Si tens animals a casa, probablement hagis notat canvis en el seu comportament abans d'un xàfec o qualsevol altre variació meteorològica. Des de l'antiguitat que els humans observem de prop els animals que ens envolten per aconseguir previsions del temps fiables a curt termini i fins i tot a llarg termini. Realment poden predir el temps o només es tracta de creences populars?
Els insectes, meteoròlegs precisos
El novembre de 2006, una plaga de formigues voladores va inundar els carrers de Múrcia en menys de 24 hores. Els experts en insectes i els homes del temps van coincidir que aquest fet vaticinava aigua a dolls, com després van confirmar els xàfecs i les inundacions que s’hi van produir. L’explicació a aquest fenomen és força lògica. Després de les altes temperatures de l’estiu, la humitat que antecedeix una tromba d’aigua és detectada
eper aquests insectes, els quals fugen dels seus formiguers a
corre-cuita, abans no s’inundin i s’hi ennueguin.
Per altra banda,
també és sabut que les formigues normals (sense ales) acostumen a
augmentar la seva activitat i creen fileres rectes i abarrotades quan
s’espera l’arribada d’un temps plujós.
El cas de les abelles és encara més excepcional. Estudis científics demostren que poden arribar a predir el temps d’estacions senceres. Si a la tardor hi ha moltes més abelles d’allò habitual o es mostren molt actives és molt probable que l’hivern resulti molt fred i fins i tot hi nevi. A curt termini, ens poden indicar si s’aproxima pluja quan totes s’afanyen a tornar al seu rusc.
Termòmetres amb potes
Un dels insectes més infalibles a l’hora d’oferir-nos informació meteorològica és el grill. Aquest artròpode es fa present especialment les nits d’estiu mitjançant el seu persistent carrisqueig: els mascles freguen les seves ales d’una forma característica i produeixen el seu famós cant per atreure les femelles i aparellar-s’hi.
Allò curiós és que a mesura que puja la temperatura ambiental, augmenta la freqüència dels seus carrisqueigs perquè es produeix una acceleració del seu metabolisme.
Així els grills constitueixen un termòmetre gairebé perfecte: si comptem el nombre de carrisqueigs que emet un grill per minut podem calcular la temperatura ambiental aproximada. Per fer-ho cal utilitzar una fórmula matemàtica descrita per un grup d’investigadors nord-americans que han estudiat aquests insectes durant molt de temps:
Atès que comptar tots els carrisqueigs que emet un grill en un minut pot produir-nos mal de cap, s’aconsella comptar només els que realitza en 15 segons i multiplicar per 4, igual que quan ens mesurem el pols.
L’activitat teixidora de les aranyes es relaciona amb situacions estables mentre que la seva absència indica alt risc de pluja.
Croac, croac
Les grans expertes a l’hora de detectar canvis en la pressió atmosfèrica, que van associats a canvis de temps, són les granotes. De seguida que senten la proximitat de baixes pressions, és a dir, que s’apropa la pluja, es posen a raucar de forma més intensa. Com que per altra banda no suporten gaire la manca d’humitat a la seva pell, acostumen a trobar-se dins l’aigua quan l’aire és sec, i a sortir-ne quan es fa més humit.
Baròmetres vivents
Al segle XVIII moltes llars comptaven amb uns peculiars “aparells” que permetien als seus inquilins obtenir una predicció del temps força acurada i amb una antelació de fins a 24 hores. Es tractava de petites peixeres que s’omplien d’aigua per la meitat i que contenien una sangonera, una granota verda o un peix de l’espècie Misgurnus fossilis. Habitualment es venien amb un breu manual d’instruccions que explicava com interpretar el comportament d’aquests animals en relació al temps que s’apropava.
(c) Imatge Chris Schuster.
