|
Aquesta és una versió reduïda i lliure de la novel·la Dràcula
de Bram Stoker.
Dràcula es transforma. Ha estat un personatge històric, una superstició, un malson i una inspiració. Bram Stoker el va convertir en un personatge literari que va popularitzar la llegenda. Molts de vosaltres haureu vist la pel.lícula que Francis Ford Coppola va fer basant-se en aquest llibre. Oblideu-la per uns moments. El Dràcula de Stoker és diferent, la història de Stoker és diferent. Descobriu-la en aquestes línies, però feu-ho a la llum del dia, ja sabeu, diuen que, quan es pon el sol..., Dràcula pren vida.
CASTELL DEL COMTE DRÀCULA, TRANSSILVÀNIA
|
“Sigui benvingut a casa meva! Entri al castell per la seva pròpia voluntat!”. El comte Dràcula pronuncia aquestes paraules mentre Jonathan Harker, des del replà de la porta, es mira aquell home vell, de bigoti esblanqueït i túnica negra. La por no és nova, el jove procurador l’ha sentit durant tot el viatge d’anada al castell del comte Dràcula, a Transsilvània. La gent que l’acompanyava al carruatge no deixava de senyar-se i suplicar-li que no acudís a la cita amb el comte. Però aquest era el seu encàrrec: trobar-se amb el seu client per tancar una de les vendes més importants que havia fet fins al moment, una gran mansió a Londres. El treball és fàcil: acabar de concretar els detalls, signar els documents i cap a casa. Però res és fàcil a Transsilvània!
L’endemà i després d’arreglar els documents, el comte li demana que s’estigui uns dies més al seu castell. Per què? No hi ha resposta.
|
|
| Els dies passen i Jonathan s’adona que alguna cosa estranya succeeix en aquell horrible indret: el comte mai sopa amb ell, només es veuen de nit i de dia sembla que no hi ha ningú, cap servei; algunes de les portes estan tancades i ja s’ha adonat que a la resta d’estances no hi ha cap mirall. Les converses amb el comte són amenes, sobre Anglaterra i la forma de ser dels anglesos, però a vegades té reaccions estranyes, com quan li va tirar el mirall per la finestra. Jonathan ja s’ha adonat que aquest insòlit individu no té ombra... Li ha demanat que escrigui tres cartes, una dirigida al seu procurador en cap i dues més a la seva estimada Mina, la seva volguda promesa, dient que estaria una temporada al castell del comte en la primera i explicant que tornava a casa en la segona. |
|
“Vulgui Déu que conservi el meu equilibri mental, ja que és l’únic que em queda. La seguretat, o la sensació de seguretat, és una cosa que forma part del passat” Diari de Jonathan Harker, des del castell de Dràcula.
|
És de nit, Jonathan se sent presoner i ha decidit investigar pel castell... Decideix abandonar les seves habitacions habituals –la seva cambra i la biblioteca, bàsicament–, baixa unes escales de cargol, cada cop més plenes de pols i teranyines, fins arribar a una cambra on tres dones increïblement belles, però esfereïdorament blanques, comencen a mirar-lo i a acostar-se cap a ell de forma lasciva.
Els seus llavis vermells semblen pintats pel mateix dimoni i unes dents blanques –afilades!– atreuen la mirada del jove. S’acosten a ell, com unes ballarines contemporànies que caminen sense tocar el terra, li demanen la seva sang..., la seva sang? De què parlen aquelles dones! Jonathan reacciona just quan el comte entra a la cambra i amb veu profunda els diu: “És per a mi, quan hagi acabat, ja us el donaré...”. I els ofereix un nadó que elles..., Jonathan fuig, puja corrent l’escala, no pot creure en tals horrors!
Vol escriure tot el que ha passat al seu diari. Sap que pot estar tornant-se boig i en vol deixar constància.
I fugir, ha d’intentar fugir...
|
WITHBY, UN POBLET A LA COSTA NORD D’ANGLATERRA, CASA D’ESTIU DE LUCY
Mina Murray eixuga el front suat de la seva amiga Lucy. Les dues estan xopes, ha hagut d’anar a buscar-la al costat del cementiri, on havia arribat en ple atac de somnambulisme. Fa dies que està estranya, amb febrades, perdent la força, sortint per la nit de la cambra... Mina està molt preocupada. Quan aconsegueix calmar-la, es posa a llegir els diaris de la setmana. És mestra, li agrada estar al dia i encara no ha tingut temps de fer res! Tots aquests dies a casa de la seva amiga no han estat gens relaxats. Està amoïnada per ella, però també pel seu adorat Jonathan, fa setmanes que li va escriure una carta molt freda dient que encara es quedaria un temps a Transsilvània, però, per què no torna? Els diaris potser la distrauran, parlen d’un vaixell que ha arribat misteriosament al port de Withby... Mina aparta la mirada, no es pot creure el que llegeix: el capità estava lligat al timó i mort! Els experts encara es pregunten com va poder arribar el vaixell a port, enmig d’un temporal enfurismat i cobert de boira. Es veu que el vaixell transportava unes enormes caixes plenes de sorra i que tota la tripulació ha desaparegut..., no, això no l’ha tranquil·litzat.
