Una mà sosté una cullereta de plata. De sobte, la cullereta es torna tova i comença a oscil·lar com si fos de goma. Amb aquest truc, que tothom pot fer per sorprendre els amics en una sobretaula, enganyem unes neurones determinades del cervell. Alguns científics han començat a estudiar il·lusions òptiques com aquesta per entendre millor com funciona la ment humana.

Des de fa set anys, la Neural Correlate Society, una associació dels Estats Units formada per estudiosos del cervell, convoca un premi (http://illusionoftheyear.com) per reconèixer els autors de les millors il·lusions òptiques. L’objectiu del certamen, celebrat el passat mes de maig, és recollir els millors enganys visuals, i fer-los servir per estudiar què passa al cervell quan es produeixen aquestes fallades de la percepció.

En el cas de la cullereta “tova”, els investigadors han descobert que el truc funciona perquè enganyem unes cèl·lules del cervell anomenades end-stopped, que són les responsables d’identificar les terminacions dels objectes; per exemple, la punta d’una cullereta. Quan la cullereta oscil·la, aquestes neurones reaccionen de manera diferent de les altres, i aquesta diferència genera la il·lusió òptica.

Fa segles que els il·lusionistes aprofiten fallades de la percepció com aquestes per sorprendre el públic en els seus espectacles. Fins i tot els lladres se serveixen d’aquests enganys amb l’objectiu de distreure les seves víctimes i apropiar-se del que no és seu. Ara, els científics també han entrat al club dels il·lusionistes.

Un dels trucs més impressionants als espectacles de màgia és el de convertir en blanc el vestit vermell de l’ajudant del mag. De fet, durant la transformació hi ha un canvi de llum: un instant de foscor permet a l’ajudant treure’s el vestit vermell i quedar-se amb el blanc, que ja portava a sota. Aquest truc aprofita un altre mecanisme perceptiu fonamental: la persistència de la imatge a la retina de l’ull. El cervell està dissenyat per “omplir els buits”: així, omple l’instant fosc amb la imatge que hi havia l’instant anterior, i això fa que percebem una transició instantània.

Tot és il·lusió

Segons els científics, tot allò que veiem és, en realitat, il·lusió. Per exemple, un paper amb lletres negres ens sembla idèntic si el mirem a l’interior d’una habitació i si ho fem a l’aire lliure. No obstant això, aquest mateix paper reflecteix una llum molt més intensa si és a l’exterior que a l’interior. El cervell és capaç d’autoenganyar-se i ignorar aquesta diferència perquè, com a contrapartida, això li permet identificar el mateix objecte en condicions molt diferents. Les il·lusions no són defectes de la visió, sinó “mentides útils”. En altres paraules, la selecció natural ha mantingut aquests suposats defectes perquè ens faciliten la vida: si un individu no els tingués, li seria més difícil orientar-se pel món i sobreviure.

Mitjançant les il·lusions òptiques, els científics pretenen entendre quins són els mecanismes bàsics que fan que siguem conscients de nosaltres i del món. Si s’analitza l’activitat del cervell d’una persona durant una percepció il·lusòria (per exemple, la desaparició d’un objecte), es poden observar situacions curioses. Si preguntem a la persona si veu l’objecte, ens dirà que no, però si s’observa el funcionament del cervell en aquest moment, podrem constatar que el cervell segueix reaccionant com si l’objecte fos visible. En altres paraules, és possible tenir un objecte al davant, que el cervell ho detecti, però que a causa d’una il·lusió òptica no siguem conscients que el tenim al davant. Evidentment, les àrees del cervell responsables d’aquesta percepció inconscient no poden ser les mateixes que generen la consciència. D’aquesta manera, es poden anar excloent àrees i acotant les que sí que estan relacionades amb la consciència.

I els premiats són...

El primer premi d’aquest any és per a la il·lusió òptica que trobareu en aquest enllaç: http://bcove.me/tswwxkqp 

Fixeu-vos en el punt blanc al centre. Quan la roda de punts és immòbil, veiem que els punts canvien de color. En canvi, quan es mou, sembla que els punts deixen de canviar de color. En realitat, els colors canvien al mateix ritme tant quan la roda és immòbil com quan es troba en moviment. Aquesta il·lusió revela com funciona la percepció d’objectes aturats en un entorn en moviment.

En el següent enllaç podeu veure la il·lusió òptica guardonada amb el segon premi:

http://www.newscientist.com/videoredirect?bcpid=659647535001&bckey=AQ~~,AAAAADqBmN8~,Yo4S_rZKGX3S7qzA9QxPBGY4CrdM-P1a&bctid=945343970001

Al començament, els punts de la part superior pampalluguegen de manera sincronitzada, igual que els de la part inferior. Però quan això passa sobre un fons dividit en dos colors, la nostra percepció canvia i tenim la impressió que són el punt de la part superior esquerra i el de la part inferior dreta els que pampalluguegen sincronitzats. Això és útil per entendre com determinem la relació entre objectes en funció del context visual.

El tercer premi s’ha atorgat a la il·lusió òptica que trobareu en aquest enllaç: http://bcove.me/s31zkx2x

Fixeu-vos en el punt vermell. Un conjunt d’estímuls en rotació sembla que salti enrere quan es produeixen certs canvis, encara que realment el seu moviment no es veu alterat. Aquest mètode serveix per mesurar com interpreta el cervell la velocitat dels objectes en el món.

La il·lusió del dit que desapareix

Experimenteu la següent il·lusió òptica, que no requereix cap eina especial: estireu els braços cap endavant, separeu-los uns 20 cm i apunteu cap amunt amb els dits índex. Ara, tanqueu l’ull dret i mireu cap al dit dret. Inclineu una mica el dit de la mà esquerra en direcció cap al dit de la mà dreta. Veureu que, de sobte, la punta del dit esquerre desapareix.