Vols escoltar què es diuen les balenes al bell mig de l’oceà Atlàntic? Només t’has de connectar a la pàgina de LIDO , una xarxa de 13 sensors que permet gravar contínuament els sons dels cetacis. Aquestes 13 «orelles», col·locades a dos quilòmetres de profunditat en diversos mars i oceans —Mediterrani, Mar Negre, Mar del Nord, Atlàntic i Pacífic— enregistren i pengen en aquesta web els senyals intercanviats en els darrers 20 minuts pels cetacis que s’hi apropen.

LIDO és un acrònim, format per les inicials angleses d’Escolta l’Ambient de l’Oceà Profund (Listening to the Deep-Ocean Environment). El sistema està coordinat pel Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a la població de Vilanova i la Geltrú (Garraf). «És la primera vegada que es pot fer un seguiment tan extens en l’espai i en el temps i a més identificar els sons en temps real i emetre’ls per Internet», explica Michel André, coordinador del LAB.

(c)Wikimedia Commons.

Com es comuniquen els cetacis?

En aquest moment, les balenes de l’oceà Atlàntic s’estan comunicant amb sons que recorren distàncies de centenars de quilòmetres. A més de les balenes, també pertanyen a l’ordre dels cetacis els dofins, els catxalots i les orques, entre d’altres. Fa aproximadament 15 milions d’anys, aquests mamífers van deixar la terra per anar a viure al mar.

«El so es propaga cinc vegades més ràpid al mar que a l’aire», explica Michel André. Els sons més aguts (de freqüència més alta) s’expandeixen al llarg de diversos quilòmetres abans d’esmorteir-se. Els més greus (de freqüència més baixa) poden recórrer centenars de quilòmetres. Per aquest motiu, els cetacis que viuen a prop de la costa emeten sons de freqüència més alta, mentre que els que habiten a les profunditats es comuniquen a una distància més gran amb sons de baixa freqüència.

L’aigua deforma el senyal quan es propaga. Per això, el que compta no és si és molt agut o molt greu, sinó les pauses i les repeticions, com si fos codi Morse. En altres paraules, Clic (pausa) ClicClic vol dir el mateix que Cloc (pausa) ClocCloc en el llenguatge dels cetacis.

Com podem escoltar-los?

Fins fa poc temps, els humans podien accedir només a fragments de les «converses» dels cetacis. El mètode consistia a enfonsar micròfons des de vaixells experimentals i gravar els registres en discos durs. Després, per mitjà d’una anàlisi complexa, es buscava en mig de tots els sorolls recollits els senyals dels cetacis.

El LIDO aprofita un conjunt d’estacions de mesura ja existents, dissenyades per captar terratrèmols submarins i detectar neutrins, unes partícules provinents de l’espai. Aquestes es capturen millor després que totes les altres s’hagin filtrat a través de la columna d’aigua situada a sobre del detector.

El 2005, dos científics italians van tenir la idea d’afegir un hidròfon (és a dir, un micròfon aquàtic) a un detector de neutrins, per registrar el pas de cetacis. L’equip d’André ha estès aquesta iniciativa a 13 estacions. A més a més, ha posat a punt un algoritme, és a dir, un sistema matemàtic, que analitza en temps real el flux de dades transmeses per cable des dels sensors. L’algoritme localitza i identifica la font. Els sensors també disposen de càmeres de curt abast. Així doncs, si el cetaci hi passa molt a prop, fins i tot se’l pot veure.

Els nostres sons molesten els cetacis?

Aquest «gran germà» dels cetacis no respon a una simple curiositat científica. Els investigadors han comprovat que els sorolls generats pels humans poden fer molt de mal als cetacis. Les perforacions per extreure gas o petroli, les explosions de maniobres militars, els motors de iots, i fins i tot la vibració dels parcs eòlics marins interfereixen en la comunicació dels cetacis. En primer lloc, n’emmascaren els senyals. Com que els sons els serveixen per orientar-se, a més de per comunicar-se, un so emmascarat pot fer que siguin incapaços de detectar obstacles com ara un vaixell, i que hi arribin a topar. També els poden desorientar i provocar que acabin encallats a les platges, on probablement moriran. Un so continuat pot destrossar la seva sensibilitat, de la mateixa manera que l’oïda d’un humà quedaria danyada després d’estar durant dies a prop d’un altaveu en funcionament continu. Finalment, les explosions o els sons que es produeixen en plantar els pals dels parcs eòlics poden produir uns traumes tan forts que els acabin matant.

Què pot fer LIDO contra la contaminació acústica?

«El soroll a l’aire està regulat perquè afecta els humans, però al mar no hi ha un estàndard de mesurament», explica André. La xarxa permetrà estudiar el problema i possiblement mitigar-lo mitjançant uns missatges d’alerta als emissors d’aquests sorolls.

El LIDO podrà avisar qui treballa al mar de la presència de cetacis, de manera que les operacions es podrien aturar si fos necessari. «Els interessos humans i la conservació es podrien conciliar», conclou André.