|
|
|
|
|
Els humans no sentim els crits dels ratpenats. La nostra capacitat auditiva es limita a algunes freqüències. Tampoc som capaços de localitzar amb gaire exactitud la font d’un so. Això darrer té a veure amb la forma de les nostres orelles.
Però podríem solucionar-ho. Amb una mica de tecnologia i un poc de cirurgia podríem adquirir l’oïda d’un ratpenat. En el mercat ja existeixen implants auditius que es connecten directament al nervi auditiu i que podrien ésser modificats fàcilment per obrir les nostres orelles a un ventall de freqüències molt més ampli. És clar, després caldria que el nostre cervell tragués l’entrellat de tots aquests nous sons, que s’acostumés a processar-los i convertir-los en informació útil. Segurament això seria més fàcil en nens petits, on el cervell s’adaptaria per integrar aquests estímuls a la seva percepció del món. Pel que fa a l’ecolocalització, podríem millorar substancialment la nostra capacitat de distingir d’on vénen els sons si modifiquéssim la forma de les nostres orelles externes o pinna. Els mussols, per exemple, són grans experts a l’hora de descobrir l’origen d’un so gràcies a la forma de les plomes al voltant de les seves oïdes. Experiments realitzats amb persones que han portat (voluntàriament) pròtesis de cera a les orelles per modificar la seva forma, demostren que en unes poques setmanes, el cervell s’acostuma a aquesta nova forma de sentir i aconsegueix treure’n profit per “ecolocalitzar” l’origen dels sons.;
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Imagina’t una salamandra que perd una pota perquè un depredador l’ha mossegada. Al cap de 24 hores, una capa de cèl·lules mare cobreix la ferida i comença a regenerar-se l’extremitat: primer els dits, després els nervis, els músculs i els ossos. Tres mesos més tard, la nova pota ha crescut completament i funciona a la perfecció. Els humans que pateixen un accident similar no tenen tanta sort. Com s’ho fan les salamandres? Seria possible obtenir aquesta habilitat, com la Claire de la sèrie d’Herois?
|
Les salamandres són l’únic vertebrat capaç de regenerar una extremitat amputada tantes vegades com sigui necessari
© octopup.org
Tot i trobar-nos encara lluny de les salamandres, existeix un cas en què els humans deixem entreveure la capacitat regenerativa que portem dins. L’amputació de la punta dels dits, si es deixa curar de forma natural (simplement es neteja i es cobreix amb una bena), desemboca en la regeneració de totes les seves parts: os, múscul, pell, ungla i nervis. Existeixen nombrosos testimonis mèdics d’aquest fenomen tant en nens com en adults; un fet que ens permet assumir que algun dia serem capaços de regenerar extremitats completes.
|
© MAPE_S (sxc). |
Una fita gairebé impossible. El 7 de juny del 2008, l’alemany Tom Sietas batia el rècord d’apnea estàtica aguantant la respiració sota l’aigua durant 10 minuts i 12 segons. Això que ens sembla increïble, per a una foca de Weddell és bufar i fer ampolles. De fet aquests animals poden submergir-se mitja hora sense problemes i mentrestant nedar fins a 600 metres de profunditat. Podríem aconseguir fer el mateix? Potser sí.
|
Programats per bussejar
El cos humà reacciona en condicions d’immersió per adaptar-se a la manca temporal d’oxigen i les altes pressions. És el que es coneix com el reflex d’immersió dels mamífers. Això ens permet aguantar la respiració molt més del que seria possible en condicions normals i evitar danys irreparables. Algunes d’aquestes adaptacions són:
|
|
|
· Bradicàrdia: reducció del ritme cardíac. |
|
Dormir? Per qué?
|
© sinserif (sxc). |
Tant si ets un estudiant com si treballes, segurament algun cop t’has adonat d’una cosa: el dia no té prou hores per fer tot el que vols fer. I si poguéssim mantenir-nos actius les 24 hores en comptes de “malgastar” 8 hores dormint cada nit? Alguns ocells migratoris tenen prou amb dormir breument durant mesos i els dofins acabats de néixer, igual que els seus pares, no dormen ni un segon durant el primer mes de vida. |
Podríem arribar a decidir quantes hores volem dormir al dia sense que això tingués efectes sobre la nostra salut física i mental?
