header-anunciants-ca  

Antropologia
Art
Astronomia
Biologia
Economia
Enologia
Física
Geologia
Història
Informàtica
Lingüística
Literatura
Matemàtiques
Medicina
Medi ambient
Meteorologia
Mitologia
Nutrició
Pensament
Psicologia
Química
Salut
Societat
Tecnologia
Experimenta
Professions
Personatges
Falsos mites
Humor
Monogràfics

Com ens afecta el canvi climàtic? Imprimir E-Mail
Escrit per Paula Bruna   
04/03/2007 22:09

Cambio climático

Us heu fixat que en els últims anys els arbres caducifolis perden les fulles més tard? Heu vist que ara les roses floreixen fins i tot al desembre? Heu anat en màniga curta fins gairebé el Nadal? Si sou amants de l’esquí, de ben segur que us haureu adonat que aquest hivern les muntanyes són més verdes que blanques... Què està passant?

Cinc cèntims sobre el canvi climàtic

Que el planeta s’ha tornat més càlid en els últims anys és un fet. El clima, però, ha estat sempre en constant canvi. Fa uns 300 milions d’anys, la temperatura de la Terra era fins a 8ºC més elevada que ara. En canvi, a l’era glacial (fa uns 10.000 anys), l’època dels grans mamífers com els mamuts o el bisons gegants, la temperatura global mitjana era uns 5ºC més baixa que la d’avui. Per què, doncs, diem ara que estem patint un canvi climàtic?

La gran diferència amb el passat és la velocitat del canvi. En els últims 30 anys la temperatura ha pujat 0,2 ºC cada 10anys, mentre que en el passat aquesta variació trigava segles! amb aquest ritme tan accelerat, els sistemes naturals i les espècies no tenen temps d’adaptar-se al nou clima.

La segona gran diferència és l’origen. La majoria dels científics estan d’acord a assenyalar l’home com a responsable principal del canvi climàtic actual. Des de la revolució industrial, la temperatura ha augmentat a mesura que augmentaven les nostres emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos a l’atmosfera. Aquest CO2, junt amb el vapor d’aigua i altres gasos, deixen passar l’energia del Sol però impedeixen que s’escapi l’energia irradiada pel planeta, fet que contribueix a mantenir-lo calent, de la mateixa manera que ho faria un hivernacle. Aquest efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que hi hagi vida a la Terra, però s’ha vist darrerament potenciat per l’activitat humana i l’augment de temperatura s’ha disparat.

canviclimatic1.jpg

Variació de la temperatura global (vermell) i de la concentració de diòxid de carboni (blau) present en l’aire en els últims 1000 anys.

I què si augmenta la temperatura?

Els científics preveuen una pujada de la temperatura d'entre 1,4ºC i 5,8ºC pels pròxims 100 anys. Però els efectes del canvi climàtic ja són apreciables arreu del món. La tercera part de la capa de gel del Kilimanjaro ha desaparegut en els últims 12 anys i és probable que
abans del 2020 ja no en quedi gens. El 87% de les glaceres de l'Antàrtida han patit un retrocés durant els últims 50 anys, els cinc últims anys a un ritme de 50 metres per any. Aquest desglaç, junt amb la expansió dels oceans cada cop més calents, fan que estigui pujant el nivell del mar. En els propers 100 anys es calcula que pujarà prop de 90 centímetres, cosa que suposaria la desaparició de moltes illes i de moltes poblacions costaneres. És el cas de les illes Maldives, un estat d'unes 200 illes en l'oceà Pacífic que s'esborraria del mapa en quedar totalment submergit.
Per altra banda, l'augment de temperatura altera els fluxos atmosfèrics i oceànics que incideixen en el clima, i això fa que cada cop siguin més freqüents els successos climàtics extrems, com huracans, fortes pluges, sequeres severes, onades de calor i de fred, etc. Recordeu l'huracà Katrina als EUA el 2005, l'onada de calor del 2003 a Europa, o les inundacions al Pakistan del 2005? Totes són catàstrofes recents que es van cobrar centenars de vides.

