|
Madame Curie, la mare de la radioactivitat |
|
|
|
Escrit per Revista Eureka
|
|
15/02/2008 13:00 |
|
A finals del segle xix i principis del xx, la revolució científica va tenir nom de dona: Marie Curie va guanyar-se un lloc privilegiat gràcies als seus descobriments al voltant de la radioactivitat. Decidida a saber sempre més sobre allò que estava investigant, va ser la primera dona en doctorar-se a França i la primera –entre homes i dones- en guanyar dos premis Nobel en categories científiques diferents, Física i Química. Una tot terreny!
Ciència, amor i més ciència
|
|
|
Nascuda a Polònia sota el cognom Sklodowska, Marie venia d’una família humil. Fent mans i mànigues, va estalviar per poder estudiar a París. Hi arribava el 1891 i al cap de quatre anys es llicenciava en física i matemàtiques. Impressionant, oi? Per a ella el més important eren els estudis, no pensava en matrimonis ni fills... fins que va conèixer en Pierre Curie, un apassionat de la ciència com ella!
Pierre estava tan enamorat com Marie, així que finalment van decidir casar-se, fer el viatge de noces amb bicicleta i continuar investigant. El seu marit va acabar posat en les cabòries de Marie: la polonesa s’havia entossudit en saber què passava amb les sals d’urani, ja que el francès Antoine Henri Becquerel havia descobert que emetien uns raigs de llum estranys. D’on venia aquella energia?
Marie s’hi va posar en cor i ànima: va descobrir que les fortes radiacions no venien de l’urani, sinó d’altres elements que hi havia a les sals minerals. En un edifici esgavellat i fred, el matrimoni va trigar quatre anys en poder aïllar aquests elements i demostrar que existien. Sí! Marie Curie havia descobert el radi i el poloni, anomenat així en honor a la seva terra natal, l’estimada Polònia...
|
Entre descobriment i descobriment, havien tingut la primera filla, Irene, i els diners començaven a escassejar. Malgrat tot, el matrimoni va decidir fer públic l’aïllament del radi sense ànim de lucre. Com va dir Marie, “el radi s’utilitzarà per combatre el càncer. Seria impossible aprofitar-se d’això...”. El 1906 va arribar el reconeixement quan van rebre, juntament amb Becquerel, el premi Nobel de Física pels seus descobriments en radioactivitat... i amb ell un bon grapat de diners que van compartir amb societats científiques, amics i familiars. Uns altruistes, els Curie!
La soledat i la famaQuan les coses els començaven a anar bé, Pierre va morir atropellat per un cotxe de cavalls. Marie es va aïllar en els seus estudis, va rebutjar la pensió de viduïtat que se li oferia, i li van atorgar la càtedra de Física a La Sorbona, on havia estudiat. Va crear un Institut de Radioactivitat, que ella dirigia, i un altre per a la investigació sobre el càncer. El segon Premi Nobel, ara de Química, li arribava el 1910 i Madame Curie, com ja se la coneixia, va decidir dedicar-lo al seu estimat Pierre. Un viatge als Estats Units li va fer veure que s’havia convertit en alguna cosa més que una investigadora i que el món la veia com un referent. A partir de llavors va començar a fer conferències intentant ser útil en tot el que podia.
|
Premi Nobel de Física de 1906.
|
|
 Madame Curie (1867-1934) va morir als 67 anys de leucèmia, segurament provocada per les múltiples exposicions a la radioactivitat.
Per sort, es fa impossible oblidar el valor científic i humà d’una dona que va dedicar la seva vida a interrogar la ciència sense esperar-ne res més que respostes.
|
|