Han passat alguns dies des d’aquella horrible nit i sembla ser que Lucy es troba millor. Mina també se sent joiosa, ha rebut la carta d’una monja de Budapest dient que Jonathan està amb elles. No sap com ha arribat fins allà i diu que s’està recuperant d’unes estranyes febres, però que està bé. Mina no s’ho pensa ni un moment, agafa les maletes i comença el seu viatge cap a Budapest.
|
HILLINGHAM, BARRI DE LONDRES, LLAR DE LUCY A LA CIUTAT
Empitjora. Ara que s’havia decidit entre els seus tres pretendents –el doctor Seward, el vaquer Quency Morris i l’elegant Arthur Holmwood–, ara que s’havia casat amb Arthur, el seu escollit! Ara que ell se n’ha hagut d’anar perquè el seu pare s’està morint..., ara ella empitjora. Lucy està cada vegada més dèbil i el seu estimat amic, el doctor Seward, no sap què fer. Ha decidit trucar al seu mestre, el professor Van Helsing, perquè l’ajudi a trobar una cura per a Lucy. Des d’Holanda, Van Helsing ha vingut responent a l’avís del seu alumne i amic. Però els seus mètodes, cada vegada més anòmals, encara no funcionen. Flors d’alls per tota l’habitació i una vigilància estricta de la pobra Lucy no serveixen de res. Continua tenint les dues marques rodones al seu coll i cada vegada està més dèbil. De res no ha servit la transfusió de sang del doctor Seward i després de l’amic Quency, que va venir per la preocupació del seu marit. Després, el mateix Van Helsing va oferir la seva sang, ja vella, per a la transfusió. Més tard, l’enamorat Arthur ha arribat desconsolat a la crida..., però tot ha estat inútil.
Malgrat tot, aquesta nit sembla calmada. La mare de Lucy ha insistit a dormir amb ella ja que Arthur ha hagut de marxar per la mort del seu pare i tothom necessitava descansar. Però tot és aparent, no hi ha calma. La mare de Lucy ha retirat les flors d’all des de la ignorància, pobre dona! No hi ha res a fer, els ulls vermells ja no esperen més, baten la porta, la mare de Lucy mor a l’acte d’un pànic inenarrable i Lucy es deixa emportar per aquella força, que la xucla...; quan Van Helsing i el doctor Seward arriben a la cambra ja és massa tard. Troben un cadàver i el que queda de la dolça Lucy, que en breu morirà.
|
***Després de l’enterrament, Quency s’emporta Arthur a descansar a la seva casa pairal. Però Van Helsing i el doctor Seward no descansen. Què ha passat? Per què el cadàver de Lucy lluïa una bellesa més extraordinària fins i tot que la que ja tenia en vida? La resposta de Van Helsing és terrorífica, el doctor Seward no s’ho pot creure: Lucy és una no-morta, ha passat a formar part d’un món etern d’obscuritat i no descansarà fins que li clavin una estaca al cor i li tallin el cap. Però com pot dir això Van Helsing! La seva estimada Lucy..., però les proves el convencen. Aquella mateixa nit, Van Helsing l’acompanya al cementiri: entre la foscor, el doctor Seward pot veure amb els seus propis ulls com una figura blanca s’acosta al mausoleu amb un nen en braços, Van Helsing s’apropa a ella amb un pa sagrat i aquesta deixa anar el nen, els mira amb ràbia..., i sí, és Lucy! És ella i no és ella, és el seu cos, la seva cara, però aquell rostre, aquella expressió d’odi i perversió..., no, aquella no és Lucy! Quina veritat més dura. Però cal convèncer Arthur perquè hi participi. Cal que ell entengui també què està passant i per què Lucy no pot descansar en pau. Cal que tant ell com Quency els ajudin després, perquè tot no acabarà amb Lucy. L’operació es repeteix: davant l’esfereïment d’Arthur, Van Helsing li mostra al cementiri com Lucy apareix amb un nen, com se li transforma el rostre en veure el pa sagrat i com s’escola per l’esquerda de la porta del mausoleu, com un fantasma.
|
|
“Arthur va agafar l'estaca i el martell i, ja decidit fermament a obeir, les seves mans no an tremolar en absolut. Van Helsing, Quency i jo, ens ho miràvem esgarrifats” Diari del doctor Seward.
|
Enfront de l’horror i amb el cor més destrossat que quan la va veure
morir, Arthur es convenç. Esperen que es faci de dia i entren al
mausoleu.
