|
La roba que comprem, cada vegada que volem un mòbil nou, els productes que trobem al supermercat, el preu de la vivenda o els sous que puguem cobrar..., tot això i molt més s’emmarca en el sistema econòmic en el qual vivim, el capitalisme. Com tot sistema, té una estructura i unes lleis que el regeixen.
Qui en dóna més?
El capitalisme és un sistema econòmic on persones i empreses produeixen i intercanvien productes i serveis.
|
|
Transaccions que es realitzen en un mercat regulat per la llei de l’oferta (qui ven) i de la demanda (qui compra), llei que, alhora, estableix els preus dels béns, serveis i objectes que s’intercanvien.
El concepte de capitalisme (kapitalism), designat per l’economista i filòsof Karl Marx a mitjan segle xix, descriu, doncs, una economia basada en tres conceptes: la propietat privada, la llibertat d’emprendre i escollir, i l’hegemonia del benefici propi.
Es considera que el capitalisme va néixer com l’aparició del feudalisme (capitalisme mercantil) i que va evolucionar cap al sistema econòmic de la Revolució Industrial (capitalisme industrial), passant pel seu clímax durant l’expansió del comerç europeu a escala mundial durant el segle xix (imperialisme), i arribant a l’economia que ha caracteritzat la major part del segle xx (capitalisme financer).
|
(c) Cortesia de marxists.org.
|
Llibertat, llibertat!
El capitalisme modern beu, bàsicament, de dues fonts teòriques: la fisiocràcia, que va tenir el seu màxim representant en François Quesnay, i els postulats econòmics d’Adam Smith. Ambdues teories defineixen que els sistemes de mercat s’autoregulen, per la qual cosa, en una economia plenament capitalista, el control de les institucions públiques només ha de garantir la seguretat dels ciutadans, el respecte per la propietat privada i el compliment dels contractes d’intercanvi (liberalisme econòmic).
|
|
Així, Smith, en la seva famosa obra Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776), defineix que podem obtenir el benefici propi i millorar, a la vegada, el benestar de la societat. Per l’economista anglès, els interessos socials han de perseguir el màxim nivell de producció d’aquells béns que la gent desitja posseir, per millorar així la seva qualitat de vida.
De fet, la societat del benestar en la qual vivim, construïda al voltant de la Seguretat Social, es fonamenta en la correlació entre l’increment del nivell de vida (producte interior brut per persona o PIB) i la millora de la qualitat de vida (millor alimentació, atenció sanitària, etc.).
“No pot haver una societat florent i feliç quan la major part dels seus membres són pobres i desgraciats.” ADAM SMITH
|
Commons wikimedia.
|
|
|
Amb moderació
A diferència dels fisiòcrates i d’Adam Smith, John Maynard Keynes, amb La teoria general del treball, l’interès i la moneda (1936), va demostrar que els governs poden utilitzar el seu poder econòmic, la seva capacitat de despeses, els seus impostos i el control del preu de la moneda per pal·liar, i fins i tot eliminar, l’inconvenient més gran del capitalisme: les crisis cícliques.
Segons Keynes, durant una depressió econòmica, el govern ha d’augmentar la despesa pública, a costa de caure en un dèficit pressupostari, i així compensar la caiguda de la despesa privada; i a l’inrevés, disminuir la despesa pública en una etapa de creixement econòmic en la qual s’està produint especulació i inflació.
|
|
ESPECULACIÓ: acumulació i/o intercanvi de béns per enriquir-se a través de l’augment del seu valor econòmic i no basant-se en la seva utilitat.
INFLACIÓ: augment del preu dels productes i serveis sense l’augment conseqüent dels sous.
|
Ser o tenir
Encara que les teories lliberals van defensar que el capitalisme oferia igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans, el funcionament imposat per la Revolució Industrial va evidenciar els perills que contenia una aplicació extrema dels conceptes capitalistes.
Les veus de denúncia es van fer sentir des de la mateixa teoria econòmica, amb l’obra El Capital (1867-1894), escrita per l’economista alemany Karl Marx, i des de la literatura amb novel·les com David Copperfield (1850) i Oliver Twist (1839) de l’escriptor anglès Charles Dickens.
|
|
| A mitjan segle xx, els moviments ecologistes, inspirats en l’obra Assaig sobre el principi de la població (1798), de l’economista anglès Thomas Malthus, també van criticar el capitalisme per ser un sistema basat en el creixement constant i insostenible, atesa la capacitat limitada que té la Terra per oferir recursos. |
|
commons.wikimedia.org.
|
Un Londres despietat
A David Copperfield, Charles Dickens denuncia els abusos a què són sotmesos els pagesos que arriben a la gran metròpoli, Londres, per treballar a les fàbriques durant l’època victoriana.
Un dels seus episodis més cèlebres és el capítol en què David Copperfield és enviat pel seu padrastre a treballar en una fàbrica londinenca. Considerat per la crítica com un relat autobiogràfic (Dickens va treballar en una fàbrica de betum), aquesta narració ens mostra les crues condicions en les quals vivien i treballaven els obrers de les fàbriques.
Curiosament, les injustícies denunciades per Dickens són també el factor que va portar Karl Marx a realitzar l’anomenada ”revolució del proletariat”.
|
|
