|
Tots hem sentit a parlar de la teoria de la relativitat i coneixem el nom del seu autor: Albert Einstein. Però aquesta teoria que constitueix una de les més revolucionàries de tota la història de la ciència és alhora una de les més incompreses. Entendre totes les seves implicacions pot ser difícil, però els seus principis fonamentals són a l'abast de qualsevol curiós. Només cal parar-hi una mica d'atenció:
|
Imaginem que passa un tren per davant de nosaltres a 10 km/h, i que una
persona que hi viatja llença una pilota cap endavant a 10 km/h. Per a
aquesta persona, la pilota anirà a 10 km/h; però per a nosaltres, el
moviment del tren i el de la pilota se sumaran, i la pilota viatjarà a
20 km/h. De la mateixa manera, per al passatger del tren no serà ell
qui es mou a 10 km/h, sinó nosaltres. La velocitat d'un objecte, doncs,
depèn de l'observador, o en altres paraules, és relativa a l'observador. Qualsevol teoria que descrigui un fenomen en relació al seu observador és una teoria de la relativitat.
|
|
La teoria de la relativitat d'Einstein destaca pel fet que afirma que
allò que és vàlid per a un tren i per a una pilota, no és vàlid per a
la llum: la llum es propaga sempre a la mateixa velocitat
independentment de l'observador (300.000 km per segon). Així doncs, la
velocitat de la llum és una constant absoluta universal. Però si la
velocitat de la llum és igual per tots els observadors, hi ha d'haver
quelcom que imaginàvem absolut que no ho és.
Efectivament, segons Einstein el temps no és igual per a tothom, és
una variable relativa a l'observador. Aquesta és la peculiaritat de la
relativitat d'Einstein.
Aquesta afirmació suposava
reestructurar tota la física del moment i Einstein així ho va fer en la
seva teoria de la relativitat general, el 1915. El resultat va ser una
teoria de la gravetat que superava la de Newton i la corregia per a
aquells fenòmens en què intervenen velocitats grans o una gravetat molt
intensa.
El temps és relatiu
Si es posen a l'hora (sincronitzen) dos rellotges idèntics i se'ls
fa recórrer camins diferents, a velocitats diferents, quan es tornin a
trobar no indicaran la mateixa hora. Com més velocitat, més lent passa
el temps. Però això només és apreciable a velocitats molt superiors a
les que habitualment viatgem.
Un rellotge col·locat sobre l’equador de la Terra es retardarà respecte a un col·locat sobre un dels pols.
La
gravetat també té efectes sobre el temps. Si posem dos rellotges
sincronitzats a alçades diferents, el que està major alçada, on la
gravetat és menys intensa, s'avançarà.
|
 |
| Un rellotge en òrbita geostacionària s'avançarà respecte a un a la superfície de la Terra. |
|
La paradoxa dels bessons
 |
Per explicar l'efecte de la velocitat sobre el temps, s'utilitza aquesta famosa paradoxa.
Si
un de dos bessons idèntics es fa astronauta i es passa anys viatjant en
la seva nau espacial a grans velocitats, properes a la velocitat
de la llum, quan torni a la Terra el seu germà (i tots els de la seva
generació) hauran envellit notablement més que ell.
|
|