|
Definim una espècie com aquell conjunt d’individus que poden encreuar-se i produir descendència fèrtil. Un cavall i un hipopòtam no poden tenir descendents (creieu-me, no cal que ho proveu). Per tant, no són de la mateixa espècie (quin descobriment...). Un cavall i un burro, en canvi, sí que poden tenir-ne: els muls. Però aquests híbrids (així s’anomenen els descendents d’individus d’espècies diferents) no són fèrtils. Ergo, el cavall i el burro no són de la mateixa espècie.
El cas més conegut és el dels cavalls i els burros, com hem comentat. Però potser és més atractiu el cas dels lleons i els tigres. Igual que quan creuem cavalls i burros, no obtindrem el mateix resultat segons quina sigui l’espècie que posi l’espermatozoide i quina, l’oòcit. És a dir, no és el mateix creuar una euga amb un burro, que un cavall amb una burra (una somera, vaja). Però més grans són les diferències entre creuar un lleó i una tigressa, o bé creuar una lleona i un tigre.
|
(c) www.flickr.com/soupkills.
|
Lleó + tigressa = lligreL’híbrid entre un lleó i una tigressa s’anomena lligre. Té l’aspecte d’un lleó gegantí amb les ratlles pròpies d’un tigre, però poc ressaltades. Si són mascle, tenen melena com el seu pare. La característica més destacable és la seva gran mida: són notablement més grans que el seu pare i que la seva mare. Poden fer fins a 4 metres! L’explicació té una base genètica: atès que el gen encarregat d’aturar el creixement quan s’arriba a una edat determinada es transmet per via materna en els lleons i per via paterna en els tigres, els lligres no l’hereten i creixen durant tota la seva vida. No obstant això, les potes i la cua no creixen en proporció i quan són grans poden ser incapaços de mantenir-se dempeus. Existeixen casos de lligres femelles que no són estèrils. |
|
(c) www.flickr.com/bsuperciliousness.
|
Lleona + tigre = tigóEl cas contrari a l’anterior rep el nom de tigó. Es tracta d’un animal d’aspecte oposat al lligre: més petit i de potes i cua llargues. Evidentment, això és degut al fet que rep el gen inhibidor del creixement per partida doble. També té ratlles de tigre i aspecte de lleó, i com en el cas dels lligres, hi ha femelles no estèrils. |
Els trobem a la natura?Com veiem, les fronteres entre les espècies no són sempre nítides. Les barreres reproductives, però, no són únicament fisiològiques o anatòmiques. De fet, si no fos per la intervenció humana, mai trobaríem híbrids de lleons i tigres a la natura. Això és degut, en primer lloc, a les barreres geogràfiques: tigres i lleons no comparteixen territoris (els lleons viuen a l’Àfrica i els tigres a l’Àsia). Només hi ha un indret on convisquin: el bosc de Gir de l’Índia. No obstant això, una altra barrera els separa: els seus hàbits (costums) i hàbitats (ecosistemes on viuen). Mentre els lleons solen ser diürns i viure en sabanes, els tigres són nocturns i habiten els boscos espessos.
|
Tant els lligres com els tigons solen patir força defectes congènits i moren joves. En el cas dels lligres, a més, com que creixen tant, poden provocar la mort de la mare tigressa durant el part. Per això, la pràctica d’hibridar tigres i lleons amb finalitats lúdiques resulta reprovable.
|
