconseguir detectar la presència de l'èter.

Einstein va proposar que l'èter no existia; que la llum era una ona que es propagava pel buit amb la mateixa velocitat i en totes direccions. Aquest va ser el primer dels fonaments de la teoria de la relativitat.