|
El rànquing de les espècies invasores |
|
|
|
Escrit per José Luis Ordóñez
|
|
16/02/2006 12:35 |
|
La Unió Mundial per a la Natura (UICN) ha publicat el llistat de les 100 espècies invasores que més impacte tenen en l’ecologia i l’economia dels territoris que envaeixen. Al llistat, trobem tota mena d’organismes.
Una formiga boja pel marisc
La formiga boja (Anoplolepis gracilipes) es coneix amb aquest nom pels seus moviments frenètics. És una espècie molt voraç que es menja tot el que no pugui moure’s prou ràpid com per fugir, des de plantes fins a animals. A l’illa de Nadal, a l’Oceà Índic, les formigues boges s’han menjat 3 milions de crancs vermells de terra (Gecarcoidea natalis) en només 18 mesos, posant aquesta espècie en greu perill d’extinció.
|
Una catifa aquàtica
El jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) va ser introduït en els cinc continents com a planta ornamental aquàtica, perquè fa una catifa de flors violàcies. El seu creixement és tan ràpid que actualment ha colonitzat trams de rius a més de 50 països. Aquesta catifa de fulles i flors impedeix l’ús del riu, fins i tot per navegar, i redueix molt la biodiversitat del tram afectat, ja que no deixa passar la llum cap el fons.
|
Una serp polissó
 La colobra arbòria cafè (Boiga irregularis) va arribar a l’illa de Guam als anys 40, procedent de les grans illes del Pacífic Sud, i en trenta anys va exterminar quasi tota la diversitat d’aus de l’illa. Aquesta serp fa de polissó oculta a la càrrega de vaixells i avions, fins i tot en el tren d’aterratge d’aquests darrers. D’aquesta forma, ha arribat a llocs tan llunyans com els Estats Units i Espanya.
|
Un peix monstruós
 La perca del Nil (Lates niloticus) va ser introduïda al llac africà Victòria el 1954 per compensar la manca de peix a causa de la sobrepesca. El 1980 la pesca de perca representava el 2% del total i sis anys més tard va arribar al 80%. Per la seva gran voracitat, aquest peix ha contribuït a l’extinció de més de 200 espècies de peixos del llac, reduint-ne la capacitat d’explotació pesquera. A més, la seva carn és tan grassa que per assecar-la bé cal fer foc, cosa que va provocar una tala massiva d’arbres. L’erosió causada per la tala va contaminar el llac i va reduir l’oxigen de l’aigua detal forma que va provocar més extincions. La dramàtica situació actual és motiu del documental “El malson de Darwin” (Hubert Sauper, 2005).
|
|
