|
Fa 3.800 milions d'anys, el nostre planeta va presenciar el sorgiment de la vida a partir de materials inerts. En els propers anys, podríem ser testimonis del naixement de noves formes de vida creades per les nostres pròpies mans.
L'origen de la vida a la Terra
Segur que alguna vegada t'ho has preguntat… què és estar viu? Què diferencia els éssers vius dels éssers no vius? Una definició inicial, simple i que exclou totalment els éssers inerts podria ser la següent: els éssers vius es caracteritzen perquè es poden reproduir i automantenir. Anem a pams. Un ésser viu compleix diverses característiques: és originat per un o diversos progenitors (que podríem anomenar “pares”), intercanvia matèria i energia amb el medi que l'envolta (menja, respira, elimina residus…), és capaç de reproduir-se, ja sigui copiant-se a si mateix o bé combinant el seu patrimoni genètic (els seus gens) amb un altre individu de la seva mateixa espècie i, finalment, acaba morint.
Aquesta definició a nivell funcional de l'ésser viu ens porta, inevitablement, a fer-nos una pregunta òbvia… qui va ser el primer progenitor?
|
Lynette Cook
|
La matèria primera
|
Bacteri propulsat per un flagel
|
Els éssers vius estan fets de matèria orgànica. D'on va sortir la matèria orgànica per construir el primer ésser viu? Es calcula que la vida va aparèixer en el nostre planeta fa aproximadament 3.800 milions d'anys. Es creu que l'atmosfera de la Terra, en aquella època, contenia principalment vapor d'aigua i gasos com l 'amoníac, l'hidrogen i el metà.
El 1953, el científic Stanley Miller, de la Universitat de Chicago, va realitzar un famós experiment en què va barrejar els mateixos components d'aquella atmosfera primitiva i els va sotmetre a descàrregues elèctriques, simulant les freqüents tempestes elèctriques d'aquella època.
|
Després d'uns pocs dies, la barreja resultant contenia gran quantitat de molècules orgàniques, algunes de les peces fonamentals que constitueixen els éssers vius. Més tard, el català Joan Oró va demostrar que les peces que constitueixen el nostre DNA també podien obtenir-se químicament, sense la intervenció d'éssers vius.
Oró, a més, va posar èmfasi en el fet que la matèria orgànica és abundant a l'espai: els meteorits que arriben a la Terra (tones cada any) porten gran quantitat de matèria orgànica. Aquest fet guanya encara més importància en l'època anterior a l'aparició de la vida, quan el bombardeig de meteorits era massiu.
Construint un ésser viu
Les molècules orgàniques simples no tenen característiques funcionals que expliquin les propietats de la vida. Han d'agrupar-se formant molècules més complexes, amb propietats útils per a la vida. En els oceans primitius, autèntics caldos primordials plens de molècules orgàniques, les peces de la vida, van anar agrupant-se en estructures cada vegada més complexes. Els protobionts van ser les primeres d'aquestes estructures capaces de créixer però no de reproduir-se. En algun moment, un d'aquests protobionts va ser capaç de mantenir informació hereditària i transmetre-la als seus descendents, amb la qual cosa es va convertir en el primer ésser viu.
Els primers éssers vius van ser els bacteris, els únics habitants de la Terra durant la major part de la història de la vida. |
No foren els déus, fou... la generació espontània!
Els babilonis, els habitants de la Grècia clàssica i els de la Xina antiga acceptaven que la vida podia sorgir d’elements inanimats com l’aigua o el fang, o de la combinació dels quatre elements fonamentals -aigua, terra, foc i aire- de manera espontània. Per exemple, existia la creença que barrejant blat amb una samarreta suada s’obtenien ratolins.
Però la teoria de la generació espontània va començar a trontollar quan es va començar a sotmetre a l’experimentació, cap al segle XVII. Es van fer assaigs amb mosques, carn de serp, gotes d’aigua bruta, cucs i tot tipus de matèria en descomposició.
|
Pasteur, Albert Edelfelt (1885)
|
Cap al segle XIX, havia quedat demostrat que els animals no sorgien espontàniament. Però encara es pensava que els microbis, descoberts el segle XVII, sí que ho feien. No va ser fins al 1862 que Louis Pasteur va refutar completament la teoria de la generació espontània amb un brillant experiment.
Tanmateix, l’experiment de Pasteur no implicava que en determinades condicions –com les que es donaven a la Terra primitiva- no pogués sorgir la vida de forma "espontània". Des d’aleshores es considera que l’aparició de vida a la Terra va ser un cas de generació espontània extraordinari i únic, possible gràcies a unes determinades condicions físico-químiques encara per determinar.
|
L’experiment de PasteurLa generació espontània afirmava que els microorganismes sorgien espontàniament de la barreja de substàncies inerts, sense la necessitat que tinguessin progenitors. Pasteur no ho creia pas. Tots els organismes havien de tenir “pares”. Ell creia que l’aire estava ple de microorganismes que arribaven a tot arreu i s’hi reproduïen. I així ho va demostrar.
Som tots extraterrestres?
|
Quin és l’origen de la vida al nostre planeta? Seria lògic buscar la resposta aquí, a la Terra. Però existeixen altres teories, com la Panspèrmia, que proposen un origen extraterrestre. Des del punt de vista evolutiu, alguns científics creuen que el lapse de temps entre la formació de la Terra i l’aparició dels primers indicis de vida cel·lular és massa curt com per haver presenciat l’aparició i desenvolupament de la vida.
Segons aquesta teoria, el desenvolupament de formes de vida cel·lulars (bacteris, per exemple) podria haver-se produït en planetes molt més vells d’altres punts de la galàxia. Posteriorment, podria haver estat transportada a d’altres indrets (com la Terra) en forma d’espores, a l’interior de cometes o meteorits.
|
David A. Hardy
|
|
Sabem que la vida pot adquirir formes insospitadament resistents i que dites espores podrien haver estat capaces de sobreviure a les dures condicions de l’espai exterior durant el seu viatge.
No obstant això, els objectors d’aquesta “tan desgavellada teoria” afirmen que les espores mai haguessin pogut sobreviure a les altíssimes temperatures i forces involucrades en un impacte contra la Terra. Avui, la teoria segueix en debat, però és àmpliament descartada. Fet i fet, tant si va arribar en un cometa, com si es va gestar a la mateixa Terra, la vida va aparèixer a partir de la matèria inerta d’alguna manera que encara desconeixem.
|
|
