|
 L'Antàrtida està situada a la zona més austral del planeta. Té una superfície aproximada de 12.400.000 km2, els quals es converteixen en 14.000.000 km2 si els sumem les barreres de gel soldades a les costes. Això la converteix en el quart continent més gran del món.
Vist des d'un satèl·lit, aquest vast continent s'aprecia cobert d'una gruixuda capa de gel, acumulat durant mil·lennis. El gel cobreix el 98% de la superfície i representa el 90% del gel del planeta i el 70% de l'aigua dolça. La cobertura de glaç té de mitjana un gruix de 2,7 km i arriba gairebé als 4 km al centre del continent. Fred, molt de fred L'Antàrtida és el continent més fred, més ventós i més sec de la Terra. La temperatura mitja anual en el gran altiplà interior és de -50 ºC. Tot i així, a prop de la costa, rares vegades s'arriba als -40 ºC a l'hivern. A l'estiu, en canvi, les illes i les zones costaneres registren temperatures més agradables, d'uns pocs graus sota zero. En els darrers anys, no obstant, a causa de l'escalfament global, les màximes de 8 ºC s'han convertit en habituals. El fort vent és constant i pot arribar als 300 km/h.  Més enllà de la costa, la massa gelada forma extenses barreres o es desprèn de les glaceres transformant-se en grans icebergs que llisquen gràcies als corrents marins i als forts vents. El mar que circumda l'Antàrtida, conegut com a oceà Austral, es congela aproximadament entre març i setembre. Vida sorprenent En aquest paisatge d'esglaiadora bellesa i fred intens, mai ha existit vida humana autòctona. Malgrat l'escassa diversitat d'espècies animals que s'hi observen i de les condicions climàtiques extremes, l'Antàrtida és un formiguer de vida: les seves aigües, les seves roques i els seus gels estan replets de microorganismes capaços de viure en aquestes condicions. Bacteris, algues microscòpiques, diminuts crustacis (krill)… En conjunt conformen la base de l'ecosistema antàrtic i són tan abundants que alimenten, entre d'altres, les grans balenes que habiten aquests mars. Envoltats d'aquests éssers, un miler de científics hi romanen cada any distribuïts en mig centenar de bases científiques que hi ha instal·lades.  Existeixen unes dues desenes d'espècies d'aus marines antàrtiques. Entre elles es troben aquelles que tots associem al fred: els pingüins antàrtics. A l'Antàrtida pròpiament dita només habiten 4 espècies de pingüins: els pingüins d'Adelia (Pygoscelis adeliae), els australs de collaret o de cara blanca (Pygoscelis antarctica), els Juanito (Pygoscelis papua) i el Pingüí Emperador (Aptenodytes forsteri). Sexe per pedres “Els pingüins mascles de l'illa de Ross, a l'Antàrtida, paguen a les femelles les estones de sexe amb còdols”, comenta la zoòloga Fiona Hunter, de la Universitat de Cambridge. Els pingüins utilitzen pedres per construir els seus nius, però aquestes són un material molt escàs. Per això, les femelles han trobat un mètode d'obtenir-les fàcilment quan les necessiten. S'escapen discretament quan les seves parelles no les vigilen i s'acosten als nius on hi ha altres mascles. És llavors quan s'ofereixen als mascles i, després d'una estona de sexe, obtenen uns quants còdols com a regal. No sempre es consuma l'acte sexual, sinó que molts dels mascles regalen un parell de pedres a canvi d'unes simples carícies: “Observant el niu d'una femella, he vist com aconseguia reunir 62 pedres actuant d'aquesta manera, sense arribar mai a consumar l'acte sexual”, comenta la investigadora. |
Mamífers sota el gel Les foques de Wedell són de les poques espècies de mamífers que habiten l'Antàrtida. A l'aigua, s'hi endinsen sota les enormes plaques de gel, per la qual cosa depenen dels forats que hi ha al glaç per respirar. En ocasions, elles mateixes perforen el gel amb les seves dents. Els individus amb problemes a la dentadura corren greu perill de mort. El gel els proporciona certa protecció enfront d'enemics com les orques o els lleopards marins, que no solen endinsar-se tant sota el mantell gelat. |  A terra resulten lentes i maldestres. Però sota l'aigua són excel·lents nedadores: poden arribar fins a profunditats de 600 metres i romandre submergides més d'una hora. | Científics a l'Antàrtida | El vaixell Polarstern és el trencaglaç alemany en el qual viatgen els científics catalans de l'Institut de Ciències del Mar.  | L'Antàrtida és l'objectiu científic de molts investigadors de tot el món. La importància biològica i geològica que té aquest continent i l'oceà antàrtic fa que molts països inverteixin grans sumes de diners en projectes d'investigació. A Catalunya, l'Institut de Ciències del Mar, situat al Passeig de la Barceloneta de Barcelona, acull una sèrie de grups de recerca que estudien l'ecologia del continent gelat: la seva biodiversitat, les relacions entre els éssers vius que l'habiten i el seu paper a l'ecosistema. Segueix les expedicions en directe! L'equip català del Dr. Josep M. Gili és un dels grups de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) que participa en expedicions antàrtiques periòdicament. Si voleu seguir la campanya de prop, llegir els missatges que envien els científics, contemplar les fotografies que realitzen dia a dia i participar dels resultats que van obtenint, podeu entrar a: www.icm.csic.es/icmdivulga | Error freqüent Encara que óssos polars i pingüins semblen veïns, no ho són pas! Els pingüins només viuen al pol Sud i els óssos polars, al pol Nord. No és probable, doncs, trobar a la natura un ós polar cruspint-se un pingüí… | |
