|
Friedrich Nietzsche va ser un filòsof de la segona meitat del segle xix tan controvertit que encara avui hi ha estudiosos que no es posen d’acord amb les interpretacions de la seva filosofia. Però controvertit no vol dir incomprensible, per això ens disposem a explicar-vos alguns dels conceptes bàsics de la seva filosofia, que us poden ajudar a entendre millor el pensament d’un home que va dirigir les seves crítiques més dures contra la societat d’occident, és a dir, la nostra.
Friedrich Nietzsche (1844-1900)
El 1889 Friedrich Nietzsche era ingressat en un hospital psiquiàtric per “reblaniment de cervell”. Amb només 45 anys s’acabava la seva carrera filosòfica, que ja havia deixat suficients manuscrits –i els que quedaven per publicar de forma pòstuma– com per revolucionar el pensament de tots els que el van sobreviure. Nascut a Röcken, prop de Leipzig (Alemanya), Nietzsche havia pogut estudiar gràcies a una beca a una escola de molt prestigi. Els seus avis i el seu pare van ser pastors protestants, però, paradoxalment, Nietzsche va ser un gran ateu. Als cinc anys va morir el seu pare i ell es va criar sempre entre dones, amb la seva germana Elisabeth i la seva mare, dues grans defensores del que ell anomenava “moral d’esclaus”, és a dir, l’antítesi del que ell predicava. Era l’ovella negra de la família...
La seva vàlua acadèmica li va proporcionar una càtedra de filologia clàssica a la universitat de Basilea, Suïssa, que finalment hauria d’abandonar pel seu pèssim estat físic, amb uns forts mals de cap acompanyats de vòmits que li impedien fer la seva feina. Va anar empitjorant, cada cop més dèbil i amb més ceguesa. El seu cos va dir prou el 1889, quan va entrar a l’hospital clínic, on va morir el 25 d’agost de 1900. Deixava una àmplia obra, entre la qual trobem títols tan coneguts com Així parlava Zarathustra, Més enllà del bé i del mal, Humà massa humà, L’Anticrist o La Gaya ciència. No us queixareu, teniu per remenar i triar!
Els valors perduts Nietzsche va sorprendre el món amb una frase provocadora: “Déu ha mort”. Aquesta frase, primer de tot, s’ha d’entendre dins del seu context històric, és a dir, el segle xix a Europa, una època de revolucions liberals i forts enfrontaments entre la burgesia lliurepensadora i l’església. A més a més, quan Nietzsche parlava de la mort de Déu, no es referia a una mort física, sinó només a la desaparició del concepte que els cristians tenien en aquell moment de Déu i als valors que es defensaven en nom seu. I és que les crítiques més dures que Nietzsche va imprimir en els seus llibres van ser per a la moral judeocristiana, on ell veia els grans mals de la societat occidental.
|
commons.wikimedia.org
|
|
Tot i haver nascut en una família religiosa, el pare era pastor luterà (protestantisme cristià) i la mare era devota, Nietzsche va arribar a la conclusió que la moral que regia occident estava basada en el ressentiment. Segons el filòsof, abans hi havia una moral de senyors, la que ell considerava autèntica, que definia els bons com els nobles, els superiors, els poderosos, els vitals, i com a dolents els plebeus, els vulgars, els desposseïts.
|
|
Però Nietzsche considera que el cristianisme va construir la seva moral
des del ressentiment per no haver pogut vèncer els que tenien el poder.
Aquesta moral, Nietzsche l’anomena moral d’esclaus.
A la moral d’esclaus, tot allò que els ha estat
impossible d’aconseguir es converteix en dolent: la noblesa, la
bellesa, el poderós; mentre que els dèbils, els marginats i els
oprimits passen a ser els bons. A més, és una moral negativa, les seves
normes compleixen fórmules com “no facis això” o “no diguis allò
altre”.
Per Nietzsche, això és només una forma de ressentiment, uns
valors que col·loquen la felicitat en una vida ultraterrenal, després
de la mort, i que supediten l’esperit de vitalitat (dionisíac) a un esperit de la forma i la raó (apol·lini).