L’habilitat que tenen aquests animals per mantenir-se desperts sense problemes durant llargs períodes de temps ens permet creure que nosaltres podríem tenir la potencialitat fisiològica intrínseca de fer-ho. “Si poguéssim trobar un fàrmac que estimulés les mateixes regions del cervell que permeten a les aus migratòries tolerar la manca de son, potser podríem viure dies de 20 hores, en comptes de 16 hores com fem habitualment”, comenta el Dr. Verner Bingman, qui estudia les grivetes dorsiverdoses, uns ocellets que realitzen migracions de 5.000 km des dels boscos del Canadà fins al Perú. Aquests ocells passen de dormir de 10 a 12 hores diàries de normal, a només 2,5 hores durant la migració.
Insomni letalTot i que encara no sabem per què dormim, allò que està clar és que dormir és absolutament necessari. En experiments en què no es deixava dormir a unes rates, aquestes acabaven morint al cap de 14-40 dies. Existeix una malaltia genètica en humans molt rara, l’insomni fatal familiar, que afecta a 40 famílies en tot el món. Els afectats no aconsegueixen dormir de cap de les maneres, per molta son que tinguin, perquè el seu cervell és incapaç d’adormir-se, i acaben morint al cap d’uns mesos des que es manifesta la malaltia. |
|
Veure en la foscor
|
© wikimedia.org |
Per molt bona vista que tinguis, mai estaràs a l’alçada d’un àliga, que és capaç de veure la seva presa a molts metres de distància. Per no parlar de totes aquelles coses que et perds en la foscor de la nit, i que molts animals veuen perquè són capaços de copsar els més tènues rajos de llum, o bé altres freqüències com l’infraroig o l’ultraviolat. Requeriria d’algun tipus de cirurgia, però probablement podríem modificar els nostres ulls per adquirir aquestes habilitats.
|
El Dr. Ron Douglas, un científic de la City University de Londres creu que seria relativament fàcil dotar-nos de la capacitat de veure llums d’altres freqüències. La carpa daurada o les papallones poden veure en el rang de l’ultraviolat, per exemple. Les cèl·lules fotoreceptores de la nostra retina, anomenades cons i bastons, contenen una proteïna que els permet captar la llum: l’opsina. Petites diferències en l’estructura d’aquestes opsines determina la freqüència de la llum que poden absorbir. Per tant, l’únic que hauríem de fer és introduir el gen de l’opsina de la papallona en els nostres ulls, i podríem detectar la llum ultraviolada. Sembla fàcil, però segurament caldria resoldre alguns altres aspectes.
Cons i bastons
L’ull té dos tipus de fotoreceptors: els cons i els bastons. Els cons són els responsables de veure els colors i els bastons únicament capten l’intensitat de la llum. Els cons ens permeten veure els detalls, els bastons capten els canvis de llum i els moviments. Com que els cons només s’activen amb força quantitat de llum, quan estem a la penombra veiem les coses en blanc i negre. Feu la prova!
|
|
|
Els cons se situen al centre de la nostra retina, preparats per captar els detalls d’allò que mirem fixament. Els bastons solen concentrar-se en la perifèria; ens permeten copsar les coses que es mouen al nostre voltant per advertir-nos davant del perill. Fixa’t que per trobar un petit insecte que es mou pel terra és millor no clavar la vista enlloc.
|
|
L’hipotètic superhumà
- 1) Olfacte de llop: la supressió del gen Kv1.3 mitjançant enginyeria genètica, un fàrmac o RNA interferent permet dotar-lo d’una sensibilitat fins a 10.000 vegades superior a la normal.
- 2) Oïda de ratpenat: un implant auditiu electrònic li permet captar ultrasons. La modificació de l’oïda externa mitjançant cirurgia el fa capaç de distingir amb exactitud la procedència dels sons, després d’un breu entrenament.
- 3) Regeneració de salamandra: en cas d’amputació, les cèl·lules de la ferida reverteixen a l’estat de cèl·lula mare i són capaces de regenerar l’extremitat en qüestió de mesos. Pendent d’esbrinar com aconseguir-ho.
- 4) Apnea de foca: mitjançant processos encara per descriure, s’ha incrementat la quantitat de mioglobina als seus músculs, la qual permet emmagatzemar oxigen per utilitzar-lo en cas d’apnea. Pot aguantar 30 minuts sense respirar en immersió.
- 5) Son de dofí: mitjançant fàrmacs, activa les parts del cervell que li permeten restar actiu durant mesos sense necessitat de dormir o bé realitzant microsons. També pot dormir amb un ull obert, alternant l’hemisferi cerebral que descansa.
- 6) Visió nocturna: l’enginyeria genètica ha permès introduir-hi gens d’altres opsines que poden absorbir llum ultraviolada.
- 7) Vista d’àliga: els ulls s’han fet més grossos per incrementar la quantitat de cons a la retina. Això ha incrementat substancialment la resolució de la seva vista, és a dir, pot veure amb molt més detall.
|
|
|