|
Escrit per Revista Eureka
|
|
20/10/2007 11:53 |
|
El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món. La boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament.
|
Aquest petit invent que va revolucionar el món fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que l’ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar en buscar-hi una solució.
La idea li vingué quan observava uns nens jugant amb pilotes al carrer. Una d’elles travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt. Aquesta observació li féu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta. Amb aquesta idea, el 1938 Ladislau Biro patentà a Hongria un prototipus, que no va arribar a comercialitzar-se mai.
|
|
|
Aquell mateix any, Ladislau acudia a Iugoslàvia per realitzar un reportatge. Utilitzava el seu prototipus de bolígraf per escriure les notes, i un argentí encuriosit se li va acostar. L’invent va fascinar aquell home, que no entenia per què Ladislau no havia rebut suport per difondre’l al seu país. Immediatament, el va convidar a traslladar-se a l’Argentina, però Ladislau va respondre-li tristament que no era gens fàcil aconseguir un visat. Allò no semblava preocupar aquell bon home, el qual optà per donar-li la seva targeta: Agustín Pedro Justo, President d’Argentina. El 1940 Ladislau, el seu germà i el seu soci Meyne, emigraren a l'Argentina.
Allà crearen la companyia Biro Meyne Biro i llançarem al mercat el seu
invent amb el nom de Birome (acrònim format per les síl•labes inicials
de Biro i Meyne). Encara així l'anomenen a l'Argentina, el Paraguay i
l'Uruguay. |
|
|
Al principi els botiguers pensaren que un instrument tan barat no podia ser considerat com una eina de treball, i el començàrem a vendre com una joguina per als infants. Amb ironia, en la seva darrera entrevista abans de morir, Biro afirmà: "La meva 'joguina' ha deixat 36 milions de dòlars en el tresor argentí, diners que el país ha guanyat venent productes no de la terra, sinó del cervell".
El 1942 Biro vengué el seu invent al nord-americà Eversharp Faber per la llavors extraordinària suma de 2 milions de dòlars. I el 1951, a Marcel Bich, de França. Aquest darrer desenvolupà un bolígraf de baix cost sota la marca BIC, que contribuí enormement a popularitzar aquest invent.
|
|
El 1945 la Força Aèria dels Estats Units feia una comanda de 20.000 bolígrafs a Biro.
A l'Argentina el 29 de setembre, dia del naixement de Biro, es celebra el Dia de l'Inventor.
|
|
