|
Per molt que a vegades ens sentim el centre de l'Univers, és sabut que el nostre Sistema Solar no té res de peculiar: una estrella amb una sèrie de planetes que orbiten al seu voltant. Hi ha d'altres sistemes com el nostre i, per tant, és possible que hi hagi altres planetes com el nostre, o si més no semblants. Però què sabem sobre aquestes possibles germanes Terres? Encara poc, però un nou telescopi es posarà en òrbita al voltant del Sol a la recerca de planetes extrasolars el més semblants possible a la Terra.
El Sol és només una de les cent estrelles que es coneixen amb planetes que orbiten al seu voltant. D'entrada sembla que tenim un centenar de possibilitats, com a mínim, de trobar un planeta d'una massa semblant a la Terra, prou allunyat de la seva estrella perquè la temperatura no evapori l'aigua, però suficientment a prop perquè no es converteixi en gel. És a dir, algunes de les condicions necessàries perquè hi hagi vida. Accedir al títol de planeta habitable no és tan fàcil com sembla!
Per determinar si un planeta és semblant a la Terra s'han de tenir en compte diversos factors, des de la seva massa, l'atmosfera, la composició o la forma com orbita al voltant de l'estrella. Aquesta última és una de les premisses essencials. Per conèixer-la cal saber com és el planeta, però també com és la seva estrella. En definitiva, cal descobrir si aquest planeta està dins del que es podria anomenar la zona habitable d'un sistema (ni fred, ni calor...). Per posar un exemple, penseu que Venus es troba només un 28% més a prop del Sol que la Terra, però la seva superfície està a 460 ºC.
En astronomia, un trànsit és el moment en què un astre passa per davant d'un altre bloquejant total o parcialment la seva visió. El més conegut és l'eclipse solar, en què la Lluna ens tapa la llum del Sol. |
|
(c) Nasa.
|
I com podem veure un planeta que està en un altre sistema? El que podem observar amb telescopis espacials no és el planeta en si mateix, sinó el moment en què passa per davant d'una estrella, el trànsit; per tant, el moment en què deixem d'observar una part de la llum d'aquella estrella perquè el planeta ens la tapa. Tampoc això és fàcil de determinar. Si observeu una estrella us adonareu que sembla que espurnegi.
|
|
És el resultat del fet que la seva llum travessa l'atmosfera, una pel·lícula que doblega els raigs i els dispersa en diverses direccions. A més, una estrella pot augmentar i disminuir la seva lluminositat. Tot això fa necessari que si volem saber realment si un planeta està passant davant d'una estrella, haguem de detectar com a mínim tres trànsits durant un any, i sempre mirar-la de manera continuada. Per quedar-se cecs!
|
Amb els ulls d'un planeta
En els últims anys s'han fet algunes troballes interessants que apunten a possibles planetes semblants a la Terra, però sempre amb els impediments tècnics que suposa intentar veure'ls des de la superfície terrestre. La rotació de la Lluna al voltant de la Terra, la de la Terra sobre ella mateixa i també al voltant del Sol, són tres factors que fan impossible veure una estrella de forma continuada durant un any. Solució? Agafar un telescopi espacial i posar-lo sobre la seva pròpia òrbita al voltant del Sol. Això és el que vol fer la NASA el proper 5 de març amb la Missió Kepler, un programa que permetrà superar molts dels impediments que fins ara es tenien per buscar planetes i la possible vida que puguin acollir. Descobrir els veïns extrasolars està al nostre abast!
|
Missió Kepler (c) NASA.
|
Els canvis en la lluminositat de les estrelles indiquen la mida del planeta. El temps entre els trànsits poden descobrir-nos la mida de la seva òrbita i la temperatura de la superfície. Aquestes són les característiques que ens poden ajudar a saber si hi pot haver o no vida al planeta! |
El nou telescopi espacial és tot un esdeveniment tecnològic! Kepler ha estat dissenyat per observar més de 100.000 estrelles i així poder detectar de forma més precisa els trànsits planetaris. La seva posició allunyada de la Terra li permetrà observar la mateixa àrea del cel de manera ininterrompuda durant tota la missió que com a mínim durarà tres anys i mig. Amb gairebé un metre de diàmetre, Kepler té un fotòmetre capaç de rebre amb molta precisió els canvis en la lluminositat de les estrelles. Els investigadors de la NASA són optimistes i esperen que, si hi ha planetes habitables semblants a la Terra en altres sistemes, Kepler ens ho farà saber. Us mantindrem informats!
El nou telescopi porta el nom de Johannes Kepler (1571-1630), astrònom i matemàtic alemany que va explicar com es mouen els planetes sobre la seva òrbita el·líptica al voltant del Sol.
|
