|
Escrit per Joan Serrà
|
|
10/09/2005 19:39 |
|
 El 8 d'octubre del 1945, el nord-americà Percy Li Baron Spencer va patentar un aparell que es convertiria en l'actual forn de microones després d'aconseguir cuinar-hi un grapat de crispetes de blat de moro. L'empresa Raytheon va desenvolupar l'invent per aplicar-lo en la cuina i d'aquí va resultar el Radarange, una baluerna gran i pesada que es va utilitzar en hospitals i menjadors militars. El 1967 es van començar a fabricar els primers forns de microones d'ús domèstic.
Què són les microones? Les microones són ones electromagnètiques, igual que la llum, les ones de ràdio o els raigs X. Allò que diferencia les unes de les altres és la seva freqüència. Així, per exemple: - Ones de ràdio FM comercial: de 88 MHz a 108 MHz
- Ones de llum visible: de 750 THz (violeta) a 428 THz (vermell)
- Microones: de 100 MHz a 100 GHz
Els forns de microones acostumen a utilitzar ones que tenen una freqüència de 2,45 GHz. Les microones d'altres freqüències s'utilitzen en les comunicacions i en els sistemes de radar. Com escalfen els aliments les microones?  La temperatura és la manifestació del moviment de les partícules que formen els objectes. Aquest moviment és imperceptible a simple vista, ho detectem com simples canvis de temperatura. Com més vibren les partícules que formen un objecte, més calent el percebem. Els aliments en general contenen una gran proporció d'aigua. L'aigua està formada per molècules polars, és a dir, tenen un pol positiu i un altre de negatiu, com un imant. Les microones actuen creant un camp electromagnètic en el qual s'orienten les molècules d'aigua. Però l'orientació d'aquest camp canvia 2.450.000.000 vegades per segon, i això fa que les molècules d'aigua girin el mateix nombre de vegades sobre si mateixes per orientar-se correctament. Aquest moviment es tradueix en un augment de la temperatura, que les molècules d'aigua poden transmetre a les molècules veïnes no polars mitjançant xocs, fins que tot l'aliment s'escalfa. Les microones no tenen cap efecte sobre les molècules apolars (sense pols), com els plàstics. Tampoc exerceixen efecte sobre les substàncies polars les partícules de les quals no tenen mobilitat. És el cas, per exemple, de l'aigua sòlida, la sal comuna, la porcellana o el vidre. | |
