PREGUNTES MÉS FREQÜENTS:

• Què és la legionel·la?

La Legionella pneumophila és un bacteri que viu en ambients humits i que es transmet per l'aire. Els indrets on sol trobar-se són els conductes d'aire condicionat, les canonades, les carxofes de les dutxes i els sistemes de refrigeració.

• Quines malalties provoca?

La Legionella pneumophila és la causant de dues malalties de pronòstic ben diferent. La més coneguda és la legionel·losi, una infecció respiratòria severa que pot implicar pneumònia i que, si no es tracta a temps, pot produir la mort en persones ancianes o immunodeprimides. De fet, es pensa que el 20% dels casos de pneumònia està provocat per aquest bacteri. L'altra afecció que causa és molt menys greu: la febre de Pòntiac. Aquesta és una malaltia que presenta episodis de febre alta, que duren poc temps (des d'hores fins a, com a molt, cinc dies) i que se sol curar per si mateixa.

• Quins són els símptomes d'aquestes dues malalties?

Els símptomes de la legionel·losi inclouen mals de cap forts, fatiga, pèrdues de pes, dolor muscular i febre. Els malalts també pateixen episodis de tos, que pot ser seca o productiva (amb mucositat). En molts casos, el bacteri ataca els pulmons i els afectats desenvolupen pneumònia. Els símptomes de la febre de Pòntiac són febre i dolor muscular. Els afectats per aquesta malaltia no pateixen pneumònia.

• Com es contrau la malaltia?

La Legionella pneumophila viu en els llocs humits abans assenyalats i des d'allà s'expandeix, viatjant per l'aire, dins de microgotes d'aigua, fins a les persones que aspiren aquestes micropartícules d'aigua contaminades. La legionel·losi no es contagia de persona a persona.

• Com es diagnostica la legionel·losi?

Per al seu diagnòstic es requereixen proves específiques de laboratori. Quan el metge sospita de l'existència d'un brot de legionel·losi pot realitzar una anàlisi de la mucositat o de l'orina per confirmar la presència del bacteri.

• Hi ha algun grup de risc per patir la infecció?

Sí. Aquesta infecció afecta amb major virulència persones amb deficiències immunes, com les persones grans o els malalts d'altres afeccions. També tenen més risc de patir la malaltia els fumadors, els que pateixen malalties pulmonars cròniques, aquelles persones que s'han sotmès a trasplantaments (perquè han de prendre una medicació per deprimir les defenses) i els que acaben de passar pel quiròfan.

• Existeix tractament per a la legionel·losi?

Sí. El tractament és molt simple, ja que es fan servir antibiòtics, però és molt important no trigar a aplicar-lo, ja que això pot implicar un augment en la mortalitat. L'antibiòtic d'elecció és l'azitromicina, que s'ha de prendre durant un període d'entre 10 i 14 dies i que no es pot abandonar fins al final del tractament prescrit pel metge, tot i que sembli que la malaltia s'ha curat abans.

• Què podem fer per prevenir la malaltia?

Com en el cas de la major part de les infeccions, portar una vida sana és la millor forma de prevenció, tot evitant el tabac i l'alcohol en excés. Per prevenir els brots de legionel·losi s'han de vigilar regularment les zones on el bacteri sol amagar-se, netejar-les periòdicament per evitar la formació de biopel·lícules (capes de matèria orgànica on s'acumulen els bacteris) i desinfectar-les.