|
Aquesta és probablement l’aventura més extraordinària de la humanitat. Per primera vegada en milers de milions d’anys, un habitant de la Terra, l’Homo sapiens, és capaç d’abandonar el planeta i endinsar-se en l’abisme del Cosmos. Girant el cap enrere, pot contemplar tot el nostre món d’un cop d’ull. Endavant, nous mons l’esperen. És la major fita de l’espècie humana. Una història que hauria d’inspirar esperança i fraternitat col·lectives. I tanmateix, és una història que neix de l’odi i la supèrbia. La major guerra de la història marca el trist inici de la materialització del somni més antic de la humanitat.
ELS COETS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIALMolts dels avenços tècnics del segle XX han estat lligats a la guerra, i l’astronàutica no n’és una excepció. La II Guerra Mundial suposà un revulsiu per a l’evolució de l’astronàutica, especialment per al desenvolupament de coets autopropulsats. Naturalment, aquests enginys s’havien creat amb finalitats destructives: la de llançar míssils contra els enemics. Concretament, foren els alemanys els que desenvoluparen la tecnologia més avançada, amb el V2. El V2 fou el primer míssil de la història, i pot ser considerat com l’avantpassat dels coets moderns. En la recta final de la II Guerra Mundial, quan ja era previsible la seva derrota, l’exèrcit alemany va dissenyar una nova arma que havia de ser altament destructiva i que suposadament canviaria al seu favor el transcurs de la guerra.
A l’hora de la veritat, el V2 va resultar una arma de guerra poc eficaç, principalment a causa de la seva poca precisió, però el sistema de combustió i propulsió del míssil era molt avançat, i es va aplicar en els anys següents en la cursa espacial. Tant els Estats Units com la Unió Soviètica, un cop finalitzada la guerra, van aconseguir fer-se amb científics alemanys que havien treballat en el projecte del V2, la qual cosa els va facilitar molt la feina a l’hora d’aplicar aquesta tecnologia a l’astronàutica.
Llançament d'un V2 a Alemanya el 1943.
LA GUERRA FREDA IMPULSA LA CURSA ESPACIALLa Guerra Freda és el període de la història en el qual la Unió Soviètica i els Estats Units es van disputar l’hegemonia mundial un cop acabada la II Guerra Mundial. No fou una guerra oberta de combats sagnants, sinó una contínua i tensa demostració bilateral de poder per ratificar-se com a la primera potència del món. Una de les característiques més destacades, i també més aterridores, d’aquest període fou la possibilitat d’una guerra nuclear. Les dues superpotències havien desenvolupat armes nuclears, i amb la millora dels sistemes de propulsió del V2 aconseguiren fabricar míssils intercontinentals capaços de destruir bona part del planeta.
Però la rivalitat entre els dos països no només es limitava a la Terra, sinó que també es va traslladar a l’exploració de l’espai. Els dos països van començar a competir entre ells a veure qui era el primer en aconseguir la fita més important en l’exploració de l’espai. Cada nova fita que s’aconseguia abans que l’enemic era objecte de nombrosa propaganda per part del govern corresponent, mostrant les virtuts pròpies i assenyalant les mancances de l’enemic.
UNA GOSSA: LA PRIMERA ASTRONAUTA DE LA HISTÒRIAEn aquesta particular batalla els soviètics van ser els primers en endur-se el gat a l’aigua. O millor dit, el gos. L’octubre de l’any 1957 aconseguiren posar per primer cop un satèl·lit en l’òrbita de la Terra, el Sputnik-1. Només un mes després llancen l'Sputnik-2, però aquest cop amb una gosseta a bord, la Laika, que mor com a conseqüència d’un mal funcionament en la nau. Aquestes dues fites situen l’aeronàutica soviètica per davant de la dels Estats Units, posició que manté fins l’any 1969.
Com a resposta davant els avenços soviètics en l’exploració de l’espai, els Estats Units creen la NASA l’any 1958, que amb els anys esdevindrà un organisme de referència en el món de l’astronàutica.
ELS PRIMERS HUMANS A L'ESPAIL’any 1961 el cosmonauta rus Iuri Gagarin es converteix en el primer ésser humà que viatja a l’espai, en aconseguir orbitar la Terra amb la nau Vostok-1, durant poc més de 100 minuts. L’èxit de Gagarin no només rau en ser el primer humà a l’espai, sinó també en el fet que va demostrar que existia la tecnologia necessària per retornar sa i estalvi a la Terra algú que havia estat enviat a l’espai exterior.
L’any 1962 la Unió Soviètica torna a emportar-se tots els titulars en enviar la primera dona a l’espai. La protagonista d’aquests fets fou Valentina Tereixkova. Tant Gagarin com ella van esdevenir herois nacionals soviètics, i la seva imatge fou aprofitada pel Govern de l'URSS amb la finalitat de promocionar les excel·lències del règim comunista.
L’any 1965 la Unió Soviètica obté una nova fita. Aquest cop el protagonista fou Alexei Leónov, que va convertir-se en el primer astronauta en sortir a l’espai exterior lligat a la seva nau mitjançant un cable (foto esquerra). Actualment, les passejades a l’espai exterior es consideren activitats d’alt risc, i per això no es duen a terme habitualment, sinó només en ocasions que ho requereixen, com per exemple, quan s’ha de fer alguna reparació a la nau des de l’exterior.
