La petita pantalla ocupa el temps d'oci de persones de tota classe i edat. Cada generació té la seva saga de videojocs. La tecnologia augmenta, els gràfics són més espectaculars, els escenaris més treballats, les històries… On va quedar el parxís?

Videoquè?

Fotografia: Ausiàs Acarín i Vàngelis Villar

El 1951, un jove enginyer anomenat Ralph Baer va rebre l'encàrrec de construir un aparell de televisió. No un qualsevol, sinó el millor que s'hagués fet fins ençà. Això no era problema per a Baer. Fins i tot es va permetre anar més lluny i va voler incorporar-hi algun tipus de joc interactiu. No obstant això, la seva idea no va agradar als inversors i Baer va haver d'esperar encara 15 anys per poder desenvolupar l'invent. Mentrestant, en un intent per mostrar als visitants del Laboratori Brookhaven de Nova York que els físics no són persones avorrides, Willy Higinbotham va inventar el primer videojoc de la història: el Tennis for Two. Consistia en dues ratlles controlades pels jugadors que es movien d'esquerra a dreta en la part superior i inferior de la pantalla, respectivament. Amb elles els jugadors havien de passar-se una piloteta i evitar perdre-la.

El que es considera el primer videojoc del món anava incorporat a la segona unitat de l'esquerra, un petit oscil·loscopi, eina usada pels enginyers electrònics. Era part d'aquest aparador d'instrumentació típica de l'època. Brookhaven, 1958.

En 1968 Ralph Baer patenta la “televisió interactiva” i en 1972 aconsegueix vendre més de 100.000 unitats de la seva consola Odyssey

El primer videojoc, Tennis for Two, va ser inventat per Willy Higinbotham per a mostrar als visitants del seu laboratori, el Brookhaven National Laboratory, que els físics no són persones avorrides.

Aquest joc de puzles rus inventat per Alexey Pajitnov el 1985 (diu la llegenda que va programar la primera versió una tarda que estava avorrit), s'ha convertit en un dels jocs més versionats de la història i la seva mecànica i funcionament és àmpliament coneguda, formant part ja del subconscient col·lectiu. Inicialment fou concebut per a ordinador (PC, Apple II i Commodore 64), però Atari i Nintendo de seguida van lluitar per la seva llicència, sent aquesta última qui finalment la va aconseguir i va llançar el joc al costat de la seva nova consola portàtil, la Game Boy. Històricament l'èxit del joc és indiscutible. Les múltiples versions i adaptacions que s'han fet d'ell ho confirmen.

MENJACLOSQUES

Pac-Man és un videojoc arcade creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribuït per Midway Games en el mercat nord-americà en els primers anys de la dècada dels 80. A més de ser el primer joc de la història en tenir un “personatge” i de ser l'èxit de vendes més important de la indústria dels videojocs, també va ser el primer en guanyar-se tanta popularitat entre els nois com entre les noies. El moviment dels monstres és estrictament determinista, no hi ha cap aleatorietat ni tan sols pseudo-aleatorietat en els algorismes que regeixen els seus moviments, cosa que significa que es pot aprendre a jugar indefinidament a través de la memorització de seqüències específiques de moviments per a cada nivell. Una revisió posterior de la programació del joc va alterar una mica el comportament.

El nom del joc prové de l'onomatopeia japonesa paku, que és el so que es produeix en obrir i tancar la boca (menjar). Així el joc va ser anomenat Puck-Man a Japó. En anglès puck es pronunciaria semblat a pac, sent Pac-Man el nom definitiu a EUA i Europa.

space invaders

Creat per Taito, aquest joc va suposar una revolució en la indústria dels videojocs ja que per primera vegada en la història es podien guardar les puntuacions més altes (però no les inicials) del jugador.

Super Mario Bros.

Aquest joc és considerat per molts el primer joc de plataformes de desplaçament lateral de la història. Super Mario Bros també va oferir per primera vegada als jugadors móns gegantins, brillants i expansius que van canviar la forma de jugar i crear videojocs. El joc va ser dissenyat per l'aclamat Shigeru Miyamoto, creador del personatge de Mario. La seva famosa música la va compondre Koji Kondo, el compositor estrella de Nintendo.

Street Fighter és una saga de videojocs de lluita creada per la companyia japonesa de programació Capcom. Tot i que la primera part d'aquesta saga va aparèixer el 1987 passant sense pena ni glòria pels salons recreatius, la seva seqüela va provocar una autèntica revolució. Es van vendre diversos milions de còpies d’Street Fighter II (cartutx i CD) en diferents sistemes de consoles domèstiques per tot el món, i es van succeir múltiples versions del mateix.

“Game Over” era el text final de molts videojocs. Curiosament, al principi s'usava tant per als perdedors com per als guanyadors.