|
Tots els humans d’arreu del món pertanyem a la mateixa espècie: Homo sapiens. Però va haver-hi un temps en què no érem l’única espècie humana que habitava el planeta. On i quan va sorgir l’Homo sapiens? Què va passar amb la resta d’espècies humanes?
|
Australopithecus. (Dibuix d'Oriol Massana).
|
Els homínids, antecessors de la humanitat
Fa uns 6,5 milions d’anys, els primers éssers bípedes amb forma humanoide, els primers homínids, apareixen a les praderies de l’Africa Central. Fins fa poc només es coneixien fóssils a l’est d’aquest continent; però la troballa de noves restes al Txad, atribuïdes a una espècie que els paleontòlegs han anomenat Sahelanthropus tchadensis, ens indica que els homínids eren força diversos i estaven ben dispersats geogràficament. Dels Sahelanthropus només s’ha trobat un crani i algunes dents, però sabem que són homínids perquè tenen dents petites (especialment les canines), una cara curta i el forat on el crani s’uneix a la columna vertebral, el foramen magnum, situat a la part inferior del crani, la qual cosa indica una posició erecta.
|
| Els fòssils dels següents homínids apareixen a l’est de l’Àfrica i tenen una antiguitat d’entre 5 i 2 milions d’anys. Corresponen, als Ardipithecus i els Kenyanthropus, seguits dels Australopithecus. Aquest darrer gènere és potser el més famós, gràcies a la troballa el 1974 d’un esquelet força complet d’una femella jove (anomenada “Lucy”), unes petjades fossilitzades el 1978 i, recentment, un esquelet gairebé complet d’un infant de 3 anys. Aquests homínids són un intermig entre els grans simis i els humans moderns: amb un cervell petit, braços lleugerament allargats i amb una postura totalment erecta i desplaçament bípede. Es pensa que no feien servir el foc ni elaboraven eines. Igualment, es creu que mai es van aventurar més enllà d’Àfrica. |
Els primers humans
Fa uns 2 milions d’anys, els primers membres del gènere Homo, anomenats Homo habilis, apareixen a l’Àfrica a partir de l’evolució d’algun grup d’homínids anterior. Construïen eines, però no sabem si feien foc. Poc més tard apareixien els Homo erectus, dels quals no hi ha cap dubte que dominaven el foc i construïen eines més complexes. Sembla que els Homo erectus van ser els primers d’aventurar-se fora d’Àfrica i colonitzar Europa i Àsia. A partir de les diverses poblacions esteses pels vells continents, aparegueren diferents espècies humanes modernes. Què se n’ha fet de totes elles? |
Homo habilis. (Dibuix d'Oriol Massana).
|
| Som els descendents d’una única d’aquestes espècies, o el producte del seu encreuament? |
L'origen de l'Homo sapiensEls humans actuals som una espècie que va “escombrar” la resta d’espècies humanes? O bé som resultat de la hibridació (l’encreuament) entre elles?
L’origen i evolució primerenca dels humans moderns, els Homo sapiens, és una àrea de recerca molt controvertida que es troba en ple debat científic. Existeixen fonamentalment dues teories contraposades. Totes dues parteixen del fet que fa uns 1,5 milions d’anys, l’espècie Homo erectus es va expandir des de l’Àfrica cap a Europa i Àsia. Les diverses poblacions d’Homo erectus, africanes, europees i asiàtiques, van evolucionar separadament, en funció del seu ambient i de fenòmens d’atzar. A partir d’aquest punt, les dues teories es bifurquen: la teoria del reemplaçament (o de l’origen únic) defensa que Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys a partir de l’evolució d’una població africana d’Homo erectus. A continuació, es va expandir per tots els continents, desplaçant i substituint les altres espècies humanes que hi havien aparegut fruit de la primera expansió dels Homo erectus. Tots els humans moderns, per tant, descendim d’una poblacio ancestral africana d’Homo sapiens que va tornar a colonitzar Europa i Àsia, i va arribar encara més enllà (Amèrica, Austràlia, etc.).
Homo erectus. (Dibuix d'Oriol Massana).