Valentina Tereshkova (esquerra) i Iuri Gagarin (dreta), els primers humans a l'espai.
LA CONQUESTA DE LA LLUNADurant els anys 1960, tant els Estats Units com la Unió Soviètica es van marcar l’objectiu de fer arribar el primer humà a la Lluna. Al llarg d’aquesta dècada els dos països envien diverses naus no tripulades a la Lluna que permeten obtenir gran quantitat d’informació i de fotografies del nostre satèl·lit. Però finalment, els Estats Units aconsegueixen avançar la Unió Soviètica en la cursa espacial enviant el primer ésser humà a la Lluna. Aquesta fou una operació que havia estat curosament planificada per la NASA, i que rebé el nom de programa Apol·lo.
Després de diversos intents i experimentacions, l’home posa el peu a la Lluna a bord de l’Apol·lo 11 l’any 1969. Els components d’aquesta expedició foren Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins. Abans de trepitjar la superfície de la Lluna, Armstrong recita les paraules que havia preparat per a l’ocasió: “Aquest és un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat”.
Els tripulants de l'Apol·lo 11. D'esquerra a dreta: Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin.
Buzz Aldrin passeja per la Lluna el 1969. És el segon humà que trepitja el satèl.lit, després del seu company de viatge, Neil Armstrong.
LA CURSA ESPACIAL RESTA ATURADAUn cop l’ésser humà arriba a la Lluna, sembla que ja no hi hagi noves fites per assolir a l’espai. A aquest fet, cal sumar-hi la greu crisi econòmica dels anys 1970 i la progressiva distensió entre els dos grans rivals de la Guerra Freda. El resultat de tot això és que ja no hi ha gaire interès per explorar l’espai.
Després de la caiguda de la Unió
Soviètica, en els anys 1980, la NASA és gairebé l’únic organisme de tot el món que continua enviant naus tripulades a l’espai. Però fins i tot les missions de la NASA es veuen amenaçades davant l’explosió de la nau Challenger l’any 1986 poc després d’enlairar-se, que va significar la mort dels set membres de la tripulació.
El Challenger (NASA) esclata el 1986 amb set tripulants a bord.
MART A L'HORITZÓ
En els darrers anys, l’interès per l’espai s’ha anat recuperant, però ara els objectius ja no són militars, sinó més aviat de caire científic i per afavorir les comunicacions. Una de les fites més destacades és la posada en òrbita del telescopi Hubble l’any 1990, que encara avui en dia ens continua proporcionant informació molt valuosa a través de les imatges que capta de l’espai exterior.
Per altra banda, el desenvolupament de les comunicacions dels darrers anys ha propiciat que cada cop sigui més rendible posar satèl·lits en l’òrbita terrestre. El GPS ha esdevingut un objecte d’ús habitual en els nostres dies, però potser sense la cursa espacial no s’hagués arribat a desenvolupar mai.
Un símptoma del fet que l’exploració de l’espai s’ha popularitzat, és que ara no només són els Estats Units i Rússia els únics països que fan missions a l’espai. L’Agència Espacial Europea i la Xina també han demostrat la seva capacitat tecnològica en l’astronàutica.
Actualment, el principal objectiu de l’exploració científica de l’espai és el nostre planeta germà Mart. Diversos equips treballen per enviar una missió tripulada que aterri al planeta vermell en els propers anys. Mart és el planeta del Sistema Solar amb unes condicions més similars a les de la Terra, i es troba a una distància que seria assumible en un viatge espacial. Quins seran els primers humans que trepitgin Mart? Potser algú dels nostres lectors? Aquests astronautes seran recordats com els primers exploradors del gran oceà fosc. Qui sap, potser algun dia la tecnologia ens permetrà descobrir nous mons molt més llunyans i colonitzar-los. La vida s’obre camí.
Els robots Spirit i Opportunity arriben a Mart el 2004.
CRONOLOGÍA
1926 - Robert H. Goddard inventa el primer coet amb combustible líquid.
1943 - Alemanya produeix els primers míssils V2.
1957 - La Unió Soviètica posa en òrbita el primer satèl·lit, l'Sputnik. / La gossa Laika és enviada a l’espai.
1958 - Creació de la NASA.
1961 - Iuri Gagarin i Valentina Tereixkova, els primers humans a l’espai.
1965 - Alexei Leónov, primer astronauta que fa un passeig espacial.
1969 - Neil Armstrong posa el peu a la Lluna.
1986 - Explosió del Challenger poc després d'enlairar-se.
1990 - El telescopi Hubble és enviat a l’espai.
1997 - La Mars Pathfinder, un petit robot, aterra a Mart i envia fotos de la seva superfície.
2001 - El Mars Odissey és el primer satèl·lit posat en òrbita a Mart.
2003 - El transbordador espacial Columbia esclata mentre s'endinsa en l'atmosfera de la Terra, amb 7 tripulants a bord.
2004 - Els robots Spirit i Opportunity aterren a Mart i n'exploren la seva superfície.
2008 - La nau Phoenix aterra al pol nord de Mart per estudiar si mai hi va poder existir vida.
|
