|
Els animals tenen un gran protagonisme en les creences i mitologies de diferents orígens i indrets del món. Sorprèn la coincidència d'interpretacions entre civilitzacions tan allunyades en el temps i en l'espai. És possible que alguns mites formin part d'un patrimoni primigeni?
Aus
presagis bons i dolents
Dibuix: Oriol Massana
Són símbol de saviesa i coneixement profètic. Segons els celtes, la determinació dels seus moviments podia predir el futur. A les aus generalment se les associava amb el canvi i els ritus de pas de la mort.
Les aus negres com els corbs, no obstant això, són presagi de mort i batalla.
Pel que fa a símbol de coneixement profètic, tenim a l'òliba. Ella és saviesa, veritat, paciència, canvi, notícia, misticisme, visió i introspecció. L'àguila per la seva banda, representa la intel·ligència, visió clara, èxit, prosperitat, coratge, renovació i riqueses.
Cranc
va de dur
| Les seves pinces suggereixen la idea d'introspecció i una clara tendència a aferrar-se. Té una dura closca per fora, però el seu interior és molt tou i sensible: simbolitza l'ésser humà que abandona la seva naturalesa inferior per a iniciar la recerca del seu ésser espiritual.
Els Caldeus el van associar amb tot el que significava renovació i canvi. A Grècia, es va teixir la llegenda del cranc que va enviar Hera perquè defensés a la hidra de Lerna d'Hèrcules. Aquest últim va acabar amb la hidra i amb el cranc.
|
 |
Gos
guia, protecció, lleialtat, fidelitat, cura i caça. Emblema de la fidelitat en totes les cultures; encara que també associat a la mort i a l’inframón
|
Fotografia: John Rijsbergen
|
Els habitants de l'antic Egipte consideraven que el gos tenia poders per destruir els enemics de la llum, i per això eren col·locats a les entrades dels temples. Els mexicans criaven gossos color lleó per ser enterrats al costat dels difunts i a l'Àfrica, en la majoria dels ritus d’endevinació, els gossos estan presents, atès que es creuen intercessors entre aquest món i l'altre. Per als cèltics comparar a un heroi amb un gos era honorar-lo, ja que un dels seus herois mítics era Cuchulainn, que va matar el ferotge gos Culann.
Però per a la tradició islàmica, els gossos són el més vil de la creació. Per tant, en el gos es reuneixen aspectes antagònics en els quals no totes les cultures hi estan d'acord. |
Gat
les dues cares de la moneda
|
El gat simbolitza en diferents cultures la protecció, la guàrdia, la llibertat i la màgia. A la Índia, estàtues de gats ascetes representen la beatitud del món animal. Però a diferència de moltes cultures orientals, els gats no eren venerats en la cultura cèltica i tenien aspectes tant positius com negatius. Aquesta ambivalència pot observar-se en tres famoses llegendes mítiques cèltiques: en la primera, un gat és qui protegeix les portes de l'altre món; en la segona, els gats tenen la facultat de convertir-se en boles de foc; i en l'última el gat conegut com Irusan de Knowth solia raptar els nens.
Per al món budista, el gat i la serp no gaudeixen de gran simpatia doncs van ser els únics animals que no van plorar la mort de Buda; no obstant això, donen mostres d'una intel·ligència superior.
|
 |
Cavall
força, poder, devoció, lleialtat, viatge, noblesa, energia, salvatgisme i fertilitat
|
Fotografia: Mark Miller
|
El cavall o qualsevol animal de bestiar és símbol de prosperitat per al poble cèltic. Els seus ossos fins i tot es troben en tombes irlandeses, belgues i cèltiques. En l'horòscop xinès simbolitza el poder i la força.
El cavall també simbolitza la nit, la lluna, el misteri i la màgia. Es creu que la paraula malson en anglès “Nightmare” prové del nom d'una egua que visitava els humans en representació de les deesses Epona i Mare. En el seu aspecte negatiu els cavalls es consideren una manifestació de la mort com ho serien la dalla o l'esquelet, són abundants en aquest sentit les aparicions en la literatura i cultura occidentals: per exemple, les harpies eren alhora dones ocell i egües.
|
Serp
passió, verí, destrucció, malícia
|
En la mitologia cèltica les serps i dracs simbolitzen problemes. Quan apareixen vénen unides a la infertilitat.
Però la serp també representa el cicle natural de la vida, especialment pel seu canvi de pell. El drac, una derivació de la serp, és un poderós animal mític que apareix en històries tant irlandeses com britàniques. Es tracta d'una criatura que representa el foc, però també simbolitza el poder de la terra: de fet els Druides consideraven la terra com el cos d'un drac. |
Fotografia: Matt Brockie
|
Aranya
protagonista
| Probablement l'artròpode amb presència més intensa en el conjunt de creences humanes primitives és l'aranya. Al llarg de cinc continents i de 5.000 anys, l'aranya ha estat vinculada a importants divinitats en les quals resideixen a un temps tant poders creadors com destructors. L'aranya ha estat símbol de vida (creació, fertilitat i sexe) per la seva capacitat per a la construcció de teles a partir de si mateixa, però també de mort (guerra i destrucció) per la seva capacitat predadora i la toxicitat del seu verí. Aquesta ambivalència pot rastrejar-se en antics mites mediterranis, però també en el continent africà, en les cultures mesoamericanes i entre les tribus de nadius nord-americans o de les illes del Pacífic. |
 |
Escorpí
perillós tot i que de vegades benèfic
|
Dibujo: Oriol Massana
|
L'escorpí és molt comú en la major part de les creences de les civilitzacions antigues. Dos aspectes essencials justifiquen la intensitat d'aquesta presència: en primer lloc, la perillositat per a la nostra espècie a conseqüència de la toxicitat del seu verí. En segon lloc, la seva marcada preferència per estepes i deserts converteixen l'animal en un símbol de llocs erms i inhòspits, poc favorables per al desenvolupament de la vida. Ambdós aspectes han convertit a l'escorpí en una poderosa força maligna, que amb freqüència ha adoptat la forma de dimoni o divinitat malvada. A Egipte representava al déu Seth, conegut per les seves maldats i traïcions.
No obstant això, al costat de nombrosos casos que donen suport a aquesta interpretació, trobem ritus en els quals l'escorpí és considerat benèfic, ja que adopta formes protectores enfront de les calamitats naturals, especialment, davant les plagues d'insectes. |
|