Ha arribat el moment de ser més valents que mai, de fer-li l’últim gran favor a la preciosa Lucy: Arthur segueix les instruccions de Val Hensing, agafa l’estaca i amb tot el seu amor per Lucy, amb tot el seu odi per aquella forma espantosa que ara ocupa la seva ànima, li clava al mig del cor. L’escena és terrorífica, el cos de Lucy es remou a la tomba..., abans de tallar-li el cap, quan la noia sembla haver recuperat les seves faccions dolces, Van Helsing deixa que Arthur la besi als llavis. Últim adéu. Acaben la feina posant-li alls a la boca i surten abatuts.
|
EXETER, UN POBLE A LA COSTA SUD D’ANGLATERRA, LLAR DELS HARKER
Encara li roda el cap. Han estat tantes emocions en tan poc temps! L’arribada a Budapest, la malaltia de Jonathan, que continua tenint malsons horrorosos, després el casament –sí, ara ja és Mina Harker!–, l’arribada a Exeter, l’emoció de la nova casa..., i ara Lucy és morta! La dolça Lucy! Van Helsing els ha vingut a visitar aquest matí, els hi ha explicat tot. Quants horrors ha passat la pobre Lucy! Quan el professor ha acabat el relat, Mina s’ha adonat de la valentia d’aquells quatre homes i de l’horrible malson que també ha hagut de passar Jonathan. Per això ara Van Helsing és aquí, pel diari del seu marit. Mina havia pactat amb Jonathan que no llegiria aquell diari si ella no ho trobava necessari. Però ara era el moment. Mina l’ha taquigrafiat tot perquè Van Helsing el pogués llegir bé. Per a Jonathan, sentir al professor dient-li que tot el que havia viscut al castell era real, ha estat un alleujament. L’angoixava més la seva pròpia bogeria que el que va viure. Ara sap que tot allò que va veure, malauradament, era veritat i no fruit de la seva imaginació. Han de fer els preparatius, aniran a Londres per reunir-se amb aquells homes valents, amb el doctor Seward, amb Quency i Arthur, amb el mateix Van Helsing, per aturar aquest monstre. Sigui com sigui.
|
MANICOMI DEL DOCTOR SEWARD, PURFLEET, ALS AFORES DE LONDRES
|
El nom del vaixell és Zarina Catalina. Ha costat molt aconseguir saber aquest nom i ara el temps és més important que mai.
La desgràcia ha caigut sobre Mina, ella que tant ha ajudat el grup, que ha taquigrafiat els diaris del doctor Seward i el seu propi diari per posar-ho tot en comú, per fer una cronologia de tot el que fins ara ha passat referent al comte. Ha estat gràcies a ella que han pogut saber que Dràcula havia vingut en aquell vaixell que s’havia estimbat contra el port, amb el capità mort lligat al timó. Gràcies a ella han pogut perseguir les caixes per territori anglès, santificant tota la terra que havia portat el comte perquè es quedi sense cap refugi on amagar-se durant el dia; ella els ha ajudat a descobrir que al mateix costat del manicomi on ara es troben hi ha una de les cases de Dràcula, Carfax!
|
“M'alegro que Mina Harker hagi copiat el meu diari a màquina. Sense ell, mai haguéssim pogut comparar les dates de tot el relacionat amb el comte” Diari del doctor Seward.
|
I ara és ella qui té una marca vermella al front, perquè fa dies que va començar a trobar-se malament, fa dies que va perdre la gana i fa dies que, a la nit, el comte transformat en aquell jove de faccions dures, alt i prim, va entrar a la seva cambra i li va xuclar la sang. Va ser aquella nit que tots van entrar corrents a la seva cambra i Van Helsing va intentar posar-li pa sagrat al front, i la seva pell va cremar com si li haguessin posat ferro roent. Però encara no està tot perdut, saben que l’última caixa del comte, el seu últim refugi, ha estat embarcada al vaixell Zarina Catalina, perquè Mina s’ha deixat hipnotitzar i els ho ha indicat. Sí, ara ella està connectada amb el comte i sent i veu el mateix que ell quan arriba la nit. És per això que els demana que, de la mateixa manera que ella s’ha ofert a tan terrible experiència, siguin ells els que ara jurin que, si arriba el moment, li donaran la pau que també van saber donar a Lucy. Quin horror! Jonathan es tapa les mans amb la cara, els seu cabells s’han tornat grisos d’espant en aquesta nit horrible en què han decidit seguir el vaixell del comte Dràcula, acabar per sempre amb l’horror abans que sigui massa tard per Mina. Cal anar cap a Transsilvània!
