|
L’evolució entra en acció quan, per algun motiu, es produeix un canvi en l’ambient. Si aquest canvi és lent i gradual, la majoria d’espècies s’hi poden adaptar. Però si el canvi és abrupte, com és el cas de l’actual canvi climàtic, només aquelles espècies amb cicles de vida curts i molts descendents tenen opcions per adaptar-s’hi i sobreviure. Precisament, perquè evolucionen ràpidament.
Adaptar-se al canvi
Tots hem sentit a parlar de com les espècies arreu del món s’estan tornant “boges” a causa dels efectes del canvi climàtic: les plantes floreixen abans, els ocells emigren més lluny, molts peixos fugen cap al nord, les fulles dels arbres cauen més tard... Els humans tenim calendaris per mesurar el temps, i dividim l’any en estacions, mesos i dies de forma molt precisa per tal d’organitzar les nostres activitats. Però per a la majoria dels éssers vius el seu “calendari” ve determinat per les condicions ambientals. Això fa que els canvis que s’hi produeixen alterin el seu comportament i processos fisiològics.
La manera com l’ambient modula els processos fisiològics el podem anar a buscar en darrera instància als gens. Els éssers vius estan programats per respondre davant les inclemències de l’ambient amb solucions escrites als seus gens. Són solucions que van aparèixer espontàniament en els seus avantpassats, que es van conservar i difondre per tots els individus de l’espècie, precisament perquè qui les heretava tenia més possibilitats de sobreviure, reproduir-se i, per tant, passar-les als seus fills. Per aquest motiu, en darrer terme, allò necessari per adaptar-se als canvis del medi ambient, com podria ser el canvi climàtic, és evolucionar biològicament.
|
Alteracions en el comportament
En els darrers anys s’han descrit nombrosos fenòmens d’alteració de l’etologia (el comportament) i la fisiologia dels éssers vius, associats al canvi climàtic. No cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples. A Catalunya, nombrosos estudis han constatat alteracions en el creixement de les plantes, la floració, el creixement i la caiguda de les fulles i dels fruits, i les èpoques i indrets de migració dels animals. "A Cardedeu, per exemple, les fulles de diferents espècies d’arbres caducifolis surten en promig 16 dies abans i cauen 13 dies més tard que fa 50 anys", afirma Josep Peñuelas, professor d’investigació del CREAF-CSIC que dirigeix un equip especialitzat en l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius. "En un altre dels nostres estudis, al Montseny, hem observat que en les darreres dècades s’han produït notables desplaçaments de la fageda, que ha guanyat densitat i presència a majors altituds, prop de les carenes, i de l’alzinar, que ha arribat fins a 1400 m. Tot plegat constitueix una mostra més dels efectes del canvi climàtic en combinació amb els canvis d’usos del sòl".
Nombrosos estudis han constatat alteracions en el creixement de las plantes, la floració, el creixement i la caiguda de les fulles i els fruits. © kirsche222 (sxc). Foto capçalera article: kit1578 (sxc).
L’alteració del comportament d’una espècie pot tenir conseqüències irreparables sobre el funcionament global d’un ecosistema. En aquest sentit, ja s’han detectat asincronies entre el temps de floració d’algunes espècies de plantes i els seus pol·linitzadors, organismes que mantenen sovint una relació molt estreta de mútua dependència. També s’alteren les relacions de convivència i competència entre les espècies, de manera que moltes espècies que sobreviuen perquè aprofiten les èpoques en què els seus competidors, més forts, no són actius, podrien desaparèixer. Les conseqüències sobre les activitats econòmiques relacionades amb l’agricultura, la pesca i la ramaderia són doncs esperables. A banda, hi ha fenòmens que afecten directament la salut dels humans i ja s’han començat a manifestar: l’allargament dels períodes de floració i l’increment en la quantitat de pol·len, que perjudiquen les persones al·lèrgiques; l’ampliació de les àrees de distribució d’agents portadors de malalties, etc.
Animals que ja evolucionen davant el canvi climàtic
Allò que un podria pensar davant d’aquest panorama d’escalfament global és: per què no evolucionen doncs les espècies per adaptar-se al canvi climàtic? Precisament, uns estudis realitzats per científics de la Universitat de Barcelona han detectat ja canvis evolutius en una espècie. Es tracta de la mosca Drosophila subobscura, una espècie que viu a Europa, el Pròxim Orient, el nord d’Àfrica i a algunes regions d’Amèrica del Nord i del Sud.
|
La mosca Drosophila subobscura, una espècie que viu a Europa, el Pròxim Orient, el nord d'Àfrica i a algunes regions d’Amèrica del Nord i del Sud. © George Gilchrist, Universitat de Clarkson.
|
|
El seu aspecte és similar al de les mosques del vinagre, però de color negre en comptes d’ataronjat. Els seus resultats indiquen que certes característiques genètiques adaptatives que presenten les poblacions del sud, on fa més calor, estan augmentant la seva presència en les poblacions septentrionals. “Alguns caràcters genètics que associem a l’adaptació a la calor, estan augmentant la seva freqüència a les poblacions del nord d’Europa, de forma que les poblacions nòrdiques tendeixen a semblar-se a les del sud”, comenta Joan Balanyà, un dels investigadors responsables d’aquests estudis. Aquests canvis, que es podrien atribuir a la migració de les mosques del sud cap al nord, sembla que són deguts en realitat a processos evolutius, tot i que actualment es treballa per confirmar-ho.
|
Un canvi massa ràpid
|
Grup de protobacteris Escherichia coli. © PD-LAYOUT; PD-USGOV.
|
Potser les mosques, els bacteris, els grills, etc. podran adaptar-se a les noves condicions climàtiques que s’estan produint. Però, malauradament, el canvi climàtic que vivim avui dia és massa ràpid com per permetre que moltes espècies tinguin temps d’evolucionar i adaptar-s’hi. El canvi climàtic actual és resultat de les activitats humanes, fonamentalment d’aquelles que impliquen l’emissió de gasos amb efecte hivernacle (com el diòxid de carboni o el metà) a l’atmosfera. Es tracta d’un procés independent del canvi climàtic natural, caracteritzat per un escalfament global molt accelerat, amb conseqüències encara imprevisibles a llarg termini.
|
|
Fa milers de milions d’anys, els primers éssers fotosintètics (bacteris) van produir una alteració de la composició de l’atmosfera en generar grans quantitats d’oxigen. Aquest canvi va significar un desastre per a la vida que existia aleshores, per a la qual l’oxigen era tòxic. Tanmateix, com que el canvi va ser gradual, l’evolució va tenir temps d’actuar i donar lloc a organismes capaços de fer servir l’oxigen per respirar. Igual que aquells éssers fotosintètics, l’ésser humà està transformant el seu entorn. El problema és que ho fa massa ràpid, deixant molt poc marge d’actuació a l’evolució biològica com per permetre l’adaptació i supervivència de moltes de les espècies que coneixem. Només aquells protagonistes d’aquestes històries naturals de la selecció, tindran alguna oportunitat. I els humans no en som pas una d’elles.
|
|
