|
Sabies que el World Wide Web, el sistema que tothom fa servir per navegar a Internet, es va inventar en un laboratori de Física? I que els microprocessadors que fan funcionar els ordinadors es poden fabricar gràcies a la recerca en Física de les darreres dècades? Avui la física és molt més que pèndols, plans inclinats i espires amb corrent. Les eines teòriques i experimentals que s’aprenen estudiant aquest problemes “senzills” s’apliquen per entendre els aspectes més diversos de la realitat.
La majoria dels homes del temps són físics. Preveure unes hores per endavant si farà sol o caurà una tempesta és un dels èxits més importants de la Física. Per assolir aquest objectiu es fan servir totes les eines desenvolupades en segles de recerca científica: mesures acurades, models matemàtics complicats, experiments de laboratori i, últimament, simulacions en superordinadors com el MareNostrum, el superordinador que tenim a Barcelona.
L'ordinador, eina de tot físic
|
|
En efecte, l’ordinador és avui un dels protagonistes de la recerca en Física. És curiós, perquè van ser justament els físics els que van fer possible l’existència dels ordinadors. Segles d’investigació en la estructura, els constituents i el comportament de la matèria van donar, entre d’altres fruits, el control dels semiconductors, com el silici dels microprocessadors. Una frontera d’investigació berta en aquest àmbit és l’estudi dels “superconductors”: materials que deixen passar el corrent sense perdre
|
|
energia i que es poden fer servir, per exemple, en trens de levitació magnètica.
L’estudi de la matèria ha permès fins i tot la fabricació d’un tipus de llum que no existeix a la natura, el làser . Aquesta llum, que es fa servir per les telecomunicacions o la medicina, és només una de les aplicacions de l’òptica, una de les àrees més actives en Física.
|
Els enigmes de la fisica
Però la Física no ha oblidat les seves preguntes de fons. Què és l’Univers? Quins són els elements i les forces fonamentals de la natura?
A la primera pregunta intenten contestar els astrofísics, que volen esbrinar què són la matèria fosca i l’energia fosca que constitueixen el 95% del nostre Univers.
|
|
L’empresa més atrevida per respondre a la segona pregunta és el Large Hadron Collider (el Gran Colisionador d’Hadrons), un túnel en forma d’anell de 27 quilòmetres de circumferència a la frontera entre Suïssa i França en el qual investigadors de tot el món acceleraran partícules microscòpiques perquè xoquin i en l’esclat es produeixin partícules desconegudes, semblants a les que eren protagonistes pocs instants després del Big Bang. En aquesta mateixa infrastructura experimental es va inventar, els anys noranta, el World Wide Web.
En efecte, els físics saben preocupar-se també per problemes més “terrenals”.
|
(c) Imatges planetes. Cortesia de NASA/JPL-Caltech.
|
Per això, un conjunt petit de llicenciats (molt sovint els que tenen millor nota) acaben treballant en bancs i empreses financeres per estudiar amb eines matemàtiques les fluctuacions del mercat. I molts altres treballen en empreses d’informàtica per desenvolupar els programes més diversos. La passió per tractar problemes reals amb un formalisme matemàtic i la flexibilitat per desenvolupar aplicacions informàtiques eficaces són unes de les característiques més apreciades dels físics. Avui la física és sobretot això: mirar la realitat amb ulls científics, fer models matemàtics eficaços i posar-los a prova amb simulacions per ordinador, mesures i experiments.
|
Si vols... pots!
Com ser físic a la UB
La llicenciatura en Física a la UB té una durada mínima de quatre anys i proporciona una formació científica tant en aspectes bàsics com en aspectes aplicats de la disciplina, incloent estudis teòrics i experiències de laboratori. Les sortides professionals principals són la investigació, les aplicacions científiques i informàtiques en la indústria i en els serveis i la docència. Per fer-se una idea de què s’hi fa, la Facultat de Física organitza unes jornades d’experiments orientades als estudiants de batxillerat.
Informa-te’n a http://www.ub.edu/csecundaria/espaiub/fisica_exp.htm
|
|
Marta Ibáñez.
|
Amb noms i cognoms
“La meitat de la gent se sobta que siguis una física, dient que és una feina molt rara. L’altra meitat et diu que deus ser un geni, com Einstein”, així explica la seva experiència Marta Ibáñez, investigadora en Física de la UB. “Però en realitat ni la Física és una disciplina allunyada de la realitat, ni cal ser un geni per fer una bona feina en aquest àmbit”, explica la Marta.
|
|
En efecte, ella es dedica a una recerca molt propera a la “vida real”: la “biofísica”, l’aplicació dels coneixements físics a problemes biològics.
Una de les seves investigacions més interessants és l’estudi de per què els organismes tenen una certa asimetria (per exemple, el cor s’inclina cap a l’esquerra). La Marta ha desenvolupat models matemàtics i simulacions per entendre com es formen aquestes asimetries en els embrions.
|
|
