|
Podem confiar en les previsions del temps? En què es basen? Amb quina antelació podem saber quin temps farà?
Com d’anticipada pot ser una previsió?
He d’agafar el
paraigua? Necessitaré una bufanda? Valdrà més posar-se unes bones
botes? Són les preguntes que ens fem cada matí, abans de sortir de
casa. Ara bé, saber amb antelació quin temps farà no serveix només per
respondre preguntes com aquestes. De vegades, és qüestió de vida o
mort. Els danys derivats d’una pluja torrencial o d’una forta nevada es
poden evitar gràcies a les previsions immediates dels meteoròlegs. Es
tracta de pronòstics que anuncien les pertorbacions només amb algunes
hores d'anticipació: prou perquè protecció civil es posi en alerta. Les previsions a
curt i mig termini poden moure molts diners. Anunciar mal temps pel
proper cap de setmana pot comprometre els negocis d’hotelers i
restauradors. Les previsions a llarg termini interessen als polítics -o els hi haurien d’interessar. Sabent que el proper hivern serà més fred, o
que l’estiu vinent serà més càlid, els governs poden planificar la
despesa d’energia o preparar-se per a successos catastròfics.
Visió satèl·lit d'un huracà
|
Conèixer el temps actual per predir el temps futur
| Per saber quin temps farà demà, primer cal conèixer el d’avui.
Satèl•lits meteorològics com el Meteosat orbiten al voltant de la
Terra, registrant la formació de pluges, corrents d’aire i núvols. Les
seves imatges permeten saber amb unes hores d’antelació si un tornado o
un núvol es dirigiran cap a un determinat punt del planeta. Les
previsions a més llarg termini es basen en una densa xarxa de sensors
que envolta la terra. La superfície del planeta està coberta per la
xarxa sinòptica: un sistema d’estacions meteorològiques disposades a un
centenar de quilòmetres les unes de les altres. L’atmosfera és
sondejada cada dia per 1.500 globus carregats d’instruments de mesura.
Milers de boies flotants registren la situació de la superfície de
l’oceà. La informació d’aquests sensors no només permet saber quin
temps fa, sinó que també constitueix la base per pronosticar quin temps
farà. |
Jova Mickovic
|
Oracles electrònics
El superordinador de Reading (Anglaterra) realitza les previsions per a Europa a partir de les dades recollides a tot el món.
L’oracle que emet les previsions del temps per a tot Europa es troba a
Reading, un poble prop de Londres. No és ni un vident ni un genial
científic. És el superordinador del Centre Europeu per a les Previsions
del Temps. Les dades dels sensors de tot el món s’envien a aquesta
única màquina, que elabora les previsions. Els Estats Units, Rússia,
Xina i les altres grans àrees del món tenen una màquina semblant. En
efecte, les equacions dels models meteorològics són tan complicades que
ni el matemàtic més brillant aconseguiria resoldre-les a mà. Fins i
tot, un ordinador normal trigaria tant en resoldre-les que quan ho
hagués aconseguit ja s’hauria produït el fenomen meteorològic predit.
Per això, la tasca la fa el superordinador de Reading. Per saber el
temps que farà a Barcelona d’aquí uns dies, l’oracle informàtic de
Reading necessita conèixer l’estat actual del temps en tot el món. Així
és, l’atmosfera és un sistema únic, en el qual les pertorbacions es
propaguen molt ràpidament.
Podem confiar en la previsió meteorològica?
Els
superordinadors que elaboren las previsions del temps les envien als
serveis meteorològics nacionals en forma de mapes, gràfics i dades. El
paper dels meteoròlegs de cada país consisteix a interpretar aquests
resultats. En efecte, només amb l’experiència directa es pot saber si
una certa configuració de temperatura, pressió, humitat, etc. produirà
una pertorbació atmosfèrica en un determinat indret. Aleshores, les
previsions resten a punt per anar al telediari. Però... podem confiar
en elles? “Una previsió és menys fiable com més detallada és en el
temps i en l’espai” adverteix Jerónimo Lorente, físic del Departament
de Meteorologia de la Universitat de Barcelona. “Podem preveure que hi
haurà pluja a l’àrea de Barcelona. Però no a quina hora ni a quin
barri”.
|
Compte amb les papallones!
|
Trijnie Drenthe Wanders
|
“L’aleteig d’una papallona al Brasil pot desencadenar un tornado a
Texas”. Aquesta va ser la conclusió a què va arribar, l’any 1972, el
físic Edward Lorenz, després d’haver-se dedicat a l’estudi de la
meteorologia. En efecte, l’atmosfera és un sistema tan complicat que
els científics ho defineixen com a caòtic. Una minúscula pertorbació es
pot amplificar i tenir efectes macroscòpics. És per això que mai
s’aconseguiran fer prediccions exactes amb mesos d’antelació. Així, per
molt densa que sigui la xarxa de sensors meteorològics, sempre hi haurà
alguna petita pertorbació fora de control, que abans o després jugarà
un paper gens menyspreable. No obstant això, meteoròlegs, físics i
matemàtics no es desanimen.
|
| La seva estratègia és elaborar models de la
Terra i de l’atmosfera. Es tracta d’equacions matemàtiques que
descriuen com es comporten variables com la temperatura, la pressió, la
humitat o el moviment de l’aire. En teoria, si es conegués la situació
actual del temps en tots els seus mínims detalls, aquestes equacions
permetrien preveure exactament la seva evolució futura. Però, a causa
de l’efecte papallona, sempre hi haurà alguna cosa que se’ns escaparà.
Per tant, com més llarg sigui el temps de predicció, menys fiables
seran els pronòstics dels models. |
|
