|
Les pastanagues contenen una alta concentració de betacarotè, precursor de la vitamina A, la qual és essencial per gaudir d’una vista saludable. La deficiència de vitamina A pot provocar ceguesa. Malauradament, consumir-ne més de la necessària no millora la nostra visió.
Fals!
|
(c) iStockphoto.com/jodiecoston.
|
Desmuntar falsos mites tan arrelats a la cultura popular com aquest pot semblar una gosadia, fins i tot un acte arrogant. Apel·lar en aquests casos a d’altres fonts (experts en nutrició, bioquímics, etc.) pot resultar insuficient, atès que corren massa versions per Internet.
Així que, per què no comprovar-ho nosaltres mateixos?
1. Som tres voluntaris de la revista Eureka disposats a comprovar la veracitat del mite de les pastanagues. Tots tres estem sans i acostumem a menjar una mica de tot, el que es diu una dieta equilibrada. Abans de posar-nos a menjar pastanagues a doll, necessitem saber quin és l’estat de la nostra visió. Així que ens farem una revisió de la vista a una famosa clínica oftalmològica de Barcelona.
2. A la clínica, d’entrada ens expliquen que, efectivament, la vitamina A és necessària per a gaudir d’una bona visió i que la seva manca pot produir-nos problemes.
|
|
Però menjar-ne moltes pot millorar la nostra vista? A continuació, mitjançant un adaptòmetre fosc, mesuren i anoten la nostra agudesa visual. Comença l’experiment.
|
|
3. Menjarem cadascú de nosaltres uns 30 kg de pastanagues al llarg de 3 setmanes. Abans, però, voldríem assegurar-nos que menjar tantes pastanagues no ens farà cap mal ni tindrà greus efectes secundaris... Pot ser dolent menjar massa d’una cosa bona?
4. Ho preguntem al catedràtic en nutrició i bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné. En primer lloc, ens diu que per regla general no recomana imposar res cada dia, sinó anar variant els ingredients. Malgrat tot, menjar una pastanaga al dia pot ser recomanable: “és un aliment sa i nutritiu, és bastant ric en fibra, vitamines i betacarotè, el precursor de la vitamina A”. De fet, una pastanaga al dia proporciona tot el betacarotè que el nostre cos necessita.
Però, hi ha algun perill si mengem massa pastanagues? El catedràtic Mariné ho deixa molt clar: “els excessos no acostumen a ser bons, però caldria una gran quantitat de pastanagues per arribar a una intoxicació; de totes formes, jo no recomanaria que se’n mengés més de dues al dia”. Li fem cas i menjarem dues pastanagues al dia, el doble del que necessitem!
|
(c) sxc.hu/profiles/photodria.
|
|
5. Després de 3 setmanes menjant gairebé 30 kg de pastanagues tornem a la clínica per comprovar si la nostra visió ha millorat. Així, de primeres, nosaltres no notem cap efecte (a banda d’una pell més... bronzejada). Després de sotmetre’ns a les mateixes proves, hem obtingut els mateixos resultats que la primera vegada.
Per tant, tret que no siguis deficient en vitamina A, menjar pastanagues no t’ajudarà a millorar la vista.
|
Sabies que...
Fa centenars d’anys les pastanagues no eren només de color taronja. N’hi havia de verdes, vermelles, blanques i fins i tot liles. Al segle xvii uns pagesos holandesos van creuar la varietat vermella amb la varietat groga per produir les primers pastanagues taronges. Per què taronja? Era el color de la monarquia holandesa (la casa d’Orange) i encara avui és el color que representa aquest país.
La vitamina A pot ser tòxica si se’n consumeix massa en la seva forma pura, però no dins d’un vegetal. No obstant, com que el fetge emmagatzema el betacarotè quan n’hi ha massa, el pigment de la pastanaga pot fer que la pell se’ns posi ataronjada...
|
|
D’on sorgeix el mite de les pastanagues, doncs? Sembla ser que tot va originar-se durant la Segona Guerra Mundial, quan el ministre britànic d’aviació va declarar a la premsa que els seus pilots gaudien d’una gran agudesa visual que els permetia abatre els avions alemanys des de ben lluny, fins i tot a la nit, gràcies a una dieta molt rica en pastanagues. En realitat, aquesta falsa propaganda només pretenia amagar una nova tecnologia de radar que havien desenvolupat els seus científics, la qual permetia localitzar i apuntar els avions alemanys abans que creuessin el canal de la Mànega.
|
|
