|
Els humans viatgem avui molt més que en cap altre moment de la nostra història. Però gairebé mai ho fem sols. Ja sigui pel nostre propòsit o bé sense que ens n’adonem, moltes espècies d’organismes es converteixen en els nostres companys habituals de viatge. Quan arribem al destí, algunes d’aquestes espècies poden esdevenir invasores dels seus llocs d’acollida.
A tot el món, les invasions biològiques ens costen cada any fins a cinc vegades el pressupost de la guerra de l’Iraq i són la segona causa de pèrdua de biodiversitat, després de la destrucció d’hàbitats.
|
Des que van ser introduïts a Austràlia a mitjans del segle XIX, els conills s’han convertit en una de les pitjors plagues del continent australià, gràcies a la seva enorme capacitat per multiplicar-se i a l’absència de depredadors. Fotografia: Ray Doherty
|
Què són les espècies invasores?
Tothom s’imagina una invasió com un procés planejat i violent, amb l’objectiu ben definit d’ocupar un territori per la força, per tal de gaudir d’uns recursos que fins aleshores pertanyien a uns altres individus. Contràriament al que succeeix en les invasions humanes, en una invasió biològica ningú té cap intenció d’envair res: l’objectiu és simplement sobreviure.
Totes les espècies tendeixen a ocupar tot l’espai que poden si no hi troben obstacles, com ara un clima advers, una barrera geogràfica o la presència de competidors, predadors, paràsits... La globalització del comerç, els avanços tecnològics en infrastructures i transport, i el canvi climàtic han trencat moltes d’aquestes barreres naturals, del tal forma que es posen en contacte espècies que mai s’haurien trobat juntes. Què succeeix quan una espècie arriba a un lloc on ningú la coneix?
|
El procés d’invasió
Només el 10% de les espècies que són transportades pels humans, com a resultat directe o indirecte del comerç, o que arriben per canvis més o menys sobtats de les condicions climàtiques, aconsegueixen sobreviure a la regió d’acollida. Quan això succeeix, les denominem espècies al•lòctones, per diferenciar-les de les espècies autòctones, que són les pròpies de la regió. El 90% de les espècies al•lòctones no poden completar els seus cicles vitals als indrets on arriben i desapareixen. El 10% restant sí que els completen i arriben a crear una població local sense l’ajut dels humans. D’aquestes espècies en diem naturalitzades. De les espècies naturalitzades, només el 10% té la capacitat de dispersar-se eficaçment en el nou territori i ocupar nous espais on crearà noves poblacions, no tan sols sense l’ajut dels humans, sinó moltes vegades també malgrat els nostres intents de fer-les retrocedir. Aquestes són les espècies invasores.
Si fem números, veiem que només una de cada mil espècies mobilitzades és invasora, i no totes les invasores causen problemes greus. Tot i això, la quantitat d’espècies introduïdes actualment és tan gran en moltes regions del món que aquest petit percentatge és suficient per fer trontollar seriosament molts ecosistemes i moltes economies.
|
