|
 Qui van ser els tracis? On van desenvolupar la seva cultura? Quina rellevància van tenir en la història antiga? Malgrat que encara hi ha escasses evidències que expliquin com es comportaven i vivien els tracis, els grans descobriments de les darreres dècades ens permeten endinsar-nos una mica més en aquesta civilització desconeguda per a molts, però que ja van esmentar Homer i Heròdot en els seus escrits.
Orígens i territori Els tracis no constituïen un poble homogeni. La idea més generalitzada és que aquesta civilització la formaven un conjunt de tribus guerreres organitzades en petits regnes independents, que van mantenir aquesta organització tribal durant molt de temps. El seu origen se situa entorn del segon mil·lenni abans de la nostra era, en els inicis de l’edat del bronze. Ocupaven el sud-est de la península dels Balcans, entre l’Àsia Menor i l’Europa Central. Els seus límits van variar al llarg dels segles, però no va ser fins que el territori es va annexionar a l’Imperi Romà (46 dC), que es va constituir la província de Tràcia. Per primera vegada es configurava una regió tràcia ben definida territorialment i política, que es mantindria fins als nostres dies. Actualment, Tràcia forma part del nord de Grècia, la Turquia europea i gran part de Bulgària. | Què ens diu l’arqueologia? | Hi ha escasses evidències que expliquin detalladament la forma de vida i costums d’aquesta civilització, però les restes que s’han trobat permeten construir una idea aproximada de qui van ser i com es van comportar els tracis. El llegat més conegut i més estudiat recentment és l’anomenat “or dels tracis”, format per grans tresors reials dels segles V-IV aC (el de Panaguiurisxte és el més espectacular). Aquests tresors foren descoberts per investigadors que treballen des del 1983 al sud-est de Bulgària. Hi ha una gran quantitat d’objectes d’or que formen part d’aquests incalculables tresors. Les peces sorprenen per la seva apurada tècnica en la decoració d’aixovars i també pel complex disseny de joies i adorns. La troballa més interessant ha estat ben recent: una corona de llorers d’or a l’interior de la tomba d’un rei traci de més de 2.400 anys d’antiguitat. La riquesa de la corona, junt a l’escena de coronació que mostra l’anell del difunt, indiquen que es tracta efectivament d’un rei. La resta d’aixovars que l’acompanyen reforcen aquesta afirmació. Al costat d’aquests descobriments també hi destaquen les tombes de Katanlak i Sueshtari per les seves pintures i iconografia, a més de la ciutat excavada de Seuthópolis. |  | |  Imatges: www.grapesunlimited.com | | La majoria de dades que han arribat fins a nosaltres mostren una cultura amb clara influència grega en tots els aspectes. Mites i creences Hi ha nombrosos mites que involucren la civilització tràcia, com ocorre amb altres cultures de l’antiguitat. El més destacat és el d’Orfeu, poeta d’origen traci, protagonista de diverses històries que després es van incorporar al panteó grec. Déus com Bòreas o Llauris també procedeixen de la religió tràcia. La lectura de les troballes arqueològiques indica que creien en la immortalitat de l’ànima i en la vida d’ultratomba, de forma similar als egipcis. Per això, els difunts s’acompanyaven de rics aixovars, que havien de servir-los per a la nova vida que durien a partir d’aquell moment.  Orfeu guiant la seva estimada Eurídice fora de l’inframón (Jean-Baptiste-Camille Corot, 1861) |
| Els tracis formaven una societat polígama d’hàbils genets guerrers: quan un guerrer traci moria, sacrificaven i enterraven amb el difunt la seva muller favorita i el seu cavall. -
Espartac, líder de la revolta d’esclaus contra l’Imperi Romà, era d’origen traci. -
La denominació de “tracis” fou atorgada pels grecs, que els veien com a bàrbars per la seva naturalesa guerrera. |  Espartac, d'Stanley Kubrick, 1960 (disponible en DVD) | Què ens diuen les fonts escrites? Les dades de què disposem són imprecises i remotes en el temps, però molt rellevants pel seu contingut i autoria. Homer, a la Ilíada i a l’Odissea, fa referència als tracis com els aliats de Príam a la guerra de Troia (1200 aC). Hesíode, en les seves cròniques del segle V aC, els descriu com “el poble més nombrós del món després dels hindús” i també com a “salvatges guerrers assedegats de sang”. Aquestes fonts, entre d’altres, han motivat diversos historiadors i arqueòlegs a cercar evidències que confirmessin allò que a l’antiguitat es deia dels tracis. Però la seva rellevància i el creixent interès per la seva cultura no prové del fet d’ésser esmentats en els textos antics, sinó de les grans troballes que s’han realitzat a Bulgària els darrers anys. Les inscripcions trobades en tombes i peces de ceràmica indiquen que feien servir una llengua d’ascendència indoeuropea. | |