La teoria alternativa és l’anomenada multiregional, que considera que després de la primera expansió de l’Homo erectus, les diverses poblacions descendents d’aquesta espècie van evolucionar conjuntament cap a l’Homo sapiens malgrat les distàncies geogràfiques que hi havia entre elles. Normalment, quan una poblacio queda aïllada d’altres poblacions de la seva mateixa espècie, tendeix a evolucionar en un sentit que la diferenciarà de les altres. Però els defensors de la teoria multiregional argumenten que les diverses poblacions humanes van evolucionar cap a una única espècie gràcies al flux gènic (és a dir, que contínuament hi havia encreuaments entre individus de poblacions diferents, cosa que permetia la seva homogeneïtzació).
La major part de les proves genètiques, però, són consistents amb la primera d’aquestes teories.
Tres dispersions humanes fora d'Àfrica?
Fins fa ben poc, es creia fermament que Homo erectus havia estat el primer representant del gènere humà a aventurar-se fora d’Àfrica, fa uns 1,5 milions d’anys. Tanmateix, la descoberta d’una gran quantitat de fòssils a l’ex-república soviètica de Geòrgia, per un grup de recerca que inclou un membre de l’Institut de Paleoecologia Humana de la Universitat Rovira i Virgili, el Dr. Jordi Agustí, ha fet trontollar aquestes suposicions. La troballa de diversos cranis i mandíbules, en un estat de conservació excepcional, amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys i un aspecte que recorda l’Homo habilis, obliga a replantejar les idees preconcebudes sobre la primera dispersió humana. A més, les eines localitzades al costat del ossos corresponen a una tecnologia pròpia dels Homo habilis, i no pas als Homo erectus.
Així doncs, és probable que alguns Homo habilis ja s’aventuressin fora d’Àfrica. D’aquesta primera dispersió, en sorgirien els Homo erectus asiàtics. També es pensa que les restes trobades a la Serra d’Atapuerca estarien relacionades amb aquesta primera dispersió.
No obstant, és probable que entre aquesta primer sortida d’Àfrica (fa més d’1,8 milions d’anys) i la darrera, de l’Homo sapiens (fa 200.000 anys), es produís una altra: la dispersió de l’Homo heidelbergensis o Homo rhodesiensis, que és la que hauria dut la indústria acheuliana a Europa i probablement hauria donat lloc als neandertals.
Així doncs, probablement no van ser dues les sortides d’Àfrica, sinó tres: en primer lloc, els Homo habilis, cosa que fins ara es desconeixia. A continuació, els Homo heidelbergensis, i finalment, els Homo sapiens.
Homo neandertalensis. (Dibuix d'Oriol Massana).
Portem gens de neandertal al nostre genoma?
Els neandertals són una espècies humana que va viure a Europa i el Pròxim Orient fa mig milió d’anys fins que el seu rastre va desaparèixer uns 28.000 anys enrere. La teoria multiregional defensa, entre d’altres coses, que els neandertals no van extingir-se davant la preponderància dels Homo sapiens, sinó que “s’hi van unir”. És a dir, que es van produir encreuaments amb descèndencia fèrtil entre Homo sapiens i Homo neandertalensis, de manera que algunes poblacions humanes actuals presenten gens neandertals als seus genomes. Malgrat la fascinació d’aquesta idea, de moment no s’ha trobat cap evidència genètica al respecte, més aviat al contrari.
Les noves tècniques genètiques ens han permès recuperar fragments de DNA de restes de neandertals. L’anàlisi d’aquestes mostres indiquen que els neandertals trobats en diferents poblacions d’Europa presenten un alt grau de parentesc, però que són molt diferents dels humans moderns.
Projecte Genoma Neandertal
Des de fa gairebé deu anys, ha estat possible recuperar DNA mitocondrial de neandertals. Amb aquestes dades genètiques hem pogut començar a entendre la pròpia historia evolutiva dels neandertals, els seus processos demogràfics i migratoris, al llarg dels màxims glacials que van patir. Els nous avenços en les tècniques moleculars, com la piroseqüenciació, han permès llençar aquest any el Projecte Genoma Neandertal, que pretèn aconseguir seqüenciar el genoma neandertal complet, que és tan llarg com el nostre, en només dos anys.
