Els conceptes de virus i bacteri sovint són confosos i utilitzats indistintament quan es parla de microorganismes patògens. Tanmateix, fan referència a dues realitats ben diferents.

Fotografia de bacteris (David McCarthy)

Els bacteris són éssers vius formats per una sola cèl·lula (unicel·lulars) que viuen en gairebé tots els ambients de la Terra coneguts. Les seves cèl·lules, que s'anomenen procariotes, són molt diferents de les nostres, les eucariotes. Com a éssers vius autònoms que són, tenen el seu propi metabolisme i fisiologia, i es reprodueixen si les condicions ambientals són les adequades. Igual que nosaltres, necessiten alimentar-se, és a dir, obtenir energia i matèria de l'ambient.

La majoria dels bacteris no són paràsits d'altres éssers vius, sinó que viuen lliurement a l'ambient. Alguns viuen sobre d'altres éssers vius sense fer-los cap mal i fins i tot aportant-los un benefici, com per exemple, els bacteris que cobreixen els nostres budells (l'anomenada flora intestinal).

Molts viuen als oceans i fan la fotosíntesi, produint l'oxigen que respirem.

Representació d'un virus

Els virus són agents infecciosos que viuen parasitàriament a l'interior d'una cèl·lula. No poden reproduir-se de forma autònoma si no s'introdueixen dins d'una cèl·lula d'un altre ésser viu. Per això només existeixen com a paràsits.

Quan es troben a l'ambient, constitueixen unitats inerts que no tenen metabolisme ni es poden multiplicar, fins que no entren en contacte amb una cèl·lula que poden infectar. Els virus són molt específics triant les seves víctimes. De manera que hi ha virus vegetals, animals, humans, etc. Fins i tot hi ha virus que infecten bacteris (anomenats bacteriòfags).

Els antibiòtics no fan efecte sobre els virus, així que per exemple, no té sentit prendre antibiòtics davant d'un refredat, que és causat habitualment per un rhinovirus. En alguns casos, sí que es recepten antibiòtics per evitar infeccions paral·leles. Altres virus que ens són familiars són els de la grip, el xarampió o la SIDA.