|
Fa milions d’anys, el Mediterrani es va quedar gairebé sec. Fins que una gran inundació va obrir l’estret de Gibraltar i va tornar a omplir el mar a un ritme de creixement de 10 metres al dia. Ho ha descobert un equip de l’Institut Jaume Almera i de l’Institut de Ciències del Mar, ambdós a Barcelona, en col·laboració amb la Universitat Pierre i Marie Curie de Paris, que ha publicat el resultat a la revista Nature a començament de desembre.
“Fins ara, els científics sabien que en el passat el Mare Nostrum s’havia assecat i després s’havia tornat a omplir. Però no es coneixien els detalls d’aquest procés”, explica Daniel García Castellanos, de l’Institut Jaume Almera. Ara l’equip coordinat per aquest investigador ha revelat que aquest esdeveniment va ser sobtat i dramàtic: de fet, estimen que va durar entre pocs mesos i un parell d’anys.
El Mediterrani queda aïllat i s’asseca“L’aigua del Mediterrani va començar a evaporar-se al voltant de fa 5,6 milions d’anys”, explica Francisco Sierro, geòleg de la Universitat de Salamanca, no implicat en el grup de Castellanos. Abans d’això, el mar es va quedar completament aïllat de l’Oceà Atlàntic. “Un moviment tel·lúric que va tancar l’estret de Gibraltar és la causa més probable d’aquest esdeveniment”, comenta Sierro. El tancament va donar pas a l’anomenada Crisi de Salinitat del Messinià. Efectivament, l’evaporació extreu del Mediterrani molta més aigua que la que entra pels rius. Encara avui, s’estima que si es posés una presa a l’estret de Gibraltar, el nivell del mar baixaria un metre l’any. “Durant la crisi, va baixar 1500 metres, un fet que va deixar uns rastres clars al registre fòssil”, explica Castellanos.
La connexió amb l’Atlàntic no serveix només per proveir d’aigua el Mediterrani, sinó també per reduir la seva salinitat. “A Gibraltar, un corrent profund i dens extreu aigua molt salada del mar, mentre un corrent superficial hi aboca aigua més dolça. En fallar aquest mecanisme, la concentració de sal es va disparar i gairebé tota la vida marina va desaparèixer”, comenta Sierro. Per altra banda, amples terrenys de terra es van obrir per als animals terrestres. En conseqüència, alguns paleontòlegs han detectat migracions de rosegadors entre Àfrica i Europa, que no s’expliquen sinó per l’obertura d’un pas terrestre entre els dos continents.
Es trenca la barrera de Gibraltar“Mentre es produïa aquesta situació –explica Castellanos- l’Atlàntic mantenia el seu nivell, així que a Gibraltar es va produir una enorme “diferència de potencial” entre l’aigua de l’oceà i el fons sec del Mar Mediterrani”. L’erosió va obrir a poc a poc petites escletxes en la barrera; però fa 5,3 milions d’anys, el tap va saltar i, de cop, es va abocar al Mediterrani tanta aigua com el 90% de la seva capacitat. En estudis precedents, alguns investigadors havien proposat la hipòtesi que hi hagués una mena de cascada a l’estret. “El nostre treball revela que, en realitat, hi havia una rampa de diversos quilòmetres de llargària, que baixava coberta d’aigua”, puntualitza Castellanos.
Els investigadors van reconstruir aquest escenari analitzant un profund canal de 200 quilòmetres de longitud que creua l’estret. Fins ara, aquest canal s’havia interpretat com el llit d’un antic riu. Al contrari, l’últim estudi revela que és la marca profunda que va deixar el gran transvasament d’aigua. “A partir d’això, hem dissenyat un model matemàtic que representa com pot haver canviat la forma d’aquest canal durant la inundació”, diu Castellanos. Aquest model, que aconsegueix explicar moltes de les propietats del subsòl de Gibraltar, és el que dóna com a resultat un temps d’ompliment tan sobtat. “Ara, animem els experts en clima i paleontologia a trobar indicacions del gran canvi climàtic i evolutiu que el ràpid ompliment del Mediterrani deu haver generat”, conclou Castellanos.
El Diluvi UniversalQuan aquests esdeveniments succeïen, fa uns 5 milions d’anys, tot just començaven a aparèixer els primers Australopithecus, possibles avantpassats dels Homo sapiens actuals, els quals farien aparició fa uns 200.000 anys. Per tant, no és pas possible que aquest esdeveniment inspirés el mite del Diluvi Universal, compartit per tantes cultures humanes. No obstant, un esdeveniment similar a la Mar Negra fa uns 7.000 anys podria haver-ne estat el responsable. Si voleu saber més sobre aquesta teoria no deixeu de llegir aquest article .
|