D'altra banda, l'elevada temperatura també afecta de manera directa nombroses espècies. El corall és una de les més perjudicades. El 1998, l'any més càlid del segle, van morir el 16% dels coralls del planeta, i la gran barrera coral·lina d'Austràlia està condemnada a desaparèixer en els pròxims 50 anys. 

canviclimatic2.jpg

Foto del Kilimanjaro

No a tots ens afecta per igual

Els països més pobres són els que menys contribueixen al canvi climàtic, però en canvi són els que segurament patiran més els seus efectes. Per contra, als països freds i desenvolupats, com els EUA i els països del nord ’Europa, a més de comptar amb millor tecnologia i mitjans per afrontar els danys, l’augment de temperatura els pot portar fins i tot alguns efectes positius. La producció del vi a Anglaterra comença a ser molt rendible i d’una ualitat insospitadament dona, i altres productes, com els cereals o certes fruites i verdures es podran conrear en aquestes latituds. També el turisme pot millorar en aquests països si comencen a gaudir de “bon temps”. Es preveu, però, que els efectes positius siguin cada cop menys i més febles. Malgrat aquests efectes positius, la proximitat de les Illes Britàniques al pol nord fa que la pujada del nivell del mar amenaci les seves costes.

canviclimatic3.jpg

I a nosaltres, com ens afecta?

L'efecte més important sobre la zona mediterrània és l'augment de la sequera. L'aigua és ja un bé escàs al nostre país. Moltes poblacions pateixen restriccions d'aigua a l'estiu i tots recordem el conflicte que va suposar el projecte de transvasament d'aigua de l'Ebre cap a terres del sud. Aquests conflictes poden veure's agreujats amb l'increment de la sequera, quan l'aigua serà, encara més, un factor limitant pel creixement de les ciutats i el manteniment de la població i les activitats amb l'actual ritme de consum.

Pel que fa al turisme, vam poder veure un exemple el passat pont de desembre (2006), amb bona part de les pistes d'esquí tancades per manca de neu. D'altra banda, una temperatura massa tòrrida, unes platges reduïdes per la pujada del nivell del mar i dificultats per abastir d'aigua les ciutats no són un bon atractiu pels turistes. Segons les prediccions dels experts, l'agricultura al nostre país es veuria afectada sobretot per l'increment de la sequera, amb una major pèrdua de collites i una extensió de les zones desèrtiques. També es preveu un augment de les plagues.

Temperatures més altes agreugen els problemes sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica i de les onades de calor. L'escalfament del mar ja ha provocat la proliferació de meduses i hi ha més insectes. Alguns estudis adverteixen d'un increment de certes malalties tropicals. La Península Ibèrica serà un terreny propici pels mosquits que transmeten la malària. El mosquit tigre, que és un vector potencial
d'aquesta malaltia, ja ha colonitzat Barcelona, tot i que a hores d'ara no la transmet.

En general, el canvi climàtic provocarà una pèrdua de biodiversitat. El delta de l'Ebre, els aiguamolls de l'Empordà, les maresmes de Doñana i les Tablas de Daimiel són exemples d'espais naturals humits que poden desaparèixer amb un clima més càlid i eixut. Amb ells desapareixerien les espècies pròpies d'aquests ambients, com moltes aus i gairebé tots els amfibis. També els espais d'alta muntanya perillen amb temperatures més càlides.

canviclimatic4.jpg

Què fer... mitigació i adaptació

L'acció més lògica és, sense dubte, reduir les emissions dels gasos que provoquen el canvi climàtic. Tot i la seva evidència, poc s'ha fet des dels governs del món en aquest sentit. El protocol de Kyoto, un compromís mundial per reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, no ha estat ratificat pel principal emissor, els EUA, responsable del 25% de les emissions mundials de CO2. Pel que fa als països que sí el van ratificar, no tots han complert els objectius. El 2004 Espanya va emetre gairebé tres cops més del que s'havia establert en aquest protocol.

No cal, però, esperar polítiques contra el canvi climàtic per reaccionar.
Cadascú de nosaltres som responsables d'una gran quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Utilitzar el transport públic, no consumir més productes i energia de les necessàries, reduir els embalatges, comprar productes locals i utilitzar bombetes i electrodomèstics de baix consum són alguns dels exemples d'accions que contribueixen a reduir les nostres emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle.

Cal tenir en compte, però, que tot i que es deixessin d'emetre gasos d'efecte hivernacle des d'ara mateix, no es notarien els efectes positius fins d'aquí un temps. Així, no només calen totes aquestes accions mitigadores, sinó que també cal assumir que ens tocarà viure en un país més càlid i més eixut. L'adaptació a les noves condicions climàtiques esdevé també una estratègia necessària per fer front al canvi climàtic.
 
 
 
 
Articles relacionats
| Sala de premsa | Avís legal | Còpia i distribució | Qui som? | Contacta |