Existeixen moltes afirmacions que passen de boca en boca, fins i tot a través dels mitjans de comunicació, i que prenem com a certes sense parar-nos a pensar sobre la seva validesa. Fins i tot els més escèptics són víctimes d’algunes d’elles. Evidentment, no podem posar-nos a comprovar tots i cadascun dels coneixements que adquirim dia a dia. Però dubtar d’alguns d’ells i tractar de demostrar si són veritat o no pels nostres propis mitjans és una actitud molt positiva. Aquest és, de fet, el motor de la ciència.

Fals!

“Nen/a! Menja’t els espinacs que tenen molt de ferro!” Quantes vegades haurem sentit les nostres mares apel·lar les propietats nutritives dels espinacs per convèncer-nos d’ingerir aquest plat que no ens convenç gaire (no a tots, és clar)? Certament, és necessari que la nostra dieta mitjana inclogui uns 14 mg de ferro al dia, així ho indiquen els metges; en això no van errades les mares. No obstant, d’aquí a pensar que els espinacs són una font de ferro considerable...

La veritat és que les nostres mares actuen de bona fe (és evident); a elles també els van explicar que havien de menjar molts espinacs perquè tenien molt de ferro. I és que això és precisament el que pensava tothom des que a finals del segle XIX un metge anomenat J. Alexander va analitzar el contingut de ferro en aquesta verdura: 0,003 grams per cada 100 grams d’espinacs. El problema és que en passar els resultats a net algú va equivocar-se i es va oblidar d’un zero: 0,03 grams, és a dir, 10 vegades més que el valor mesurat. 

Aquest error va perdurar fins que el 1937 uns altres metges, aquests alemanys, van refer les anàlisis i van posar les coses al seu lloc. Ja estava tot perdut, de totes maneres. El 1929 havia nascut el popular personatge de dibuixos animats Popeye, de qui tothom sabia que menjava moltes llaunes d’espinacs per posar-se ben fort (un altre error aquest, de creure que perquè mengem ferro ens farem forts com aquest metall). La fama dels espinacs (i la del ferro) havia quedat per sempre més arrelada al nostre saber popular.

A banda que els espinacs no tenen tant de ferro com se’ls suposa, cal també destacar el fet que, del que en tenen, gairebé no n’absorbim ni el 2%. Resulta que el ferro dels espinacs està en la forma anomenada “no hemo” (la forma hemo és la que tenim a la sang), la qual, com hem dit, s’absorbeix en petitíssima proporció. Per aconseguir els 14 mg de ferro diaris que recomanen els metges hauríem de menjar uns 23,3 kg d’espinacs cada dia... A un li poden agradar, però no tant... Per obtenir ferro certament és millor acudir a les llenties, els ous i les carns.

El espinacs, tanmateix, són un aliment molt recomanable per la seva fibra i els seus antoixidants. Ho sento, no us en lliuraeu pas. Proveu-los a la paella amb una mica d'oli d'oliva, all i pinyons; potser així passen millor (o dincs d'una bona truita!).