|
Encara que hi ha moltes maneres de mostrar l'angoixa i el turment humans, Munch va ser el primer a donar al color i la línia una expressivitat sense límits. Amb el seu “crit” va marcar un nou camí estètic i temàtic en l'art contemporani.
Edvard Munch: una vida turmentada
 La influència de la vida de Munch en la seva obra va ser decisiva, i és que aquest pintor noruec, de formació autodidacta i família humil, va viure moments difícils en la seva infància: va veure morir de tuberculosi a la seva mare quan ell tenia cinc anys i a la seva germana quan tenia catorze. Aquests van ser els agreujants d'una vida plena d'insatisfaccions: el fracàs davant les dones, el desgrat d'una societat parisenca aburgesada i excessivament mercantil, els seus problemes amb l'alcohol, etc. Tot això, al costat del seu caràcter depressiu i introvertit, el va dur a refugiar-se en els seus quadres, en els quals reflectia els seus traumes interiors.
El Crit seria la culminació d'aquest sentiment tràgic de la vida. A partir d'aquí exploraria la ment humana, les seves preocupacions i emocions. Per això, els seus temes, d'una intensitat subjectiva enorme, reflecteixen no només les seves ansietats, sinó les de totes aquelles persones que “respiren, senten, sofreixen i estimen”, com ell.
|
Artistes simbolistes com Whistler, Böcklin o Gauguin van ser decisius en l'evolució tècnica de Munch, que va fer de les formes i del color un mitjà bàsic per expressar les dificultats de l'existència humana.
El crit, Edward Munch (1893)
El Crit de la naturalesa i de l'home
“Caminava jo amb dos amics per la carretera, llavors es va pondre el sol; de cop i volta, el cel es va tornar vermell com la sang. Em vaig detenir, em vaig recolzar en la tanca, inexplicablement cansat. Llengües de foc i sang s'estenien sobre el fiord negre blavós. Els meus amics van seguir caminant, mentre jo em quedava enrere tremolant de por, i vaig sentir el crit enorme, infinit, de la naturalesa”.
Així va descriure Munch el moment que va donar origen al “Crit”, l'obra més famosa d'un ambiciós cicle de pintures: “El fris de la vida”. En aquesta sèrie va voler expressar, amb un llenguatge nou, les seves experiències sobre l'amor, la malaltia, la mort i la naturalesa, constants temàtiques en la seva obra.
En “El Crit” veiem com una figura humana, situada en el centre, es tapa les oïdes en un gest desesperat d'angoixa. El seu rostre, que recorda a una calavera, i el seu cos, estan completament deformats, com també ho està l'espai que l’envolta. Però aquesta figura no està sola: una mica més enrere hi ha dues persones de negre, anònimes, que intensifiquen la inquietud de l'escena. Tot tremola davant aquest crit, tot es desfigura perquè forma part d'una realitat interior. L'artista reprodueix la seva vivència d'una forma completament subjectiva, fent que nosaltres escoltem també aquest crit. Així expressa fins a quin punt les emocions determinen per complet la nostra percepció del món.
Sabies que...?
Fa poc més d'un any, dos homes van entrar al Museu Munch d'Oslo i van robar les seves obres més famoses: “El Crit” i “Madonna”. Al desembre del 2005 van ser recuperades.
|
Colors i línies “expressionistes”
Aquesta obra va ser precedent i influència directa del moviment Expressionista que va sorgir a Alemanya el 1905. Amb les mateixes inquietuds vitals i actitud davant la societat que tenia Munch, aquest grup va adoptar el seu estil i el va convertir en un dels primers moviments avantguardistes del segle XX. L'artista expressionista veia la pintura com un mitjà d'alleujament, d'expressió del sofriment humà i de les injustícies socials. De la mateixa manera que Munch, aquests temes eren tractats a partir de composicions agressives, amb colors forts i contrastats, per així cridar l'atenció de l'espectador.
En “El Crit” veiem com els colors són purs i arbitraris: el cel i el mar contrasten en una composició que no es correspon amb la percepció real de les coses. El cel es transforma en foc i el mar queda indefinit per les seves espirals violentes. Però les formes ondulades de la naturalesa i de l'home xoquen amb la perspectiva forçada del pont, que s'allarga en diagonal fins a un lloc que no veiem. Aquestes línies, i l'espessor i puresa dels colors, són els que donen força a la composició; totes les línies convergeixen cap al centre del quadre: el cap que crida. La distorsió de tots els elements es converteix en una tècnica bàsica per aconseguir l'efecte desitjat en l'espectador. La sensació de temor i d'angoixa se'ns contagia inevitablement.
El gest del “crit”, considerat el més expressiu de l'art contemporani, representa el descoratjament i temor de l'home modern davant un món que canvia inevitablement però que ni convenç ni es comprèn.
Frases de Munch
“Igual que Leonardo da Vinci va estudiar l'anatomia humana dissecant cossos, jo intento dissecar ànimes.”
“El que està arruïnant l'art modern és el comerç...Ja no es pinta pel desig de pintar”
“La malaltia, la bogeria i la mort eren els àngels negres que vigilaven el meu bressol”
“La insistència en l'harmonia i la bellesa en l'art és una renúncia al deure honrat; seria fals mirar solament el costat agradable de la vida”
|
