|
Escrit per Revista Eureka
|
|
08/06/2011 11:58 |
|
S’ha acabat això d’escapolir-se dient "ho faré quan les granotes tinguin pèl". Uns biòlegs de Harvard han descrit una estranyíssima granota que presenta una mena de pèls a la pell. Però això no és el més extraordinari: també és capaç de treure unes urpes fetes d’os que li travessen la pell dels dits; ben bé com el Llobató dels X-Men.
|
 © 2006 Dr. Peter Janzen.
|
Realment té pèls?Trichobatrachus robustus és el nom científic d’aquesta peculiar bèstia, nom que significa "la granota peluda robusta". Efectivament, es tracta d’una granota d’uns 11 cm de llarg amb una complexió corpulenta, i amb unes projeccions de la pell que a primera vista semblen pèls. Tanmateix, aquestes projeccions dèrmiques, que apareixen als laterals dels mascles en edat reproductiva, no són pèls.
|
| En realitat, són extensions de la pell altament vascularitzades (plenes d’artèries) que li serveixen per augmentar la superfície dèrmica en contacte amb l’exterior. Si recordem que els amfibis, tot i tenir pulmons, realitzen una part important de la respiració a través de la pell, captant l’oxigen dissolt en l’aire o en l’aigua, podem comprendre ràpidament que es tracta d’una estructura que augmenta la superfície respiratòria. Fisiològicament fan la mateixa funció que les brànquies externes dels capgrossos, els alevins de les granotes. Això resulta essencial per a una granota amb uns pulmons petits i un cos tan robust com el de Trichobatrachus robustus.. |
|
 wikimedia commons(c).
|
URPES FETES D'OSL’altra característica extraordinària de la granota peluda són les seves "urpes" retràctils. Igual que els falsos pèls, aquestes urpes tampoc no són realment urpes, atès que no estan formades per queratina (com les urpes dels animals i les nostres ungles), sinó d’os. En realitat, la granota peluda es trenca voluntàriament els ossos dels dits per crear punxes que surten a l’exterior travessant-li la pell. Es pensa que aquest és un comportament defensiu. Tot i que encara no es coneix el mecanisme de retracció de les "urpes", es creu que, un cop passat el perill, els ossos passivament tornen al seu lloc i el teixit trencat es regenera. |
|
