|
Escrit per Revista Eureka
|
|
16/06/2008 12:44 |
|
Amb els mateixos principis que expliquen la formació dels llamps, produeix guspires elèctriques visibles (i totalment inofensives, és clar).
Material
- una safata de poliestirè expandit (Porexpan, vaja)
- una safata de paper d’alumini
- tisores
- cinta adhesiva
Anem per feina
|
1. Talla una cantonada de la safata de Porexpan de manera que et quedi un fragment en forma de L.
|
2. Amb la cinta adhesiva, enganxa un extrem de la L al centre de la safata d’alumini. Així tens una nansa per agafar-la sense haver-la de tocar.
|
|
|
3. Agafa la safata de Porexpan i frega el seu dors amb el teu cabell molt ràpidament.
|
|
|
4. Col·loca la safata de cap per avall sobre la taula (que no sigui una taula metàl·lica). Agafa la safata d’alumini per la nansa, situa-la a dos pams sobre la safata de Porexpan i deixa-la caure al damunt.
5. Ara, molt a poc a poc, apropa el dit a la safata d’alumini. Òndia! Quina espurna! Important: no toquis la safata de Porexpan o no sortirà cap espurna.
|
Repeteix-ho!
Agafa la safata d’alumini mitjançant la nansa, separa-la de la safata de Porexpan i torna a apropar el dit lentament. Una altra espurna! Deixa-la caure de nou sobre la safata de Porexpan i repeteix l’experiència. Pots repetir-la tantes vegades com vulguis. Si veus que ja no apareixen espurnes, torna a fregar la safata de Porexpan amb el teu cabell.
Què ha passat?
Les espurnes que has creat i els llamps d’una tempesta són producte d’un mateix fenomen: l’electricitat estàtica. Com saps, els objectes que trobem al nostre voltant estan formats per àtoms. Els àtoms solen ser neutres elèctricament, perquè tenen el mateix nombre de càrregues positives (protons) i càrregues negatives (electrons). Però els electrons són fàcilment intercanviables entre els àtoms de diferents cossos: si els freguem, els electrons d’un cos passen a l’altre i així un queda carregat positivament i l’altre negativament. Aquesta separació de càrregues es diu electricitat estàtica.
Quan fregues la safata de Porexpan amb el teu cabell, els electrons passen dels teus pèls a la safata, la qual queda carregada negativament. Quan a continuació la poses en contacte amb la safata metàl·lica, aquests electrons repel·leixen els electrons lliures de l’alumini (els metalls compten amb electrons que campen lliurement per tot el material), els quals tendeixen a situar-se com més lluny millor de la safata de Porexpan. Si aleshores apropes el teu dit al metall, aquests electrons hi saltaran produint una espurna.
Ara, a la safata d’alumini, li faltaran electrons i els atraurà dels cossos que tingui a prop. Si la separes de la safata de Porexpan i tornes a apropar-hi el dit, els electrons tornaran a saltar, aquest cop del teu dit a l’alumini, provocant una altra espurna.
|
|
