|
“A classe hi ha un company que sempre està sol. Hi ha uns nois que no deixen de molestar-lo... No només se’n burlen, sinó que contínuament li estan fent bromes pesades i li han posat un malnom humiliant. Algunes vegades fins i tot he vist com l’empentaven a la sortida de classe... I l’he vist plorar. Ho trobo injust, m’agradaria fer alguna cosa, però tinc por que acabin fent el mateix amb mi”.
Aquest testimoni mostra alguns dels elements que defineixen el que es coneix com a bullying. És un tema de recent actualitat que no manca de seguidors ni retractors. Es tracta d’un fenomen nou? O és quelcom que ha existit sempre? I si acceptem que ha existit sempre, què és el que ha produït que ara comenci a estudiar-se en profunditat? Hi ha una major sensibilització cap a l’agressivitat ara que abans? La polèmica està servida i cal donar solucions a moltes incògnites que, en general, no deixen ningú indiferent.
Orígens de la paraula
El mot que coneixem com a bullying prové de l’anglès (de bull, toro) i agrupa un conjunt molt divers de conductes: inclou des de la violència física cap a un company fins a la agressivitat verbal, ja sigui de forma directa (per exemple, insultar) o indirecta (més subtil, com escampar rumors falsos). El seu caràcter general fa necessari establir acuradament els factors específics que determinen que davant una situació donada puguem parlar o no de bullying.
Bullying o broma pesada?
Cal diferenciar el bullying d’altres actituds de discrepància entre companys que poden donar-se a les aules, i que tenen uns matissos diferencials clars. En general s’accepta que una baralla o una broma pesada aïllada no pot considerar-se bullying.
Algunes de les característiques específiques del fenomen del bullying que s’han determinat són:
- Les conductes d’assetjament es produeixen repetidament en nombre i en el temps, i sempre dirigides a la/es mateixa/es persona/es.
|
www.champaignschools.org
|
- Les persones que exerceixen aquesta violència física i/o verbal ho fan amb la intenció clara de molestar i humiliar, i generalment sense que hi hagi cap mena de provocació prèvia per part de la víctima.
- Acostuma a ser freqüent que les persones que el mostren es creguin (que no vol dir pas que ho siguin) més fortes, més llestes o en definitiva, millors que el seu company.
|
|
www.comprehensivenet.com
|
L’assetjador
El bully -per utilitzar la paraula anglosaxona- es fixa bàsicament en algú que sigui més feble a nivell físic, intel·lectual i/o social, i de l’abús que exerceix n’extreu una sensació de superioritat, que li és reforçant. El que acaba passant és que l’intimidador obté gratificacions immediates a la seva conducta (com pot ser el fet de sentir-se protagonista) que l’empenyen a repetir-la, creant una relació clara de dominància-submissió.
De fet, un factor crucial de la conducta de bullying és l’asimetria radical entre l’assetjat i l’assetjador. Si l’assetjador típic és fort, corpulent i espavilat, la víctima típica és feble i tímida, i és fàcil que acabi creient que no li queda altra opció que esperar que tot plegat passi ràpid, sense cap opció d’escapar o replicar. |
La víctima
o blanc de l'assetjament
La persona que pateix bullying és evident que no s’ho passa gens bé. Acostuma a no dir res perquè es sent avergonyida i culpable. Es pensa que li han agafat mania i fins i tot pot acabar-se creient allò que li diuen els que abusen d’ella. Se sent humiliada, indefensa i aïllada, i en conseqüència, la seva autoestima queda negativament afectada.
És habitual que els pares no en sàpiguen res, ja que la por a preocupar-los o a semblar feble o un delator fa que creguin que explicar-ho no farà més que empitjorar les coses; i per tant, acaben per no veure sortida al malson que estan vivint.
Ningú està fora de perill de convertir-se en víctima d’abús escolar, però poden haver-hi trets que facin especialment vulnerables a alguns, ja sigui per caràcter (com ser introvertit), per tenir alguna característica física diferent (com portar ulleres o ser baixet) o per una característica acadèmica (com ser un estudiant aplicat).
|
|
Símptomes que fan sospitar
El bullying acostuma a donar-se més freqüentment entre els 11 i els 14 anys, i especialment entre nois més que en noies. Cal fer notar que es tracta d’una etapa clau on les relacions entre els iguals tenen un paper cabdal com a agents de socialització i d’aprenentatge.
Hi ha alguns símptomes que ens poden fer pensar que una persona està patint una situació de bullying:
- Disminució del rendiment acadèmic. Això és conseqüència de l’ansietat provocada per la situació que està vivint, que de retruc provoca la pèrdua de la capacitat de concentració i d’atenció.
|
- No vol anar a classe, posant qualsevol excusa o fins i tot demanant un canvi d’escola.
- És tanca en sí mateix i no explica les coses. Està trist. Fàcilment es pot caure en un quadre depressiu, presentar malsons i canvis sobtats de l’humor.
- Deteriorament dels llibres, de la roba, presència de senyals i cops, etc., conseqüència de les baralles i les bromes pesades.
- Canvis il·lògics en el recorregut per anar a l’escola.
|
Els companys
És freqüent que les conductes de bullying siguin presenciades per la resta de companys, que en la majoria dels casos són simples observadors, i en d’altres, fins i tot participen en les agressions. És destacable també que en alguns casos es produeix el que s’anomena agressors-víctimes, és a dir, persones que són víctimes d’abús per uns companys i a la vegada abusadores d’altres.
En la majoria dels casos darrera del comportament d’espectador passiu s’amaga la por a convertir-se en una nova víctima d’assetjament, i sovint el fet de no fer res per evitar l’abús provoca un sentiment de culpabilitat important.
|
