El 1928 Alexander Flemming descobreix el primer antibiòtic: la penicil·lina. Aquest descobriment significaria la revolució mèdica més gran de la història en la lluita contra les malalties bacterianes. Des d'aleshores ha salvat milions de vides.

Els antibiòtics són substàncies produïdes per alguns éssers vius, com alguns fongs, que maten específicament els bacteris però no tenen cap efecte sobre les cèl·lules animals (com les nostres).

És molt important que quan el metge ens recepti un antibiòtic el prenguem molt estrictament i fins al final, tot i que ens sembli que ja ens hem curat abans d'acabar el tractament. Aquesta sensació de salut és falsa i l'únic que aconsegueix és que els bacteris es facin resistents a l'antibiòtic, de forma que la propera vegada no els podrem vèncer amb aquest antibiòtic.

Comptem amb molt pocs antibiòtics i els bacteris s'hi estan fent resistents a causa dels pacients que no finalitzen els seus tractaments per creure's curats. Aquest és un problema molt greu perquè la nostra millor arma contra els bacteris patògens podria desaparèixer i tornaríem a estar a expenses d'aquests letals veïns microscòpics.