|
Escrit per Revista Eureka
|
|
30/04/2008 12:03 |
|
La higiene bucal no ha estat sempre quelcom que hagi preocupat gaire els nostres avantpassats. De fet, un error típic que cometen les pel·lícules històriques és que els seus protagonistes llueixen dentadures blanques i ben completes, quan això realment no era pas habitual, almenys entre la majoria del baix poble.
L’ús habitual del raspall de dents no arribarà fins a mitjan segle xx. I encara avui els dentistes han d’insistir en el seu ús freqüent.
|
|
Alguns remeis anticsTanmateix, s’han trobat força evidències que ja els egipcis, fa més de 4.000 anys, paraven una certa atenció a la salut de les seves boques. S’han trobat escrits de cap al 1500 aC en els quals s’expliquen remeis per a la inflamació de genives i el mal de queixal. Els dentistes egipcis, com els d’ara, ja recomanaven una esbandida dental després dels àpats.
Els grecs van conèixer abans la figura del dentista que no pas la del metge general. Els romans, per la seva banda, van idear la primera fórmula coneguda d’un dentifrici a finals del segle I aC: una barreja de vinagre, mel, sal i vidre triturat.
|
|
De fet, les dones romanes ja utilitzaven una mena de raspall de dents fet amb pèls de cavall i mastegaven una pasta de l’illa de Chios per tal de conservar la seva dentadura. Un altre costum força desagradable però ben comú entre els romans era l’ús de l’orina dels bebès com a dentifrici.
A l’edat mitjana, malgrat el retrocés cultural que aquesta època suposà, també existien alguns remeis per “treure’s les restes d’aliments i el color groc” de les dents. Ho feien mitjançant un tros d’arrel de malva o tija de lli.
|
Els primers raspalls
Segons alguns experts, el primer raspall de dents va aparèixer a la Xina el 1498 i consistia en un mànec d’os al qual s’afegien pèls de porc al seu extrem. No obstant això, del raspall de dents com a tal, amb una forma més o menys moderna, no se’n sentirà a parlar fins al 1651 a Anglaterra. A continuació s’introduirà a Europa durant al segle XVII, però només per a les classes benestants.
El primer raspall amb fibres artificials (concretament, de niló) no apareixerà, però, fins al 1938 als EUA, sota el nom del raspall miracle del doctor West. El niló oferia un cert nombre d’avantatges per sobre de les fibres animals o vegetals: especialment, el fet que no era atacat pels microbis i evitava així el risc d’infeccions. Tanmateix, al principi, el niló era tan rígid que provocava moltes “incomoditats” als seus usuaris.
|
(c) www.sxc.hu/profiles/lusi.
|
Raspalls elèctricsLa primera patent d’un raspall de dents proveït d’un motor elèctric apareix ja el 1885 als EUA. Consistia en un aparell molt incòmode, sorollós i car. Per aquest motiu no va gaudir de gaire èxit. No va ser fins al 1959 que un raspall elèctric va resultar convincent: el Broxodent. De nou, un invent patentat als EUA.
|
(c) www.sxc.hu/profiles/chumney.
|
El gener del 2003, el raspall de dents va ser seleccionat com l’invent sense el qual els nord-americans no podrien viure, superant el cotxe, l’ordinador, el microones i el telèfon mòbil.
|