Els responsables? Una església que ell considera pura corrupció, que ha
convertit els autèntics valors (moral de senyors) en uns valors
decadents (moral d’esclaus).
|
Dionís (c) commons.wikimedia.org.
|
|
Apol·lo (c) commons.wikimedia.org.
|
Apol·lo i Dionís, raó i vitalitat
Per a Nietzsche tot havia començat quan Sòcrates i Plató –dos filòsofs de l’antiga Grècia- havien posat la raó per sobre de qualsevol cosa. Nietzsche explica la seva visió a partir de dos déus grecs: Apol·lo és la perfecció, la cordura, l’harmonia, la correcció, la bellesa, l’estructura..., l’aparença comunament acceptada; i Dionís és l’element mòbil, actiu, intuïtiu, fora de norma, l’element purament vital que ha de donar lloc a una nova organització.
Aparentment oposats, Nietzsche trobava que la combinació d’ambdós hagués estat perfecte, però que la supeditació d’un sota l’altre havia estat nefasta.
|
Què proposa Nietzsche? El superhome
|
|
commons.wikimedia.org
|
“Transmutació de tots els valors, aquesta és la meva fórmula”, diu Nietzsche. Com canviar aquesta situació de “moral decadent”? Doncs canviant per complet aquests valors per uns de vitals. Per això l’expressió “Déu ha mort”. Cal enderrocar els valors antics per poder-ne crear de nous. Aquesta situació desemboca en dos tipus de “personatges”, de formes de veure la vida: el superhome i l’últim home.
Per una banda, enderrocar els valors és necessari per al naixement del superhome, una nova forma de concebre els valors que permetrà el lliure desenvolupament dels nostres instints. És l’home que ha d’arribar, el que viu lliurement i es comporta com un heroi.
Però arribar al superhome no és tan fàcil. Així que és possible que aquest “desmuntatge” dels valors decadents porti a l’aparició del que Nietzsche anomena l’últim home.
|
| Com ell mateix diu, és el “pugó inextingible”, el més menyspreable, que ha substituït Déu per la pròpia comoditat i que creu que ha inventat la felicitat. La culminació de la decadència. |
El nihilisme no ho nega tot
Assumir la mort de Déu és aprendre a caminar sense valors, és el que anomenem nihilisme, l’absència de valors. Però aquest nihilisme pot ser passiu, si aniquila els valors vitals i no fa res per recuperar-los; o positiu, aquest és el que Nietzsche defensa i el que permetrà distanciar-se dels valors antics per veure la necessitat de crear-ne de nous (és precisament l’absència de valors el que ens pot fer veure quins són els autènticament vitals).
Però com s’ho farà el superhome per fer tot això? Aquest canvi radical dels valors serà possible gràcies al que Nietzsche anomena la voluntat de poder, un impuls vital per aspirar a més, però no és un desig de poder polític o de domini, sinó un dinamisme, una mirada vital que no vol ser sotmesa a cap poder exterior, a cap déu ni a cap valor superior al de la pròpia vida. És, segons Nietzsche, l’essència de la vida.
|
|
Nietzsche i el nazisme
La idea de superhome va ser apropiada i deformada pels ideòlegs del nacionalsocialisme per justificar el que ells anomenaven supremacia de la raça ària.
Però si Nietzsche hagués viscut durant el nazisme, segurament hagués estat deportat per Hitler per estar en contra de les seves idees, que defensaven aquella moral cristiana que el filòsof havia criticat tant.
|
|
Molts estudiosos defensen que la lectura literal dels seus textos ha estat part de l’error: quan Nietzsche diu“els dèbils i fracassats han de morir”, no es refereix a una mort física, sinó a deixar de ser dèbils i fracassats.
L’altra part de l’error s’adjudica a la seva germana Elisabeth, que, mort Nietzsche, va manipular els últims manuscrits recopilats a la Voluntat de poder eliminant-ne parts i reforçant les que podien justificar els ideals del III Reich.
|
|