L’investigador Carles Lalueza-Fox, expert en DNA antic de la Universitat de Barcelona, participa en aquest projecte internacional que agrupa diversos equips de recerca alemanys i nord-americans. “El neandertal és el nostre parent més proper; seqüenciant el seu genoma podrem aportar una valuosa informació que ajudarà a redefinir el concepte d’humanitat”, comenta el Dr. Lalueza-Fox. Prèviament ja es va seqüenciar el genoma del nostre parent viu més proper: el ximpanzé. Les diferències ens havien d’ajudar a entendre què fa que tinguem una capacitat cognitiva superior. Però resultà que hi havia massa diferències, que ens duien a fer-nos massa preguntes. Amb l’anàlisi del genoma neandertal podrem localitzar aquell petit percentatge de diferències que ens han proporcionat habilitats cognitives superiors. |
Construint l'arbre de família de la humanitat
La genètica constitueix una eina molt poderosa per establir relacions de parentesc entre individus d’una mateixa espècie, i fins i tot entre espècies diferents. Amb més o menys precisió, l’anàlisi genètica ens permet construir arbres de família (arbres filogenètics) on cada ramificació correspon a l’aparició d’un nou llinatge. L’anàlisi tracta de comparar les seqüències dels nostres gens (o de les proteïnes que aquests codifiquen), formades per cadenes d’unitats que es van repetint en un ordre determinat, amb les d’altres individus i veure quantes diferències hi ha. Com més diferències, més lluny es troba el nostre avantpassat comú.
Per exemple, tu i els altres membres de la teva família presenteu poques diferències genètiques en comparació amb aquells que no pertanyen a la vostra família. Imagina’t a tres companys de classe: el Joan, la Montse i l’Abdul. El Joan i la Montse són de famílies catalanes i l’Abdul prové d’Etiòpia. Podem imaginar que les anàlisis genètiques determinen que el DNA del Joan i la Montse és diferent en un 0,04%, que el seu DNA comparat amb el d’altres companys de la resta d’Europa és diferent en un 0,07% i que tots ells, difereixen de l’Abdul en un 0,1%. Si fem un arbre de família podem visualitzar les relacions de parentiu entre ells:
Veiem que el Joan i la Montse tenen un avantpassat comú proper (potser alguna família catalana de fa unes 10 generacions) que correspon al punt A. El seu arbre de família també té un avantpassat comú amb la resta d’europeus de la classe, potser unes dotzenes de generacions abans, marcat al punt B. Finalment, tots tenen un avantpassat comú molt anterior (C), probablement fa centenars de generacions abans. Tots som familiars!
Si ara fem el mateix tot estudiant el DNA de molts individus dels diversos grups humans podem arribar a construir l’arbre de família de la humanitat:
Com veiem, les anàlisis genètiques estableixen que el grup humà més diferent a tots els altres és l’africà, cosa que no significa res més que l’origen de tots els humans moderns el podem trobar en una població d’Homo sapiens africana ancestral. Aquests resultats, per tant, recolzen la teoria del reemplaçament.
|
Destrals de mà del Paleolític (wikipedia.org).
|
L'expansió dels humans moderns arreu del món
Els arbres de família dels diversos grups humans ens ajuden a descobrir com es va produir la colonització del món. A més, es pot tractar d’esbrinar quan es van produir les separacions entre els diversos llinatges (i per tant les migracions) a partir dels “rellotges moleculars”. Què és un rellotge molecular? Fonamentalment, es tracta de suposar que els canvis que es produeixen en el nostre genoma, deguts a les mutacions, ho fan a un ritme determinat en el temps. Coneixent aproximadament aquest ritme de canvi, podem establir quant de temps fa que el llinatge de dos individus es va separar.
|
Però no només els genomes evolucionen amb el temps. Les llengües que parlem els humans també ho fan, i el seu estudi comparatiu constitueix una altra eina molt valuosa per determinar relacions entre les diverses poblacions humanes. Per últim, les restes arqueològiques, que inclouen eines i utensilis, i qualsevol manifestació cultural, també aporten informació molt valuosa.
|
Amb els estudis genètics, arqueològics i lingüístics a la mà, podem imaginar una expansió humana com la que mostra aquest mapa:
|
