|
 Europa va ser una de les moltes amants de Zeus, el déu més poderós de la mitologia grega. Un dia, Zeus es va enamorar d'Europa (filla del rei de Sidó) mentre ella jugava a la platja.
Zeus tenia la qualitat de transformar-se en tot allò que es proposés. Per aconseguir Europa, es va transformar en un toro de fulgurant blancor i enormes banyes. Una vegada convertit en toro, es va anar a ajeure als peus de la donzella. Europa, encara que espantada en un primer moment, es va sentir tan atreta per l'animal que va acabar per asseure's sobre la seva esquena. Zeus va aprofitar l'oportunitat per a aixecar-se i llançar-se cap al mar amb Europa al seu llom. Malgrat els crits de la noia, aferrada a les banyes, el toro es va endinsar en les ones i es va allunyar de la vora. 
El rapte d'Europa (Rubens, 1628-29) Zeus es va endur la jove a Creta, on van consumir el seu amor al costat d'una font i sota uns plàtans que, en memòria d'aquell dia, van obtenir el privilegi de no perdre mai les seves fulles. Europa va tenir tres fills amb Zeus, un dels quals va ser Minos. Quan Europa va morir, va rebre honors divins. El toro, la forma del qual havia adoptat Zeus, es va convertir en una constel·lació i va ser col·locat entre els signes del zodíac (Taure). Minos Zeus va casar Europa amb Asterió, rei de Creta, qui va adoptar els fills d'Europa, entre els quals destacava Minos. A la mort d'Asterió, Minos pretenia el poder de Creta, però no disposava del suport dels seus germans. Per guanyar-se'l, va afirmar que els déus li destinaven el regne i que com a prova d'això li concedirien tot allò que els demanés. Així, va demanar a Posidó (déu del mar) que fes sortir un toro del mar i li va prometre que, en correspondència, sacrificaria l'animal en honor seu. Posidó va enviar el toro i Minos va passar a ser, sense discussió, el nou rei de Creta. Amb el pas del temps, no obstant, Minos no va sacrificar l'animal ja que es tractava de l'exemplar més magnífic que havia vist mai. Mentrestant, l'esposa de Minos, Pasífae (filla del Sol), es va enamorar del toro i va engendrar un fill meitat home meitat toro: el Minotaure. | Minotaure  Dibuix: Oriol Massana | Minos, espantat i avergonyit en veure el monstre fruit de l'amor entre Pasífae i el toro, va manar construir a l'artista atenès Dèdal un immens palau (el Laberint), format per tal garbull de sales i corredors que ningú, excepte Dèdal, fos capaç de trobar-ne la sortida. Allà va tancar el monstre Minotaure. Després d'haver vençut els habitants d'Atenes a la guerra, Minos els va condemnar a lliurar cada any set nois i set noies que havien de ser l'aliment del Minotaure. | Teseu Teseu, el gran heroi atenès, es va integrar voluntàriament en un dels grups d'aquests joves i es va embarcar cap a Creta per acabar amb el Minotaure. Ariadna, filla de Minos, es va enamorar de Teseu tan aviat com el va veure i va prometre d'ajudar-lo. Li va regalar un cabdell de fil perquè, si aconseguia matar el Minotaure, pogués sortir del Laberint tot seguint-lo. Teseu va matar el Minotaure de Creta i va aconseguir sortir del Laberint on vivia gràcies al cabdell de fil. S'explica també que, abans de partir, Teseu va rebre del seu pare Egeu dos jocs de veles per al vaixell: veles negres per a l'anada i veles blanques per a la tornada. En tornar, Teseu va oblidar canviar les veles negres de la seva nau i hissar les blanques, signe de la victòria. El seu pare Egeu, en veure les veles negres, va pensar que el seu fill havia mort i es va llançar al mar que, des de llavors, duu el seu nom: el mar Egeu. |  Esquema del Palau de Cnosos (www.ancientworlds.net) | El laberint Aquesta llegenda conserva el record de la civilització minoica, que sembla haver exercit un culte al toro i als palaus immensos, com els trobats a Cnosos i a altres parts de les excavacions d'Evans. El Laberint és, efectivament, el palau de la doble destral, símbol que apareix repetidament en els monuments minoics i que potser tingui una significació solar. |
|