|
AL PEU DEL CASTELL DEL COMTE DRÀCULA, TRANSSILVÀNIA
El professor Van Helsing ha rodejat Mina amb un cercle d’aigua sagrada. Està massa a prop del mal, necessita protecció. La passada nit les tres dones belles però malèfiques s’han volgut acostar a ella, però el cercle sagrat les ha allunyat. Els llops udolen mentre Van Helsing i Mina esperen l’arribada dels quatre cavallers. Quency i Jonathan han agafat una llanxa per intentar seguir el rastre del vaixell per un dels afluents propers al castell, però el seu transport s’ha espatllat. Ara vénen muntats a cavall, igual que ho fan Arthur i el doctor Seward per un altre camí.
El viatge fins aquí ha estat llarg. Mina ha hagut de deixar-se hipnotitzar cada nit, uns minuts, per anar explicant el que sentia, el que sentia el comte: onades contra el vaixell, soroll de caixes... Cada cop ha tingut menys vida pròpia, a la nit posseïda pels malsons i durant el dia absorta en una felicitat irreal; només uns segons, a l’alba, ha pogut ser ella mateixa.
|
|
| Però ara està esgotada. Van Helsing aixeca el cap, sent soroll de cavalls, els udols dels llops cada vegada es fan sentir amb més força. Un grup de gitanos comanda un carruatge que carrega la gran caixa. Arriben Quency i Jonathan, al cap de pocs segons ho fan Arthur i el doctor Seward, tots saben què hi ha dins la gran caixa. Comença la lluita. Però no amb el comte, Dràcula està indefens, sinó amb els gitanos! Encara la llum del sol aguanta el dia, però els minuts forcen els valents en la batalla, perquè en breu arribarà la nit i Mina estarà perduda. Els gitanos es resisteixen a deixar el carruatge en mans d’uns estrangers, treuen els seus ganivets, Jonathan es llença sobre un d’ells, Arthur els rodeja per darrere, el doctor Seward aconsegueix tirar a terra el conductor, Quency defensa Jonathan d’un agressor i aquest li clava el ganivet. Però Quency no es queixa, s’aixeca, Jonathan tira la caixa al terra amb tota la força que ara allibera el seu coratge, treuen les escopetes i els gitanos, enfront de les armes, es rendeixen. |
A terra, el cos del comte està pàl·lid com el d’un mort, però els seus ulls oberts miren amb ràbia el sol que ja comença a amagar-se rere les negres muntanyes de Transsilvània. Però Jonathan no s’ho rumia, agafa el ganivet i li talla el cap, acte seguit Quency fa un salt i li penetra el cor amb el seu. I així, en un instant, el comte Dràcula es transforma en sorra davant dels ulls de tots els presents. Els gitanos fugen esgarrifats camí enllà, els udols dels llops s’apaguen i només se senten les passes allunyant-se. Quency cau a terra, ferit de mort i Mina corre cap a ell, ara ja pot sortir del cercle sagrat. Tots envolten el cos moribund de Quency quan aquest exclama: “Val la pena que jo mori! Mireu tots!”, i assenyala el front de Mina, que ara és blanc com la mateixa neu que trepitgen. Són les últimes paraules de Quency, que tots senten mentre veuen com la marca de la maledicció ha desaparegut del rostre de Mina. La pobre Mina que, amb tot el que ha passat, mira la sorra que ara queda on abans hi havia un monstre i no pot evitar recordar que, just abans de desaparèixer, la cara del comte Dràcula semblava el rostre d’algú que ha recuperat la pau.
Una història fragmentada
Bram Stoker va escriure Dràcula el 1897. La novel.la es mou entre el gènere de terror i la trama policíaca en un relat construït a partir dels diaris d’alguns dels seus personatges, així com també de les cartes que s’envien entre ells. Dràcula és un llibre extraordinari on el narrador va canviant en funció de qui signa el diari. Llegir-lo és tot una experiència!
|