Per exemple, de les sangoneres es deia que:
Si la sangonera es quedava al fons, arraulida sense moure's o enrotllada en espiral: BON TEMPS
Si s'arrossegava cap amunt: PLUJA
Si semblava inquieta: VENT
Si a l'hivern romania quieta al fons: FRED
Si a l'hivern es situava a la boca del recipient: NEU
Pel que fa a les granotes, concretament de l’espècie Hyla arborea (granota dels arbres), comptaven amb una petita escala per la qual pujaven tot indicant d’aquesta manera la previsió del temps: si la granota s’enfilava per l’escala i sortia de l’aigua, augurava bon temps.
El Misgurnus fossilis és un peixet silúrid d’aigua dolça que s’utilitzava com a baròmetre a Suïssa i Alemanya. Al fons de la peixera comptava amb una abundant capa de sorra en la qual es rebolcava inquiet quan s’apropava tempesta. Si es mantenia tranquil i inactiu, per contra, assegurava bon temps.
Meteoròlegs amb plomes
Les aus són un altre grup d’animals que ens poden dir moltes coses sobre el temps que s’apropa. No obstant, no tots els pronòstics que popularment s’atribueixen a determinats comportaments d’algunes aus són certs.
Sabem que alguns ocells, com les oques i altres aus migratòries, ajusten el seu vol segons els canvis de temperatura, pressió, humitat i densitat de l’aire. Els dies calorosos volen a grans alçades deixant-se portar pels corrents càlids ascendents.
Però quan s’aproxima una tempesta volen més baix d’allò habitual.
Al contrari, s’ha observat que quan les orenetes i els falciots volen ben alt a la recerca d’insectes és senyal que l’atmosfera presenta signes d’inestabilitat i el risc de tempesta és elevat. Això es deu al fet que els corrents càlids ascendents arrosseguen insectes cap a grans alçades i són precisament aquests corrents els que s’associen a mal temps.
(c) Imatge Jon Sullivan.
El dia de la Marmota
Als Estats Units, la marmota és un dels animals més consultats per anticipar les condicions meteorològiques d’una zona. El 2 de febrer, dia que marca el punt intermedi entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera, els nord-americans celebren el Dia de la Marmota.
Si la marmota (que està hibernant) treu el cap
del seu cau aquell dia i torna a ficar-s’hi ràpidament, significa que
seguirà hibernant 6 setmanes més: l’hivern encara es perllongarà. Això es deu al fet que en sortir del cau, ha vist la seva pròpia ombra i s’ha espantat.
Si el Sol brilla amb força a l’hivern (i per tant, dibuixa l’ombra de la marmota) és perquè predomina l’aire polar molt sec i fred. Si no fos aquest el cas, la marmota no veuria la seva ombra a causa de la nuvolositat i un aire més humit i càlid indicaria la imminència de la primavera, cosa que posaria fi a la hibernació d’aquest mamífer dormilega.
Altres indicis del món animal
Pluja probable:
Les vaques seuen o s’agrupen.
Els gats es renten la cara.
Les mules mouen les orelles.
Els coloms es banyen.
Canvi de temps:
El gall canta durant el dia.
Els animals en general romanen tranquils.
Les cicatrius piquen o fan mal.
El nostre cos com a instrument meteorològic
Mai no has sentit ningú predir un dia de pluja tot apel·lant al mal que li feia alguna part del seu cos? El cos humà pot ser ens alguns casos especialment sensible als canvis de pressió, humitat i temperatura, de manera que aquestes prediccions tenen certa validesa científica.
Se sap, per exemple, que el mal dels membres amputats i les grans cicatrius sol coincidir amb descensos abruptes de la pressió atmosfèrica o augments considerables de la humitat relativa.
Aquest efecte podria explicar-se perquè la pell cicatritzada es contrau i s’expandeix en resposta a aquests canvis meteorològics, tot i que no se sap la causa del cert. Per altra banda, al famós mal de les articulacions segurament s’explica perquè els canvis en la pressió atmosfèrica provoquen canvis en la pressió arterial, que causen inflamació i dolor.
