|
Què són les cèl·lules mare? Quines possibilitats terapèutiques ens podrien oferir? La investigació en cèl·lules mare és un tema a l'ordre del dia, protagonista d'un intens debat social i científic, per les esperances que poden oferir a molts malalts, i per les implicacions ètiques de la seva realització.
Què són les cel·lules?
Les persones, com la resta d'animals, les plantes i la majoria de fongs, som organismes pluricel·lulars, és a dir, estem formats de moltes cèl·lules. Les cèl·lules són els elements vius més simples o, dit d'una altra manera, són les estructures més simples que tenen vida pròpia. Es calcula que el cos d'una persona adulta està format d'uns 100 bilions de cèl·lules especialitzades en diferents tasques. Nosaltres, però, percebem un sol organisme, no pas 100 bilions d'organismes treballant conjuntament.
De cèl·lules, n'hi ha uns 200 tipus diferents en el cos humà. Les cèl·lules de la pell (o epitelials), per exemple, estan especialitzades en la protecció del cos i formen una barrera impermeable. Les cèl·lules musculars, en canvi, estan especialitzades en contraure's i relaxar-se, la qual cosa permet el moviment de les diferents parts del cos, i que puguem realitzar accions com caminar, respirar o impulsar la sang mitjançant els batecs del cor. Per tal de realitzar la seva funció, cada tipus de cèl·lula té una forma i una estructura determinades. En general, les cèl·lules amb la mateixa funció s'agrupen formant teixits, i els teixits amb funcions relacionades s'ajunten per formar òrgans i sistemes.
Com es restitueixen les cèl·lules que es van morint?Les cèl·lules que formen una persona no són pas immortals. S’estima que cada dia es desprenen i recanvien uns 100.000 milions de cèl·lules, moltes de les quals són epidèrmiques.
Les cèl·lules noves es creen mitjançant la divisió de cèl·lules preexistents, en un procés de reproducció cel·lular que acaba amb un resultat final ben simple: d’una cèl·lula es generen dues cèl·lules filles iguals a la primera. Només hi ha un petit problema: la major part de les cèl·lules diferenciades que formen els nostres teixits estan tan especialitzades en una tasca concreta que han perdut la capacitat de reproduir-se. |
Cèl·lules mare adultes (de teixit) VS cèl·lules mare embrionàries
Cèl·lules mare de teixit
Tots els teixits mantenen una reserva de cèl·lules que encara no s'han especialitzat en una funció concreta (no s'han diferenciat) i que no han perdut la capacitat de reproduir-se. Aquestes cèl·lules són les anomenades cèl·lules mare de teixit i es troben en una quantitat més o menys gran segons els teixits. Per exemple, el teixit epitelial en conté moltes, mentre que al teixit nerviós hi són més escasses.
La divisió d'una d'aquestes cèl·lules genera dues cèl·lules filles que també són cèl·lules mare de teixit. Aquestes noves cèl·lules poden romandre com a cèl·lules mare del teixit en qüestió o bé poden diferenciar-se i adquirir les estructures pròpies de les cèl·lules adultes del teixit al qual pertanyen, esdevenint cèl·lules diferenciades plenament funcionals. Ara bé, quan es diferencien perden la capacitat de reproduir-se.
Les cèl·lules mare de teixit són indiferenciades, però ja estan determinades, és a dir, només poden convertir-se en cèl·lules adultes del teixit del qual formen part. En aquest sentit es diu que són oligopotents (oligo- és una forma prefixada del mot grec olígos , que significa ‘poc'). És a dir, poden generar uns quants tipus cel·lulars, però no gaires.
Cèl·lules mare embrionàries
 El sisè dia del desenvolupament embrionari, l'embrió humà és com una pilota de cèl·lules que s'han format per la divisió de l'oòcit fecundat per l'espermatozoide. L'embrió, en aquesta fase, rep el nom de blastocist. Les cèl·lules que formen la massa interna del blastocist estan destinades a generar qualsevol tipus cel·lular del futur individu. Es diu que són cèl·lules indiferenciades pluripotents (pluri- és una forma prefixada del mot llatí pluris, que significa ‘molt'). Són les cèl·lules mare embrionàries.
|
LA MEDICINA DEL FUTUR?
El potencial de les cèl·lules mare, que són capaces de produir qualsevol tipus de teixit, ha creat enormes expectatives sobre la seva aplicació en medicina. En concret, ha donat pas al naixement de la medicina regenerativa: una branca biomèdica, l'objectiu de la qual és guarir malalties degudes al funcionament anòmal de determinades cèl·lules, teixits o òrgans tot reemplaçant-los per cèl·lules, teixits o òrgans funcionals immunològicament compatibles amb el pacient.
En el cas de resultar viable, la medicina regenerativa podria donar solució a malalties com la diabetis de tipus I, l'Alzheimer, el Parkinson, a les cremades, a les lesions medul·lars que produeixen paràlisi, i també podria ser la solució definitiva per realitzar trasplantaments sense que hi hagués rebuig immunològic per part del pacient, que és una de les principals causes de mortalitat d'aquests malalts. Les aplicacions seguirien en un llarg etcètera impossible encara de precisar o confirmar.
El gran repte de la recerca en cèl·lules mare, ara per ara, és descobrir quins són els factors que determinen que una cèl·lula mare es converteixi en un tipus cel·lular o en un altre.
Tota aquesta recerca encara es troba en una fase inicial. Per aquest motiu, de moment cal ser prudents i no afirmar a la lleugera que a curt termini serem capaços de guarir determinades malalties. Tot i això, hi ha moltes esperances posades en les cèl·lules mare, i és fonamental que la recerca en aquest camp compti amb recursos i no s'aturi. Els nostres científics estant treballant-hi perquè, més enllà, podria ser que s'hi trobés el futur de la medicina.
|
Recursos
Òrgans a la carta
 Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis o les malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva aplicació terapèutica?
Quines són les aplicacions mèdiques reals del clonatge? Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos? És possible tenir fills modificats genèticament per guarir els seus germans malalts? Aquest llibre ofereix totes les respostes a aquestes qüestions i a moltes més en relació amb la medicina regenerativa, exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.
Autor: David Bueno i Torrens
Editorial: Omnis cellula
|
|
