Hi ha altres Terres a l’univers? Són habitades per vides extraterrestres? O podrien ser habitables pels humans? Per respondre a aquestes preguntes, científics de tot el món s’han convertit en caçadors de planetes. Amb satèl·lits i telescopis escorcollen l’univers per trobar estructures semblants al Sistema Solar. Però, identificar on són els planetes, en un univers amb milions d’estrelles, és una empresa molt difícil. Ara un grup d’investigadors de l'Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) ha afegit un nou instrument a la caixa d’eines dels caçadors de planetes.

Aquests científics han descobert que les estrelles semblants al sol que tenen planetes al seu voltant tenen una característica única, que les diferencia de les que no tenen planetes. En concret, si s’analitza de què són fetes, es descobreix que en molts casos les segones tenen deu vegades més liti que les primeres. Ara, els investigadors esmolaran les seves eines per mesurar el liti en el cor de les estrelles semblants al sol. Quan en trobin una que en tingui molt poc, es dispararan les alarmes: potser, no lluny d’allà orbita un planeta.

El descobriment es va publicar a la revista Nature. Els autors són un grup liderat per l’astrofísic Rafael Rebolo, del IAC, un centre que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). També hi participen científics de les universitats de La Laguna, Porto, Ginebra i de l’italià Observatori Astrofísic d’Arcetri.

Exoplanetes: molts i potser habitables

“S’estima que de cada 100 estrelles, al voltant d’una desena poden tenir un conjunt de planetes, com és el cas del Sistema Solar”, explica Rebolo. “Els últims 15 anys, els descobriments de planetes nous, coneguts com a exoplanetes, han augmentat vertiginosament”, afirma Ignasi Ribas, un investigador del Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) no implicat en l’estudi de Rebolo. Actualment, se’n coneixen ja 400.

Cap d’ells seria habitable per humans: la majoria són massa calents, al trobar-se molt a prop de la seva estrella, informa Ribas. Però n’hi ha almenys una vintena que tenen una massa comparable a la de la terra i una superfície rocosa. “Descobrir-ne un que es trobi a la distància correcta de la seva estrella és només qüestió de temps”, afirma Ribas. En aquest cas, seria possible que ja estigués habitat? “Actualment, no tenim eines per assegurar-nos que hi ha una biosfera en un planeta”, contesta Ribas. Però, aventura l’investigador, si es pensa que la vida s’ha adaptat a les condicions més extremes, com el fons del mar o els volcans, no és descabellat imaginar-se formes de vida en algun exoplaneta.

La caixa d’eines del caçador de planetes

A l’espera d’aquesta troballa, els científics s’afanyen a trobar quants més planetes poden. El mètode més eficaç en la caixa d’eines dels caçadors de planetes és mesurar com es belluguen les estrelles. Si una estrella té un planeta, els dos circularan al voltant d’un punt anomenat centre de massa. Els planetes solen ser massa foscos per detectar-los amb les eines actuals. Però, si es veu una estrella que sembla oscil·lar, vol dir que probablement està donant voltes amb un planeta. Un altre mètode consisteix en detectar quan un planeta passa davant d’una estrella, produint un petit eclipsis. Els satèl·lits KOROT i KEPLER tenen la missió de registrar esdeveniments d’aquest tipus. El problema d’aquests sistemes es que requereixen molt de temps d’observació i mesures molt precises. El grup liderat per l’IAC, al contrari, ha trobat un mètode que permetria tenir una primera diagnosis sobre la presència d’un planeta al voltant d’una estrella, amb un test de 5 minuts.

Poc liti? Es disparen les alarmes

Els investigadors s’han fixat en la composició química de les estrelles. Des de fa temps, els investigadors es pregunten perquè astres com el sol contenen avui només l’1% del liti que tenien al començament de la seva vida. Se sap que el liti és un element molt fràgil, ja que es destrueix a una temperatura de 2,5 milions de graus, que pot semblar molt alta, però és del tot normal a l’interior d’una estrella. Però s’ignora exactament perquè queda tan poc liti, en alguns casos.
Els científics van analitzar el contingut de liti de 400 estrelles semblants al sol, d’algunes de les quals se sap amb certesa que tenen un sistema planetari. Els seus resultats indiquen que gairebé totes les estrelles amb planetes conserven menys de l’1% del liti, mentre la meitat de les altres en tenen deu vegades més. Mesurar la quantitat de liti en una estrella, un procés relativament fàcil, podria donar un senyal clar de la presència de planetes.

Segons els autors, la capacitat de destruir més liti en les estrelles amb planetes vindria del fet que, al llarg dels mil•lennis, els planetes canvien la posició de la seva òrbita. Aquest canvi, es reflectiria en la manera de rodar de les estrelles. Al seu torn, la modificació de la rotació facilitaria la barreja d’elements a l’interior de l’estrella i molt especialment, enviaria més liti al cor de l’astre, provocant que se’n consumeixi més.

Cap planeta és exclòs

En tot cas, aquesta diferència s’observa només en les estrelles semblants al sol, adverteix Rebolo. Entre les més petites i les més grans, la quantitat de liti no dona cap indicació sobre la presència de planetes. “Probablement, les petites cremen tot el liti per si soles; mentre en les grans, per molt que hi hagi planetes al voltant, el liti triga molt més a arribar al cor de l’estrella”, explica Rebolo. Igualment, puntualitza l’investigador, hi ha moltes estrelles com el sol a l’Univers.

Ignasi Ribas alerta sobre una limitació del mètode. “Entre les estrelles analitzades, n’hi ha algunes que no tenen planeta segons el que indiquen els mètodes actuals, però en realitat podria ser que en tenen, però és massa petit o massa llunyà perquè ens en assabentem”, explica. Doncs, hi podria haver estrelles amb molt de liti i a la vegada un planeta a prop seu. “La nostra seria com una prova de farmàcia”, contesta Rebolo. “Serviria per alertar del fet que una estrella pot tenir un planeta, però en cap cas serviria per dir que no en pot tenir”, afirma.

Vols saber més sobre la caça d'exoplanetes ?