El color de la closca d’una espècie de cargol, anomenada Cepaea nemoralis, s’ha aclarit els darrers anys, en aquelles poblacions europees que viuen en zones de dunes, a prop del mar. Els cargols més clars en aquestes zones, que suporten millor la calor, han sobreviscut més fàcilment que els seus companys més foscos a l’augment de temperatures dels darrers anys, a causa del canvi climàtic. Aquests resultats s'acaben de publicar a la revista científica Plos One. El més original d'aquest descobriment és que no el van portar a terme científics experts, sinó més de 2.500 ciutadans repartits per tot Europa, la majoria dels quals eren nois i noies. La col·laboració d’aquests voluntaris a l’hora de recollir i catalogar closques de Cepaea ha permès descobrir el fenomen.

Com canvien de forma els animals?

L’any 2009 es van celebrar els 150 anys de la publicació del llibre L’origen de les espècies, del naturalista anglès Charles Darwin. En aquest llibre, Darwin fixava les bases de la teoria de l’evolució, que descriu com es generen les diverses espècies d’éssers vius. L’experiment amb les Cepaea, anomenat Evolution Megalab, es va portar a terme aquell any per commemorar aquesta fita. Els resultats de l’experiment s’acaben de publicar.

Darwin va argumentar que els éssers vius no van aparèixer a la Terra tal com són avui dia, sinó que provenen d’un ancestre comú molt simple i s’han anat diferenciant al llarg dels mil·lennis. A cada generació, neixen éssers vius amb petites diferències. Segons quines siguin les característiques de l’ambient en el qual els toca viure, algunes d’aquestes diferències poden ser un avantatge. 

Per exemple, un ocell pot néixer per atzar amb un bec una mica més gran que la mitjana dels altres ocells. Si es troba en un ambient àrid, on l’únic menjar disponible són llavors grans i dures, aquesta diferència serà un avantatge: aquell ocell tindrà més facilitat de menjar, sobreviure a les adversitats, i reproduir-se, ja que els seus fills normalment tindran becs més llargs que la mitjana.

Aquest procés, anomenat selecció natural, actua sobre tots els individus i es repeteix al llarg de moltes generacions. Això fa que augmenti el nombre d’exemplars amb el bec més llarg i l’espècie en el seu conjunt canviï d’aspecte. Si de sobte el clima de l’entorn on viuen aquest ocells es tornés més plujós, començarien a aparèixer llavors més tendres i petites, la qual cosa faria que tenir un bec gran deixés de ser un avantatge rellevant, i per selecció natural sobrevisquessin també individus amb becs més petits.

Un gran experiment

Els organitzadors d’Evolution Megalab, encapçalats per Jonathan Silvertown, professor d'Ecologia de l'Open University de Londres (Regne Unit) es van demanar si el canvi climàtic podia tenir algun efecte sobre les espècies. En concret, van decidir estudiar els cargols del gènere Cepaea. Aquest cargol té unes variants molt visibles a la closca: diferents colors (marró, rosa o groc) i patrons (llis, amb una franja o amb més d'una). Com que un canvi en el color o en el nombre de franges és molt visible i fàcil d’identificar, els científics fan servir des de fa dècades aquest organisme per estudiar l’evolució.

L’equip de Silvertown va anunciar el projecte als quatre vents i, entre els mesos d'abril i octubre del 2009, milers de voluntaris es van apuntar a recollir exemplars de Cepaea en 3.000 localitats de 15 països europeus. Després d’haver-los classificat segons les seves característiques, van publicar les dades obtingudes a la pàgina web del projecte.

El nombre d'usuaris actius del web és de 2.500, però molts són escoles o famílies, segons informa Silvertown, i per tant el total de persones implicades pot ser superior. Els voluntaris d'Evolution Megalab van classificar els exemplars en funció del color i del nombre de franges. Jenny Worthington, una investigadora de l'Open University, va comprovar que fins i tot infants de quatre anys eren capaços de dur a terme correctament la tasca. En tot cas, els usuaris han de passar un test que avalua les seves capacitats abans de pujar les dades a Internet.

Els promotors han combinat les dades recollides amb altres dades que vénen de col·leccions de Cepaea de museus de tot Europa. D'aquesta manera, han compilat un arxiu que descriu 750.000 exemplars, que han viscut al llarg de l'últim segle. Segons Silvertown, es tracta d'un dels estudis evolutius més importants d'una població salvatge.

Canvis visibles

Amb aquestes dades, els investigadors van poder comprovar un fet que se sospitava des de fa temps. Els cargols que viuen al nord d’Europa tendeixen a ser més foscos, de mitjana que els del sud, ja que la temperatura de l’entorn sembla ser un element essencial de la selecció natural d’aquestes espècies. Tanmateix, els científics van constatar amb sorpresa que en la majoria dels ambients aquesta distribució del color no ha canviat com a conseqüència de l’escalfament. Només en les zones on hi ha dunes la població de cargols grocs ha augmentat de manera significativa respecte als més foscos.

Segons els coordinadors del projecte, l’explicació es troba en el fet que en la majoria dels entorns els cargols disposen d’una estratègia per defensar-se de la calor: concentrar-se en zones amb ombra. Però això és impossible en les zones de dunes, per tant, aquí la selecció natural afavoreix les poblacions amb un color que absorbeix menys calor.

L'estudi també ha revelat un altre resultat inesperat. En tots els ambients, les closques llises han disminuït, contràriament a les que tenen una franja central, que han augmentat. L’explicació d’aquest canvi no és clara. Una interpretació possible és que els tords, els principals depredadors dels Cepaea, han disminuït a Europa. Per aquest motiu, ja no hi ha una necessitat imperiosa de mimetitzar-se per mitjà de colors uniformes i els exemplars amb la franja central poden sobreviure més fàcilment.