Ramon Llull va treballar amb la llengua catalana com si d'una obra d'orfebreria es tractés. En els moments que li va tocar viure, el català era una llengua vulgar desplaçada pel llatí en l'àmbit del pensament. Escriure obres filosòfiques en català, l'objectiu de les quals era arribar al poble, va obligar a Ramon Llull a crear paraules per poder expressar el mateix que explicava en llatí.
|
El llenguatge de Ramon Llull, sovint estrafolari, ha fet que se’l conegui amb el nom del Doctor Il·luminat.
|
Un treballador incansable
El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta personalitat, manifestada en una activitat frenètica que el va empènyer no sols a viatjar contínuament per França, Itàlia o el Nord d’Àfrica, sinó també a escriure de manera incansable.
La de Llull és una figura envoltada d’un cert aire llegendari que li atribueix una capacitat sobrehumana per treballar. Ens han arribat fins avui 265 obres de l’autor, escrites originàriament en català, llatí i àrab. De fet, un rumor popular assegura que, ja ancià, en perdé la majoria durant un naufragi i que en poc temps tornà a reescriure-les.
|
Un català amb marketing
 Tota la tasca del filòsof es concentrà a donar a conèixer la seva Art o tècnica per trobar la veritat. Això l’animà a usar la literatura per difondre els seus ideals de reforma de la cristiandat i conversió d’infidels. Llull fou sempre un home receptiu que adoptà les modes que atreien les simpaties d’aquells que volia convertir. En veiem un exemple en els títols suggestius com el de Llibre d’Amic e Amat o Del sisè seny.
Per aquest motiu, Llull proposa que els joglars, poetes de l’època, treballin per difondre la fe catòlica. De fet, el pensador mallorquí manlleva sovint els recursos de la poesia provençal i els adapta a un contingut religiós o autobiogràfic. Ara bé, la seva lírica destaca, en un panorama dominat pels tòpics, pel seu to personal, sincer i commovedor.
Les coses que li digué la rosa al pebre
Ramon Llull va treballar amb la llengua catalana com si d’una obra d’orfebreria es tractés. En els moments que li tocà viure, el català era una llengua vulgar desplaçada pel llatí en l’àmbit del pensament. Escriure obres filosòfiques en català, l’objectiu de les quals era arribar al poble, va obligar Ramon Llull a crear paraules per poder expressar el mateix que explicava en llatí.
Un elogi de la bogeria
Llull criticà amb ferocitat el poder religiós i temporal i establí l’evangeli com a model de vida. En la novel·la Blaquerna, proposa mesures concretes com ara la renúncia dels bisbes a dos terços de la renda o la incitació als rics burgesos a exercir la caritat. Mesures que sovint feren que se’l conegués amb la denominació de “foll”.
De fet, els personatges de les novel·les lul·lianes sovint es comporten com si fossin bojos, ja que no es guien per les convencions socials sinó per la lloança a Déu. És la força moral el que els confereix l’autoritat suficient per, si s’escau, escridassar un rei, un bisbe o un Papa.
Això no obstant, el filòsof mallorquí defensava que només un enteniment ben endreçat podia copsar la veritat. Així al Llibre del gentil i dels tres savis veiem com tres savis, un de jueu, un de cristià i un de musulmà, dialoguen de manera ordenada seguint els esquemes de l’art lul•liana per descobrir quina de les tres religions és la veritable. El seu objectiu és convertir un gentil. Al final del llibre, però, el gentil no comunica quina ha estat la seva elecció (tot i que Llull sembla suggerir que és la cristiana) en un acte de bona voluntat per part de l’autor respecte els infidels.
|
