|
Qui van ser els tracis? On van desenvolupar la seva cultura? Quina rellevància van tenir en la història antiga? Malgrat que encara hi ha escasses evidències que expliquin com es
comportaven i vivien els tracis, els grans descobriments de les
darreres dècades ens permeten endinsar-nos una mica més en aquesta
civilització desconeguda per a molts, però que ja van esmentar Homer i
Heròdot als seus escrits.
Orígens i territori
Els tracis no constituïen un poble homogeni. La idea més
generalitzada és que aquesta civilització la formaven un conjunt de
tribus guerreres organitzades en petits regnes independents, que van
mantenir aquesta organització tribal durant molt de temps.
El
seu origen se situa al voltant del segon mil•lenni abans de la nostra
era, en els inicis de l’Edat de Bronze. Ocupaven el sud-est de la
Península dels Balcans, entre l’Àsia Menor i l’Europa Central. Els seus
límits van variar al llarg dels segles, però no va ser fins que el
territori es va annexionar a l’Imperi Romà (46 d.C.), que es va
constituir la província de Tràcia. Per primera vegada, es configurava
una regió tràcia ben definida territorial i políticament, que es
mantindria fins als nostres dies. Actualment, Tràcia forma part del
nord de Grècia, la Turquia europea i gran part de Bulgària.
|
Què ens diu l’arqueologia?
| Hi ha escasses evidències que expliquin detalladament la forma de vida
i costums d’aquesta civilització, però les restes que s’han trobat
permeten construir una idea aproximada de qui van ser i com es van
comportar els tracis. El llegat més conegut i més recentment estudiat
és l’anomenat “or dels tracis”, format per grans tresors reials del
segle V-IV a.C. (el de Panaguiurisxte és el més espectacular). Aquests
tresors foren descoberts per investigadors que treballen des del 1983
al sud-est de Bulgària. Una gran quantitat d’objectes d’or formen part
d’aquests incalculables tresors. Les peces sorprenen per la seva
apurada tècnica en la decoració d’aixovars i, també, pel complex
disseny de joies i adorns. La troballa més interessant ha estat ben
recent: una corona de llorers d’or a l’interior de la tomba d’un rei
traci, de més de 2.400 anys d’antiguitat. La riquesa de la corona, junt
amb l’escena de coronació que mostra l’anell del difunt, indiquen que
es tracta efectivament d’un rei. La resta d’aixovars que l’acompanyen
reforcen aquesta afirmació. Al costat d’aquests descobriments tambè hi
destaquen les tombes de Katanlak i Sueshtari, per les seves pintures i
iconografia, a més de la ciutat excavada de Seuthópolis. |
 |
|
Imatges: www.grapesunlimited.com
|
|
La majoria de dades que han arribat fins a nosaltres mostren una cultura amb clara influència grega en tots els aspectes
Mites i creences
Hi ha nombrosos mites que involucren la civilització tràcia, com ocorre
amb altres cultures de l’antiguitat. El més destacat és el d’Orfeu,
poeta d’origen traci, protagonista de diverses històries que després es
van incorporar al panteó grec. Déus com Bòreas o Llauris també
procedeixen de la religió tràcia. La lectura de les troballes
arqueològiques indica que creien en la immortalitat de l’ànima i la
vida d’ultratomba, de forma similar als egipcis. Per això, els difunts
s’acompanyaven de rics aixovars, que havien de servir-los per a la nova
vida que durien a partir d’aquell moment.
Orfeu guiant la seva estimada Eurídice fora de l’inframón, Jean-Baptiste-Camille Corot (1861)
|
|
Els tracis formaven una societat polígama d’hàbils genets guerrers:
quan un guerrer traci moria, sacrificaven i enterraven amb el difunt la
seva muller favorita i el seu cavall
-
Espartac, líder de la revolta d’esclaus contra l’Imperi Romà, era d’origen traci
-
La denominació de “tracis” fou donada pels grecs, que els veien com bàrbars per la seva naturalesa guerrera
|
Espartac, d'Stanley Kubrick 1960 (disponible en DVD)
|
Què ens diuen les fonts escrites?
Les dades de què disposem són imprecises i remotes en el temps, però
molt rellevants pel seu contingut i autoria. Homer, a la Ilíada i
l’Odissea, esmenta els tracis com els aliats de Príam en la guerra de
Troia (1200 a.C.). Hesíode, en les seves cròniques del segle V a.C.,
els descriu com “el poble més nombrós del món després dels hindús”, i
també com “salvatges guerrers assedegats de sang”. Aquestes fonts,
entre d’altres, han motivat a diversos historiadors i arqueòlegs a cercar
evidències que confirmessin allò que a l’antiguitat es deia dels
tracis. Però la seva rellevància i el creixent interès per la seva
cultura no prové del fet d’ésser esmentats als textos antics, sinó de
les grans troballes que s’han realitzat a Bulgària en els darrers anys.
Les inscripcions en tombes i peces de ceràmica indiquen que feien servir una llengua d’ascendència indoeuropea |
|
