|
Segur que alguna
vegada heu sentit allò de "torna-ho a dir mirant-me als ulls!", quan algú vol
assegurar-se que allò que li esteu dient és veritat. Els investigadors de
malalties neurodegeneratives -com l'Alzheimer, el Parkinson o l'esclerosi
múltiple- s'ho han pres al peu de la lletra. Els nostre ulls s'han convertit
des de fa uns anys en un bon referent per veure com evolucionen aquestes
malalties i fins i tot alguns casos de tumors cerebrals.
Només hem de pensar
en el mecanisme que ens permet veure: cada un dels nostres ulls està connectat
al cervell mitjançant un nervi òptic que transmet la informació de la imatge
que veiem. Sembla lògic que si una malaltia afecta el cervell, també tingui
repercussions en el nervi òptic i, per extensió, a la retina de l'ull. Això se
sap des dels anys vuitanta, però ara les possibilitats de veure amb precisió
aquestes marques són a l'abast de molts més investigadors i metges gràcies a
tècniques que permeten fer "fotografies" del nervi òptic.
Fotografies amb profunditat
Una de les tècniques
més recents és l'anomenada Tomografia de Coherència Òptica (TCO). El
funcionament de la TCO es podria comparar al que s'utilitza en imatges d'ultrasons,
com les ecografies que es fan a les dones embarassades. En el cas dels
ultrasons, la màquina envia ones acústiques (que els humans no podem percebre)
que reboten en les estructures corporals del pacient. Quan les ones rebotades
tornen a la màquina, aquesta té informació suficient per generar una imatge. Allò
que la TCO envia és un raig de llum que necessita d'un sistema una mica més
complex, amb un mirall de referència que multipliqui el raig, per poder enviar
la informació a la màquina i crear la imatge. La regió que cal "illuminar" per
aconseguir veure les marques deixades per la malaltia és la zona de la retina,
on els ganglis (masses de cèllules nervioses) es troben per formar el nervi òptic.
Aquesta regió s'anomena disc del nervi òptic.
1, iris; 2, còrnia; 3, cristal·lí; 4, nervio òptic; 5, disc òptic; 6, retina; 7, humor vitri
(c) Creative Commons.
Els avantatges d'aquest
nou sistema són diversos. En primer lloc, els teixits retinals on impacta la
llum són semitransparents, per tant no només tindrem una imatge de la superfície
del teixit, sinó que podrem penetrar a una certa profunditat, com si féssim un
tall. En aquest cas, però, i aquesta és un altre avantatge, no cal fer cap
tall, per tant diem que és una tècnica no invasiva. Els diners també són
un factor important: portar a terme aquesta tècnica és més barat que les
anteriors conegudes i això permet que es pugui aplicar a més pacients i de
forma més normalitzada. Per si això fos poc, ens estalvia nervis (no òptics)
sinó dels que t'agafen quan t'has de passar una hora ben quiet dins d'una
màquina perquè et facin una prova. En les noves tècniques, és possible fer
anàlisis en pocs minuts.
Mirar cap al futur
Un cop tenim la
imatge, però, cal saber què hi hem de veure per detectar indicis de malaltia o
determinades fases d'evolució. Això és el que ara s'està investigant. Cal fer
un bon grapat d'estudis comparatius, entre persones amb una malaltia
neurodegenerativa i persones sanes per poder anar determinant quines són les
marques que deixa cada malaltia a l'ull. També cal esbrinar si són semblants
per a tothom, i així aconseguir un patró, o si són diferents en cada persona.
De moment, aquestes
fotografies serveixen per fer un seguiment de la malaltia i, en un mateix malalt, poder avaluar si s'està millorant o empitjorant. Tot i que
encara no es pot utilitzar com a eina per a diagnosticar la malaltia, ja es
poden veure alguns resultats de la seva utilitat. Us en posaré un exemple. La
cirurgiana Helen Danesh-Meyer, de la Universitat d'Auckland (Nova Zelanda),
tenia el cas d'una pacient embarassada de sis mesos. La pacient tenia un petit
tumor cerebral que, en un cas normal, s'hagués hagut d'extreure automàticament.
Però una operació d'aquest tipus podria posar en perill la vida d'un fetus de
només sis mesos. La possibilitat de fer
el seguiment de l'evolució del tumor a través del que es veia en la retina de
la pacient va fer possible esperar el temps necessari perquè el fetus estigués
prou desenvolupat per suportar l'operació. Les pistes que dóna el nervi òptic
encara no ens poden servir per fer un diagnòstic, però ja veieu que ens poden
ajudar a salvar vides.
|
|
