|
Fa uns anys corrien per Internet diverses versions d’un email que narrava la desventura d’una persona (en algunes versions, un adult, en d’altres, una adolescent) que havia posat una tassa plena d’aigua a escalfar en el microones, com molts de nosaltres hem fet en moltes ocasions. Segons la versió de l’email, l’objectiu era preparar un te o bé una xocolata desfeta, etc. La qüestió és que, en treure la tassa del microones, l’aigua estava notablement calenta però no bullia. Aleshores, de sobte, ja fos en introduir la xocolata en pols o simplement en moure la tassa, l’aigua “explotava” sobtadament i sortia disparada del seu recipient, tot cremant la cara del protagonista de la història, fos qui fos.
CERT!
Pot l’aigua explotar d’aquesta manera? Si és així, és un incident gaire freqüent? Efectivament, el succés relatat en aquesta llegenda urbana pot produir-se realment si es donen una sèrie de condicions que, afortunadament, no són gaire habituals. La causa: el fenomen del superescalfament.
Quan escalfem un líquid fins portar-lo al seu punt d’ebullició, és a dir, la temperatura a la qual comença a bullir (que depèn de la pressió), provoquem un canvi d’estat. Les molècules del líquid passen a gas i s’escapen en forma de bombolles. Els indrets a escala molecular on es comença a produir el canvi d’estat s’anomenen centres de nucleació. Per crear aquests nuclis cal invertir una energia extra que permeti produir una interfície entre els límits dels dos estats.
|
|
| Si escalfem un líquid pur sense produir cap pertorbació física en ell, arribarà al seu punt d’ebullició però no bullirà, perquè encara necessitarà més energia per fer-ho. El líquid podrà adquirir una temperatura superior a la del seu punt d’ebullició en un estat de “superescalfament” gens estable. Qualsevol pertorbació podrà induir la creació immediata de centres de nucleació que faran que el líquid superescalfat bulli de forma sobtada i violenta, tot provocant la citada “explosió”. La presència d’altres substàncies a l’interior del líquid (sal, sucre, cafè, pols, etc.) o l’ús de contenidors rugosos o lleugerament esquerdats (que permeten que hi quedin atrapades bombolletes d’aire quan hi posem el líquid) faciliten la nucleació a la seva superfície i eviten el superescalfament. |
|
|
Els microones ens permeten escalfar l’aigua molt ràpidament sense produir-hi gairebé pertorbacions físiques. L’aigua a pressió atmosfèrica bull a 100º C. Però si es tracta d’aigua pura (destil·lada) en un recipient de vidre molt i molt net, el superescalfament pot produir-se i la introducció de qualsevol cos estrany o la simple agitació ocasionada en llevar el recipient del microones pot desencadenar la bullició sobtada. El moviment rotatori dels plats del microones ajuda a prevenir aquest fenomen, que per altra banda no és pas freqüent atès que mai no utilitzem aigua destil·lada per cuinar, entre d’altres coses. |
|
El fenomen de la nucleació facilitada per la presència d’altres cossos en la substància que canvia d’estat explica també la formació dels núvols (l’aigua condensa més fàcilment en presència de partícules de pols), o que les patates provoquin un munt de bombolles al seu voltant quan les posem a fregir en l’oli calent.
|
|
