Un gran edifici en forma de cargol s’acaba d’ultimar a prop de Cerdanyola del Vallès. La construcció amaga un anell de 268 metres de circumferència. A l’interior de l’anell, correran electrons a la velocitat de la llum, donant 100.000 voltes cada segon. Quan aquestes partícules es mouen així produeixen una llum especial, d’una puresa única. Els científics planifiquen fer servir els valuosos raigs, emesos per les partícules esbojarrades, per escorcollar tot tipus de coses: des de cèl·lules humanes fins a quadres gòtics. Amb aquesta llum, es pot escrutar allò que cap microscopi podria arribar a veure.

El gran anell de Cerdanyola es diu ALBA i és un sincrotró. Aquest dispositiu és, per als científics d’avui, allò que va ser el microscopi per als investigadors del segle XIX. Però un microscopi cap en una taula de laboratori, mentre que un sincrotró és gran com un camp de futbol. Gràcies al microscopi, científics de fa dos segles van descobrir el món dels microbis i dels bacteris. Els d’avui, volen endinsar-se en un món molt més petit: observar l’interior de les cèl·lules, fabricar robots 10.000 vegades més petits que un cabell humà o descobrir obres d’arts amagades darrere de subtils capes de pintura.

El sincrotró, un microscopi molt especial

Tot això és possible gràcies a la llum de sincrotró, una radiació tan pura i subtil que penetra en els indrets més amagats de la matèria. Quan unes partícules carregades són accelerades, irradien aquesta llum tan especial. Aquesta radiació es produeix a la natura en fenòmens violents i de gran energia a l’espai. Els científics fabriquen gran màquines com ALBA per produir-la de manera artificial i perquè es pugui fer servir. Per aconseguir-ho, es disposen al voltant del gran anell una sèrie d’obertures que filtren els raigs de llum. Després, es projecten aquests raigs contra un objecte. Estudiant com la llum travessa l’objecte, s’aconsegueixen reconstruir els detalls més subtils de la seva estructura.

Imatge aèria del sincrotró Alba a finals de setembre del 2009.

El primer d’aquests dispositius, pensats per accelerar partícules a velocitats extraordinàries, es va fabricar l’any 1947 als laboratoris d’investigació de l’empresa nord-americana General Electrics. Des de llavors, s’han construït més de mig centenar de sincrotrons a tot el món i s’han succeït els descobriments més inesperats.

Per exemple, a començaments d’aquest any, els científics que treballen en el sincrotró que es troba a Grenoble (França) van decidir escorcollar amb la llum de la seva màquina un crani fòssil, que va pertànyer a un animal semblant a un tauró, que vivia fa 300 milions d’anys. Amb gran sorpresa, van descobrir que a dintre dels ossos s’havia fossilitzat també el cervell de l’animal, el més antic trobat fins ara. L’any 2007, un equip del sincrotró nord-americà de Stanford va descobrir un manuscrit amagat en les pàgines d’un llibre de pregàries medieval. En irradiar-lo amb la llum de sincrotró, van veure que el text que es podia llegir s’havia escrit damunt d’un altre text molt més antic (un comentari sobre un llibre d’Aristòtil) després d’esborrar el segon i rentar el pergamí.

Imatge de l'interior del sincrotró Alba a finals de setembre del 2009.
 

Escorcollar les cèl·lules humanes

Un dels experiments més capdavanters que es durà a terme a ALBA serà utilitzar la llum de sincrotró per observar el petit món que s’amaga en una cèl·lula humana. “El sincrotró permet radiografiar els orgànuls i altres components de la cèl·lula”, explica Eva Pereiro, responsable de l’experiment. “Així mateix, permet estudiar les diverses etapes d’un procés biològic –segueix- per exemple es podria estudiar tota la seqüència de com un virus entra en una cèl·lula”.

ALBA entrarà en funcionament a finals de l’any 2011, però les peces clau es van acabar de muntar al setembre, i a començaments de desembre els primers electrons assoliran l’enorme velocitat necessària perquè el dispositiu funcioni. El conjunt de les infraestructures del laboratori ocupen 6 hectàrees i 300 km de cables li proporcionen connectivitat. Una llosa de formigó d’un metre de gruix disposada sota tot l’edifici li dóna estabilitat. Una central elèctrica funciona només per garantir energia a la màquina. Quan estigui en funcionament, ALBA serà la instal·lació científica més cara i gran a Espanya i la més meridional d’aquests tipus a Europa.