Els incendis als boscos se solen veure com a una desgràcia. Però en realitat el foc forma part de la vida natural d’un bosc, ja que el neteja i regenera. El problema és que, en els darrers anys, els focs s’han fet més intensos, en fer-se menys freqüents. Ho han revelat dos estudis de la Universitat de València.

El bosc no serveix només per fer picnics i caçar bolets. Absorbeix la contaminació, proporciona fusta i altres productes, manté la qualitat de l’aigua i dóna feina a les persones que treballen en la seva neteja i el seu manteniment. Quan un incendi arrasa un bosc, a més d’esborrar un paisatge, elimina tots aquests serveis.

Però no tot incendi és dolent. Des que hi ha boscos, hi ha focs. Aquests formen part de la vida natural de les grans masses vegetals, i contribueixen a netejar-les i renovar-les. Fins i tot, es pot dir que una part de la gran diversitat de plantes dels boscos existeix gràcies als incendis. Per exemple, arbres com els carrasques i els roures tenen una gran resistència al foc, senyal de que han evolucionat per conviure amb els incendis. L’existència mateixa de l’Homo Sapiens seria del tot diferent si no hagués descobert la generació artificial del foc.

La natura està adaptada al ritme natural dels incendis, però els últims temps aquest patró ha canviat. Els humans han expulsat el foc des de molts indrets, així que avui apareix menys sovint. Però això fa que quan un foc esclata, sigui molt més intens que en el passat. Ho han revelat dos estudis publicats per l’investigador Juli G. Pausas, del Centre d’Investigacions sobre Desertificació, CIDE (Universitat de València-CSIC), juntament amb altres col•laboradors, a les revistes BioScience i International Journal of Wildland Fire.

El nou patró dels incendis els fa més perillosos tant per a la biodiversitat, com per a la societat. Pausas ha pogut demostrar que aquest canvi és d’origen humà. Ho ha fet seguint la regeneració de plantes i la pèrdua de sòl fèrtil durant les últimes dècades a la zona occidental del Mediterrani. D’aquest manera, ha pogut comprovar que la pèrdua de sol fèrtil, la minva dels grans predadors dels boscos i els canvis de vegetació es produeixen sobre tot en els boscos més alterats per la mà humana. Aquest és el cas de les zones que van ser desforestades, abancalades i cultivades en el passat, i en les quals, més recentment, els cultius han estat abandonats i reforestats. Les àrees menys alterades, per contra, són també menys sensibles als incendis.

Espanya és l’estat que més boscos crea, només per darrere de la Xina i el doble que EUA, segons, l’informe “La situació dels boscos espanyols”, elaborat per la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF). En els últims 35 anys, el creixement ha sigut del 130%, que correspon a 17.804 milions d’arbres, una mitjana de 284 milions cada any. Tot i això, a la llum de l’estudi de la Universitat de València, és aquest creixement sa? Els investigadors alerten que depèn de les noves espècies que es plantin. La repoblació amb una elevada densitat d’espècies molt sensibles a les flames, com ara el pi o l’eucaliptus, també perjudica la regeneració de les masses forestals.


ELS BOSCOS: FONT D’ENERGIA?
Per què deixar que els focs s’emportin allò que pot generar energia? Aquesta és la idea del Centre de la Propietat Forestal (CPF), que proposa utilitzar una part dels boscos per generar biomassa i així produir energia. El CPF és la entitat que reuneix els propietaris dels boscos de Catalunya. En el passat, els boscos van ser els principals proveïdors d’energia, en forma de llenya i carbó. El petroli els va substituir en aquesta funció, però l’esgotament d’aquest recurs i el canvi climàtic podrien tornar el primat als boscos. Els boscos contenen una gran quantitat de material de rebuig que s’acumula naturalment i que representa carburant disponible per als incendis, convertint els boscos en unes bombes de rellotgeria. El CPF proposa fer servir aquest material, juntament amb una part de la fusta, per extreure biomassa i generar amb ella energia.