Ja a l’antiguitat, babilonis, egipcis, grecs i romans elaboraven sabó bullint greixos animals amb cendres de llenya i aigua. Es creu que aquesta pràctica va ser importada a Europa en el segle VI aC pels fenicis, poble de mercaders que usava el sabó per rentar els teixits amb els quals comerciava.

Espanya era el principal productor de sabó en el segle IX, i més tard la van seguir Marsella, Gènova, Venècia i Savona, gràcies a la seva abundància d’oli i sosa. És a finals de l’edat mitjana quan l’ús del sabó declina i la gent prefereix ocultar les olors amb perfums en comptes de rentar-se. Fins al segle XIX no tornarà a fer-se servir de forma habitual el sabó per a la higiene personal.

2) ANEM PER FEINA

• Posa la sosa càustica en el recipient i afegeix aigua a poc a poc. Compte! No toquis en cap moment la sosa càustica amb la mà perquè pot cremar-te la pell! Preparant aquesta dissolució comprovaràs que es desprèn calor; aquest tipus de reaccions s’anomenen exotèrmiques.
  
• Afegeix-hi l’oli lentament, remenant sense parar amb la cullera de fusta durant una bona estona. Quan aparegui una espessa pasta blanquinosa (paciència), hauràs aconseguit el teu objectiu.
  
• Si per molt que remoguis el sabó, no aconsegueixes que s’espesseixi, no el llencis: passa la barreja a una cassola i escalfa-la en el foc de la cuina. Remenant de nou apareixerà per fi el sabó.
  
• Perquè el sabó surti més blanc s’hi pot afegir un producte blanquejant, com un raig d’anyil; perquè faci bona olor s’hi pot afegir alguna essència (llimona), i fins i tot bocinets d’herbes aromàtiques.
  
• Posa la pasta obtinguda en una capsa de fusta perquè es vagi escorrent el líquid sobrant. Al cap d’un o dos dies podràs tallar-lo en trossos amb un ganivet. I ja estarà llest per fer servir.

3) QUÈ HA PASSAT?

Els olis estan formats per molècules allargades anomenades àcids grassos. Aquestes molècules no es barregen amb l’aigua i per això es diuen hidrofòbiques (que tenen “por” de l’aigua). Quan barregem sosa càustica amb oli i aigua, la sosa allibera cations de sodi (àtoms de sodi amb càrrega positiva, Na+) que s’uneixen a l’extrem dels àcids grassos. Així es crea una molècula asimètrica que per una banda tem l’aigua (hidrofòbica), però per l’altre costat li és afí (hidrofílica). Aquestes són les molècules del sabó.

Com renta el sabó?

Quan posem el sabó en contacte amb l’aigua, les molècules de sabó es disposen formant diminutes esferes anomenades micel·les, on la part hidrofílica (afí a l’aigua) de les molècules es col·loca en la superfície, i la part hidrofòbica s’amaga cap endins. El greix de les taques és atret cap a l’interior hidrofòbic de les micel·les, i se separa de la superfície de la roba o la pell. D’aquesta forma es produeix una emulsió: una suspensió de molècules de greix en l’aigua. Quan esbandim, l’emulsió se’n va amb l’aigua.