|
Dels tres grans grups de mamífers que existeixen (placentaris, marsupials i ponedors d’ous o monotremes), només en trobem exemples de tots ells al continent australià. Així, us proposem conèixer alguns dels peluts habitants d’Austràlia per tal d’apropar-nos al món dels mamífers al qual pertanyem.
Què és un mamífer?
Sembla una pregunta simple i fàcil de respondre, atès que sense anar més lluny, nosaltres, els humans, som mamífers; com també ho són els nostres fidels amics els gossos, els gats, els cavalls… Després d’una breu observació, tots podríem concloure que els mamífers són animals vertebrats (amb columna vertebral), de sang calenta, peluts (encara que alguns tinguin més aviat poc pèl, com els dofins), que gesten les seves criatures a l’interior del seu cos alimentant-les directament a través del teixit placentari, i que després de parir-les ja ben desenvolupades, les alimenten un temps alletant-les amb les mames (d’aquí la paraula mamífer).
Tanmateix, resulta que no totes aquestes característiques són comunes als mamífers. La columna vertebral, la sang calenta i el pèl són indispensables per ser un mamífer. Però la resta de la definició anterior només correspon als mamífers placentaris. Existeixen mamífers que ponen ous! I què passa amb els marsupials?
|
Marsupials
|
Héctor Ruiz
|
La vida a la bossa Els marsupials són els mamífers més representatius d’Austràlia. La bossa que les femelles duen a la panxa, el marsupi, on es desenvolupen les cries, és la principal característica que els defineix.
Els marsupials eren molt comuns a l’època dels dinosaures. Aleshores, els continents de l’hemisferi sud estaven units formant-ne un de sol, Gondwana, i els marsupials campaven per tots aquests territoris. L’aparició dels mamífers placentaris, va produir l’extinció dels marsupials a gairebé tots els territoris, excepte a Austràlia, on van quedar aïllats. A Sud Amèrica, hi van sobreviure unes poques espècies de marsupials (les sarigues) i una d’elles va arribar fins a Nord Amèrica.
|
|
L’existència de dos tipus de mamífers en hàbitats que eren molt semblants va produir la “duplicació” d’espècies. Així, trobem una versió placentària i una versió marsupial del llop, el gat, l’esquirol, el talp, el teixó, etc.
Les femelles marsupials no compten amb una placenta per alimentar les cries a l’interior del seu ventre. Per això, els nadons neixen molt poc desenvolupats i han d’enfilar-se des de la vagina fins a la bossa (marsupi) que tenen les mares a la panxa, grimpant entre els pèls. Allà, s’arrapen a un mugró per seguir alimentant-se fins que es desenvolupen totalment i són capaços d’abandonar el marsupi. Alguns marsupials també fan servir el marsupi per carregar els petits i protegir-los. |
Menjant verí
Els koales aparenten estar drogats gairebé tot el dia. Sovint es diu que això és degut a les substàncies tòxiques que contenen les fulles d’eucaliptus, el seu únic aliment. Però no és més que una llegenda. En efecte, les fulles d’eucaliptus contenen substàncies tòxiques; però els koales compten amb un fetge potent i una flora intestinal adequada per fer-hi front. Tanmateix, el contingut en nutrients de les fulles d’eucaliptus és molt baix. Per això, han de procurar estalviar energia movent-se a poc a poc i dormint 18 hores al dia.
|
Héctor Ruiz
|
Monotremes
Mamífers que ponen ous
Els equidnes tenen el cos cobert de pues i pèls, de forma similar als eriçons (Héctor Ruiz)
Només existeixen dues espècies de monotremes i totes dues viuen a Austràlia: l’ornitorrinc i l’equidna. Durant el Triàssic (fa uns 200 milions d’anys) n’existien moltes més, però es van anar extingint.
Els monotremes trenquen totalment els nostres esquemes sobre la condició de mamífer atès que no pareixen les cries, sinó que ponen ous i fins i tot els coven. Quan neixen els petits, la mare no té mugrons per alletar-los. Tanmateix, compta amb dues glàndules sudoríperes modificades per on expulsa la llet. Així, les cries poden beure-la mentre regalima pels pèls de la mare.
|
A la foto veiem un ou d’equidna. Per poder apreciar la seva mida el comparem a escala amb una moneda de 10 cèntims d’euro. |
És un ocell? És un mamífer?
A primer cop d’ull, l’orni-torrinc sembla un animal fet a retalls. Té pèl i glàndules que produeixen llet com la resta de mamífers, dits palmats, una cua semblant a la d’un castor i un bec com el d’un ànec, que sembla postís. No debades, la seva classificació va dur una llarga i àrdua controvèrsia.
|
Ornitorrinc
|
| L’ornitorrinc és un petit i excel·lent nedador que viu a la riba dels llacs i rierols de l’est del continent australià i Tasmània. S’alimenta atrapant cucs, cargols i crancs de riu sota l’aigua. Els mascles tenen un parell d’espines verinoses als talons que poden arribar a matar un animal de la mida d’un gos. Una punxada no pot matar un humà, però li produeix dolors forts i desagradables. |
Quan el 1798 el Museu Britànic rebé la primera pell d’ornitorrinc, els científics van pensar que es tractava d’una falsificació. |
Placentaris
Els mamífers amb més èxit
Els placentaris són els mamífers més reeixits, en el sentit que han aconseguit colonitzar totes les regions de la Terra. Nosaltres en som l’exemple més clar. Des de les balenes a les musaranyes, els mamífers placentaris es caracteritzen per gestar les seves cries a l’interior de la mare i parir-les ben desenvolupades. Per fer-ho, compten amb un òrgan especial que apareix durant la gestació: la placenta. La placenta permet al fetus rebre aliment i oxigen de la sang de la mare i desfer-se dels residus del metabolisme. És l’òrgan que connecta el cos de la mare amb el del petit. La placenta també protegeix el fetus d’infeccions microbianes i de substàncies pernicioses. A més, s’encarrega de produir hormones que controlen processos durant la gestació i d’altres que provoquen el part. Aquest invent de l’evolució, junt amb la resta de característiques dels mamífers, fan dels placentaris uns animals molt eficients, capaços d’adaptar-se a una infinitat d’ambients ben diversos.
Dos exemples de mamífers placentaris: un conill i un dromedari salvatge (Héctor Ruiz)
Els mamífers placentaris d’Austràlia són immigrants. Quan el continent australià es va separar de Sud Amèrica i l’Antàrtida, només hi habitaven marsupials i monotremes. Els primers immigrants placentaris van arribar de forma natural: ratpenats i rosegadors, que s’estengueren per tot el territori. Més tard, fa uns 60-70 mil anys, un altre immigrant placentari va arribar: l’ésser humà. Ara bé, el seu impacte no es va fer notar gaire fins fa dos segles, quan va introduir altres espècies de mamífers placentaris que avui habiten Austràlia. Algunes han produït importants destrosses ecològiques i econòmiques, com el conill, el ratolí i la guineu. D’altres, s’han adaptat sense produir un impacte ecològic important, com és el cas dels dromedaris. De fet, els únics dromedaris salvatges del món viuen a Austràlia.
| El dingo és un gos salvatge que viu a Austràlia. No és pas diferent dels gossos que tenim a casa. Només fa 4.000 anys que viu en estat salvatge, quan va arribar en vaixells de mariners asiàtics, que el feien servir com a animal de companyia, càrrega, i com a aliment! Els dingos es comporten com qualsevol altre gos si s’adopten des de petits. Però no borden! |
Lone Pine Koala Sanctuary
|
|
